Alegria, tristesa i nostàlgia: els estats d’ànim de la jornada inaugural de la darrera Mobo

Entre sentiments contradictoris va transcórrer aquest dijous la primera jornada del MoboFest 2026. D’alegria per poder gaudir d’una nova edició del festival musical més populós del Pla de Mallorca i de certa tristesa pel que encara no ha passat i ja desperta la nostàlgia: la darrera edició després d’una dècada d’activitat continuada i la incertesa sobre si hi haurà o no cap relleu a l’alçada.

Un sentiment pesat amplificat també per la mort aquesta setmana de Joan Roca, baixista d’Antònia Font, cap de cartell de la jornada de dissabte. Un record que va recórrer tots els escenaris, amb mencions especials per al músic de Son Sardina. Finalment, i encara que en un primer moment es va anunciar la cancel·lació del concert, està previst que la banda interpreti una sèrie de temes com a homenatge a Roca i s’acabi en un format més íntim.

Però si parlam estrictament de la jornada musical d’aquest dijous, el cartell el va obrir el sempre enèrgic Mon Joan Tiquat a l’escenari Huguet. Vila va fer una repassada principalment dels temes del seus dos primers discs Es temps i sa llavor i Sinònims de Cosa, en una allau de tempos sincopats, pianos atractius i la guitarra sempre elegant de Roger Pistola. Una combinació idònia per ‘despertar’ l’horabaixa i començar a dur gent fins al puig de Consolació de Sant Joan, el mateix lloc on l’any 2016 el MoboFest va emprendre el vol.

Ahir, la ja tradicional jornada gratuïta va aconseguir reunir uns quants milers de persones, convenientment preparades per passar calor, i que es distribuïren esglaonadament pels quatre escenaris que l’organització tenia preparats i llestos. Talment les zones d’aparcament, que funcionaren àgils i sense gaires problemes.

Després de Mon Joan Tiquat va arribar el torn de Nineta a l’escenari Music Lover. “Una handmade popstar. Més handmade que popstar”, com es defineix ella mateixa. De tocs intimistes i electrònics, el seu àlbum debut Salut i Mercè (2025) va aconseguir crear atmosferes oníriques plenes de fragments vitals, ferides i, com diu la seva presentació, “certa mala llet”.

De reminiscències power pop anglo i maneres dels primers Rolling Stones en feren mostra clara els mallorquins The Ripples. Amb cançons com 'Something’s got a hold on me' i 'Life in the city', el quintet va fer ballar i botar Consolació en una actuació que va sonar compacta i ben empastada. No de bades el seu primer disc One hell of a ride està enregistrat als llegendaris Abbey Road Studios i tornen de fer gira per Anglaterra.

Però estava clar que qui ompliria l’escenari principal de la primera jornada de la Mobo seria La Ludwig Band, fidel a la seva fórmula alegre i contundent. Els catalans repassaren sobretot els temes del seu LP Pel barri es comenta (2026) que ja presentaren a Mallorca durant el seu pas per l’Acampallengua de Manacor, fa només uns mesos.

Varen omplir l’espai Rosa Blanca i demostraren, amb la repassada de diversos hits (alguns van quedar defora per manca de temps), el bon estat de forma física i vocal damunt i davall l’escenari. El concert va acabar amb la pujada a l’escenari del joveníssim Miquel Fuster, seguidor de La Ludwig que va cantar totsol el darrer tema, acompanyat per tota la banda i els ànims d’un públic ja entregat.

Entremig i al final, Cobie fou l’encarregat de mesclar èxits reconeixibles per ballar una estona llarga, tant de grups mallorquins com Garrafa Nadal com de Las Petunias i Carolina Durante, amb un tema especial de comiat, Alpinistes samurais, en record a Joan Roca.