La venda directa de proximitat
Aquest concepte comença a tenir una regulació específica
Rousseau i galletes d’oli
A l’ Emili, recomana que facilitin rosegons llargs i prims de pa dur
Jo no sé si Jean-Jacques Rousseau sabia gaires coses de les Balears. Hem de pensar i creure que aleshores les Illes eren un món exòtic i llunyà per als europeus del nord. George Sand encara no havia vingut, ni l’Arxiduc, ni tan sols André Grasset de Saint Saveur. El cas és que l’il·lustrat francès coneixia l’existència del que anomenà “el pa de Mallorca” i en parlà en la seva obra. En concret a l’Emili, o de l’educació, en què el recomanà per als infants. Però una anàlisi més primmirada de la referència rousseauniana fa pensar que, en realitat, es referia a les galletes d’oli. A l’ Emili, Rousseau, preocupat per l’alimentació dels infants, recomana que en lloc de juguetes facilitin als nins rosegons llargs i prims de pa dur, o “bescuits semblants al pa de Mallorca”. Cal pensar que aquests bescuits a l’estil del pa de Mallorca deuen ser les galletes d’oli, que, pel que sembla, no eren desconegudes a l’Europa del segle XVIII.
Pa de benzineria
És possible mantenir una tradició artesana que no s’ha de perdre
Sense adonar-nos-en hem passat de la cultura del pa, gairebé de la religió del pa, a la dieta sense pa i al consum de l’abominable pa industrial. Un poc desenganat pel camí de la indústria alimentària de masses, pens que potser el procés de degradació de les qualitats alimentàries del nostre pa de cada dia encara no hagi acabat, però el que sí que s’ha d’acabar és la destrucció dels forns artesans. De la mà dels pans tradicionals i no tradicionals, però elaborats amb cura pels nostres forners, és possible mantenir una tradició artesana que no s’ha de perdre. L’objectiu dels nostres flequers és mantenir i millorar la qualitat a través de la fidelitat i la innovació. Per això s’entén la indignació que provoca que a les benzineries es venguin barres i pans en competència deslleial, i en una espiral que du a la degradació del producte.
Venda directa
Aquest concepte comença a tenir una regulació específica
Alguns sectors d’opinió han remarcat la creixent trivialització del concepte “aliment de quilòmetre 0”, que va ser una bona troballa comunicativa en el seu moment però que ha acabat en un punt en el qual no se sap exactament què significa ni quines garanties ofereix. Per contra, el concepte de venda directa de proximitat comença a tenir una regulació específica i, en alguns llocs com a les Balears, una identificació emparada pel Govern balear. La senyalització dels punts que fan venda directa és important, ja que permetrà distingir els venedors que es limiten a comprar i vendre, sense que l’origen del producte sigui un factor significatiu, dels pagesos i ramaders que venen ells mateixos les seves produccions. Aquesta pràctica identificadora, en incorporar-se als mercats setmanals i altres punts de venda, proporcionarà una informació molt útil per als consumidors.
El mercat ecològic
És destacable la labor feta per Santa Maria, Palma i la UIB
En aquesta direcció de la venda directa i de proximitat ha estat i és destacable la labor feta pels mercats ecològics de Santa Maria, Palma (a la plaça dels Patins) i la UIB. Aquests tres espais han estat útils per fer accessibles les produccions ecològiques locals a molts de consumidors mallorquins. Gràcies a aquestes plataformes de venda, els productors ecològics han pogut treure al mercat les seves produccions. De fet, aquests mercats setmanals o de poble són, a Mallorca, la principal plataforma de venda d’una rica diversitat alimentària que ens acosta a productes i sabors que no sempre són bons de trobar. És el factor temps, les presses que ens acompanyen quasi sempre, el que ens du al “pa de benzinerIa”. Però tots estam dotats de la capacitat de distingir el que és bo i saludable del que no ho és tant o del que no ho és gens.
Formatge de Son Jover
S’ha davallat el finançament de les assegurances agràries
Un dels productes ecològics més assenyalats, i que podem trobar en els mercats ecològics, és el formatge de llet d’ovella i cabra elaborat al peu del puig de Santa Magdalena d’Inca per Antoni Seguí i la seva família: un formatge de qualitat, ben elaborat, que recull aspectes del formatge tradicional mallorquí sense deixar de banda l’aprofitament de les tècniques desenvolupades per l’art de la formatgeria moderna. És un producte difícil, que exigeix una enorme capacitat de feina i professionalització. A Son Jover han treballat molt amb l’ovella roja mallorquina, una raça singular, única, amb unes capacitats formatgeres contrastades. Es tracta de formatges d’aroma suau, de pasta seca i de forma lleugerament arrodonida, a la manera mallorquina antiga. Però a Son Jover també saben fer formatges més cremosos, a l’estil francès, i fins i tot adesiara ens sorprenen amb uns iogurts de qualitat molt dignes.
