Política Cort 19/04/2023

Fulgencio Coll: "Quan governi Vox Antònia Font podrà actuar, si modera el preu"

Candidat a batle de Palma per Vox

10 min
Fulgencio Coll, líder de Vox a Palma.

Palma"Has de dir el que penses, encara que no sigui en la línia imposada per un govern". Aquesta és una de les màximes de Fulgencio Coll, que defineix millor el seu discurs que moltes de les declaracions "políticament incorrectes" que fa al llarg d'aquesta entrevista. L'exmilitar i fill d'un procurador de les Corts Franquistes es postula a batle de Palma enmig d'un moment convuls per al seu partit, tot i que ell assegura que la relació amb el líder autonòmic –Jorge Campos– és "constructiva". 

Quina és la proposta de Vox per Palma?

— Si no t'importa, parlaré en mallorquí o castellà. [canvia al castellà]. Per a nosaltres el més important és posar la gestió per davant de la ideologia o el sectarisme, que moltes vegades embulla. Volem enfocar el nostre mandat, o si som part del govern, a atendre les necessitats principals dels ciutadans de Palma. Per altra banda, el que ha de fer el futur batle és ser un líder i fer que totes les àrees, encara que hi hagi diferents partits, vagin en la mateixa direcció, i no ens trobem amb el problema que el batle tenia tres partits i cada un anava fent la seva política. Per exemple, el batle, en moments problemàtics, s'ha posicionat al costat de partits minoritaris, en lloc de ser el batle de Palma.

Com ara?

— Per exemple, la ciutadania no ha vist les promeses complertes en matèria d'habitatge. Quan avui dia la gent es veu amb el problema del pagament del lloguer o de la inseguretat jurídica que provoca l'ocupació il·legal, això dispara i distorsiona el mercat. Si, per exemple, s'hagués fet una política per atallar el problema de l'ocupació, 8.000 habitatges a Palma s'haurien posat al mercat, per exemple. Encara esperam, per exemple, els habitatges de Son Busquets.

Considerau, però, que l'ocupació distorsiona més el mercat que la inversió estrangera o el lloguer turístic?

— Entenc que el lloguer turístic s'ha d'estudiar i regular de manera que ha d'haver-hi, en primer lloc, un acord amb la comunitat de propietaris. Crec que en unifamiliars el lloguer turístic no presenta cap inconvenient. De tota manera, no consider que aquest sigui el gran problema, sinó que no s'han fet habitatges. Palma hauria de tenir 15.000 habitatges de lloguer social, d'acord amb la mitjana europea, i en té 500. Així mateix, diuen que a Ciutat hi ha 30.000 habitatges buits. Si els donassin una garantia jurídica, estarien al mercat. El que cal fer és facilitar la creació d'habitatge, que pisos grans es converteixin en pisos petits, que locals que el propietari veu que no pot llogar es converteixin en habitatges o la construcció en altura.

En aquest sentit, una de les propostes del partit que ara duu Model de Ciutat, precisament, és regular els preus del lloguer o, fins i tot, restringir la compra d'habitatges per part d'estrangers. Aprovaríeu cap d'aquestes mesures?

— No les aprovam. Són mesures qualificades per molts de tall comunista que, a més, no han donat bon resultat en els països europeus on s'han aplicat. No es pot limitar el preu de l'habitatge per ordre. Bé, es pot fer, però estaríem a Cuba o Veneçuela. Aleshores, el que cal fer és cercar alternatives. Per exemple, si aconseguim que hi hagi molts més habitatges al mercat, s'abaixarà el preu del lloguer. Aquí el que falla té tres noms: per una banda, el senyor Sánchez, que no pren mesures amb l'ocupació il·legal; la senyora Armengol, perquè no ha fet els milers d'habitatges protegits que ara anuncia que farà, i el senyor Hila també té responsabilitat per no haver estat capaç de fer les ofertes que en el seu dia va prometre o cercar una garantia jurídica del propietari perquè pugui posar habitatges en oferta.

A banda d'això, quines són les altres línies principals de Vox?

— Un altre tema que preocupa els ciutadans és la seguretat ciutadana. Està clar que Palma en aquests vuit anys ha perdut qualitat de vida. Hi ha diversos factors, com ara la manca de mobilitat, d'habitatge i de seguretat. En seguretat s'han intentat recompondre els trossos de la legislatura anterior. Jo reconec la feina que ha fet la senyora Adrover, però no ha estat suficient. Potser perquè no han tingut el suport. La Policia Local ha d'estar més al carrer, la Policia de Barri no ha donat resultat: els veïns i els comerciants es queixen que ha de tenir més presència. El nostre objectiu és dur-la a la xifra al final de la legislatura de 1.000 agents que és el que consideram la xifra per donar el millor servei i que realment es vegi.

Certament, la criminalitat ha augmentat a les Balears en general. Però ho ha continuat fent, tot i després de posar en marxa la llei 'mordassa' del PP, la qual –en principi– donava més eines als agents. Considerau que endurir encara més la normativa és la solució?

— La llei 'mordassa' no la veig 'mordassa', sinó una llei necessària. És simplement poder reduir els grups realment perillosos que fan incrementar la criminalitat. A les Balears ha augmentat la inseguretat, i ha augmentat l'agressivitat i violència. No és un problema de la llei 'mordassa', sinó que si no tenim els policies suficients, la seguretat ens mancarà. A les Illes falten guàrdies civils i policies nacionals perquè ha esdevingut una comunitat incòmoda perquè la gent vingui aquí.

En matèria de seguretat, una de les principals amenaces per a Vox són els MENA (Menors Estrangers No Acompanyats). Malgrat això, les xifres diuen que un 81% dels menors delinqüents a les Illes són espanyols. Com es pot vincular, per tant, la delinqüència amb els MENA?

— Hi ha una vinculació clara, sobretot per la violència agressiva. Efectivament, hi pot haver casos aquí, però hi ha casos que estan relacionats amb els MENA, i no només amb els MENA, sinó amb la immigració il·legal que hi queda. Gran part de la immigració que arriba és la que fan fora d'Algèria o del Marroc perquè són problemàtics. Aquí hi ha un efecte crida. La migració hauria de ser regulada, tal com feien a Alemanya als anys 60. Record les paraules d'un magnífic director general de la Policia i la Guàrdia Civil, socialista, ja mort, Joan Mesquida, que deia que un país és com una embarcació, que pot anar agafant gent, però hi ha un risc que, si en fica més del necessari, pot enfonsar-se. La immigració sense control, a Espanya i a Europa, és un seriós problema i la Policia dirà que hi ha una vinculació directa de comportaments de gran agressivitat amb gent que ve del continent africà –que nosaltres estimam i respectam. On cal fer la inversió és allà, perquè no vinguin aquí. I els que vinguin aquí, s'han de regular i amb garanties.

Per altra banda, el que sí que preocupa és l'augment de casos de violència masclista. Ara mateix hi ha una regidoria, la de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, que intenta lluitar contra això. Quin projecte té Vox per a aquesta àrea?

— Tots aquests discursos calen molt, com el de gènere, LGTBI i feminisme. Però nosaltres consideram que la violència és intrafamiliar, i cal aplicar les penes més dures per evitar que es produeixin. No feim diferències entre homes i dones en aquest tipus de violència. També cal tenir en compte que gran part d'aquesta violència no és de ciutadans espanyols, sinó de ciutadans que s'han nacionalitzat espanyols, i que tenen una altra cultura molt menys democràtica o que venen de continents on és habitual que l'home imposi la brutalitat damunt la dona.

Idò el problema ve de fora?

— Podem gastar moltíssims doblers, però el problema ve de la cultura i de l'educació que rebem. Si resulta que venen cultures en què el domini damunt la dona o el maltractament cap a ella és normal, no és un problema de l'espanyol, sinó que acollim gent a la qual hem de dir que així no funciona. Nosaltres hi som per protegir la dona i per protegir l'home, i el nin i el padrí. Però la gran inversió en propaganda i a crear més òrgans o organismes –que alguns diuen xiringuitos i jo dic organismes– no s'ha traduït en millores en les estadístiques. Això vol dir que els doblers han d'anar a la formació escolar i a equipaments a la policia i als jutjats. I passa el mateix amb l'abús sexual: si no posam control a una determinada pornografia, això després es tradueix en comportaments no desitjats quan un perd el control perquè ha pres unes copes.

Per tant, malgrat les xifres que demostren que la violència la perceben més les dones –dins la família–, no enteneu que aquestes la pateixin més que els homes?

— Sí, és una realitat. Però això no vol dir que només facem lleis que protegeixin la dona: hi ha d'entrar tothom, la dona, l'home, el nin, el pare i el padrí. Quant a la protecció a la dona, tampoc s'ha d'anar en la direcció de la llei del 'només sí és sí', que criminalitza l'home per ser home. Això no és democràtic ni està demostrat des del punt de vista mèdic o psicològic. La ideologia de gènere diu que, per ser home, som dolent. I és tot el contrari: de ma mare vaig aprendre el respecte que mereix la dona.

Fulgencio Coll en un moment de l'entrevista amb l'ARA Balears.

Aleshores, què faríeu amb la Regidoria de Feminisme?

— Per descomptat, les regidories de Gènere o LGTBI no estan en els nostres plans. En faríem de suport social, de la família, que inclouria les dones, els nins i els homes. Però no ho faríem amb un caràcter ideològic.

Dit això, amb quins partits veis que podrien tirar endavant aquestes mesures, en forma de pacte?

— Amb tots aquells partits que tinguin com a principi i base el respecte a la Constitució, les tradicions, a la família, i al món del treball, sigui obrer o empresari. I que també respectin la unitat d'Espanya i la participació d'Espanya a Europa, en el món, com a nació i estat. No som antieuropeus i, molt manco, estam en contra de les Nacions Unides. No anam cap a una Europa de 400 comunitats perquè això és ingovernable. Es pot construir una Europa com la que Schuman i els grans líders europeus, De Gaulle o Churchill, van posar en marxa fa unes dècades.

I en quins partits concrets es materialitzen aquestes idees? El Partit Popular, per exemple?

— Per descomptat. Ciutadans també està en aquesta línia. També hi ha ara un nou partit que s'està posant en marxa, Coalició per Palma. En canvi, amb els qui no respecten la Constitució, com MÉS, és molt difícil d'entendre's. I amb el Partit Socialista, que avui dia està prenent posicions amb partits que el que cerquen és descompondre o separar Espanya, també és molt complicat.

No obstant això, Eva Pomar (Cs) ja ha dit que amb Vox no pensava governar.

— Respect la posició d'Eva Pomar. Jo no tenia cap inconvenient a treballar amb Ciutadans.

Parlant de partits. Com considerau que està internament Vox: creis que està dividit per dos corrents?

— L'objectiu de Vox és estar units, i estam units per aconseguir els millors resultats a Palma, el Consell i al Govern. Som optimista. Ara, l'àrea que em toca treballar és Palma. Anam molt bé i si Palma va molt bé, aniran molt bé Mallorca i les Balears. I tots sumarem per obtenir millors resultats.

Per tant, la relació que teniu amb la resta de persones que encapçalen les llistes, inclòs Jorge Campos, és bona?

— És una relació constructiva i que té un objectiu clar: treure els millors resultats.

En el cas de Vox Palma, hi ha hagut un regidor –Sergio Rodríguez– que ha tingut duplicitat de càrrecs, atès que també ha estat al Parlament. Ha estat un punt a favor o, en canvi, contraproduent?

— Entenc que en un partit que comença hi hagi gent que tingui més d'una tasca, encara que no sigui la recomanació. Ell ha fet molta feina al Parlament. No és el millor ni la solució ideal. L'ideal és que qui entra dins política hi estigui al 100%. Crec que està clar que a les properes eleccions intentarem que hi hagi gent per una àrea determinada i no dividir-nos.

Un altre dels temes que heu abanderat ha estat la llengua. Heu dit que sembla que a l'Ajuntament de Palma només es pot parlar en català, mentre que el mateix batle fa moltes de les seves intervencions en castellà. Com és això possible, idò?

— La nostra posició és que rebin el mateix tracte la llengua oficial de l'Estat i la de la Comunitat Autònoma, i que qualsevol ciutadà pugui rebre la documentació en català o en castellà. Estam veient que no és així, perquè l'Ajuntament només fa feina en català. Si el batle de tant en tant parla en castellà, està bé, però ha de permetre que quan ve un senyor de fora tingui la documentació en castellà. Hi ha molta gent que es queixa que només té la documentació en català, i això és una manca de respecte cap als drets constitucionals i, fins i tot, humans. Utilitzar la llengua per vincular-la a un territori amb finalitats independentistes és molt dolent.

El català, de fet, va ser un dels arguments darrere el vídeo que vàreu fer de protesta contra el concert d'Antònia Font per Sant Sebastià. Què en pensau, ara, després de veure que va ser un èxit?

— Bé, un èxit relatiu. No van arribar als milers que van dir. A mi, les festes em semblen molt bé. No tenc res contra el grup musical; al contrari: canten bé. El que vaig dir és que hi havia molta gent que hi estava en contra perquè només cantaven en català. Això em sembla bé, el que no em sembla bé és que tot el que contracti l'Ajuntament sigui només en català. Cal ser més oberts. Jo desig a aquest conjunt musical grans èxits. Però quan hi siguem nosaltres, si moderen el salari del preu, podran actuar. Jo vaig criticar el cost, que era elevadíssim en relació amb altres conjunts musicals. L'Ajuntament i el senyor Hila dona una especial protecció al català, com en el cas dels premis literaris de Ciutat de Palma.

Vàreu considerar que el preu era molt elevat. Però la cultura s'ha de pagar, no?

— La cultura s'ha de pagar, s'ha de protegir, s'ha de fomentar i dinamitzar. Però tota la cultura, no només la catalana. I nosaltres farem tot el possible perquè Palma recuperi aquest nivell cultural. Hem de fer una cultura oberta.

Sobre cultura i llengua també: recentment el candidat de Vox al Consell de Mallorca, Pedro Bestard, va amenaçar de tancar l'espai cultural Can Alcover, seu de l'Obra Cultural Balear, en un vídeo gravat allà mateix. Hi estau d'acord?

— Crec que el que volia dir no era tancar l'espai. Des del seu punt de vista, s'hauria de fer cultura més oberta. I dins el català, hi ha la mateixa personalitat del mallorquí, del menorquí o l'eivissenc. Després, el tema de la bombeta amb una emoticona... no hi tenia res a veure. El que volia dir és que cal corregir l'OCB, que depèn totalment del moviment catalanista separatista. Ara bé, aquestes declaracions són un poc cridaneres perquè van en contra del que és políticament correcte, i això el que fa és deformar la democràcia. Tu has de dir el que penses, amb educació, encara que no estigui en la línia imposada per un govern determinat. Aquesta és l'autèntica democràcia.

Més enllà del contingut. Què pensau de fer aquestes declaracions a la porta de l'OCB? No ho trobaríeu amenaçador si fessin el mateix a Vox?

— Una cosa és fer declaracions davant un organisme, i una altra penjar un ninot dient Jorge Campos, que és el que han fet alguns a la seu del partit. Jo crec que en cas de Pedro Bestard no hi havia declaracions d'odi, sinó un posicionament. És com si jo vaig al velòdrom o a un monument per dir si s'ha de mantenir en peu.

Per acabar, una pregunta general del partit: normalment el vostre partit nega ser d'extrema dreta, però hi ha molta gent que no està d'acord amb això. Com s'explica, això?

— Jo no em consider d'extrema dreta, jo em consider una persona que respecta la Constitució, estima Espanya, les peculiaritats de les regions d'Espanya i Europa. Si això és ser d'extrema dreta, doncs... El que ocorre és que els conceptes extrema dreta, ultradreta o feixistes s'empren per desqualificar una persona i anul·lar el seu discurs. S'ha anomenat extrema dreta Albert Rivera, Mariano Rajoy, Feijóo... En definitiva, a aquells que no estam d'acord amb mesures del govern espanyol, del Govern, de MÉS o Unides Podem. És una desqualificació que ja no funciona. Els extremistes són aquells que governen amb els que sí de manera clara volen rompre Espanya. Nosaltres volem que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets, siguis català, siguis mallorquí, valencià o canari.

stats