D'on surten els 6.500 pisos que es faran a Palma els pròxims anys: ja hi ha tres projectes estratègics en tràmit
Els promotors adverteixen que la solució a la manca de l'habitatge és molt complexa
PalmaPalma tramita tres Projectes Residencials Estratègics (PRE) amb més de 6.000 pisos que s'han acollit a la llei que permet accelerar aquestes iniciatives –la Llei de mesures urgents per a l'obtenció de sòl–, segons ha confirmat a l'ARA Balears l'associació de promotors immobiliaris Proinba. Es tracta d'actuacions que aprofiten que en un sol procediment es duen a terme tots els tràmits que abans es resolien seqüencialment –planejament urbanístic, reparcel·lació i urbanització– reduint els terminis de fins a deu anys a entre 18 i 24 mesos. "Així i tot, aquests terminis ja no es podran escurçar més, i no podem esperar a molt curt termini. En qualsevol cas, aquestes edificacions estaran en marxa molt abans que si les haguéssim tramitat per la via convencional", explica el president de Proinba, Óscar Carreras.
Als tres projectes que es tramiten com a estratègics se n'han d'afegir altres dos, també "molt avançats", confirma Carreras. Tot plegat dibuixa un escenari amb uns 11.000 nous pisos, uns 5.500 dels quals, tal com estableix la normativa, "seran protegits o a preu limitat, una part important, gestionats per l'Ibavi per atendre les persones amb més urgència que reuneixin els requisits", assenyala el president. Per accedir als pisos amb limitació de preu, els beneficiaris hauran d'acreditar un mínim de cinc anys de residència a les Illes.
Pel que fa la possibilitat de construir pisos en zones de transició (sòl rústic) que també preveu la normativa, el president dels promotors considera que a curt termini no és possible, entre d'altres coses per la incertesa que genera el recurs davant el Constitucional. "Com a associació ens hi vàrem oposar. Primer cal esgotar l'urbà i urbanitzable, i en aquest sentit els ajuntaments poden triar sempre aquesta opció", ha dit.
La situació de l'accés a l'habitatge és molt complicada a les Balears i els promotors admeten que "una sola mesura no arregla la tremenda manca d'habitatge disponible", lamenta Carreras. Així i tot, els promotors es mostren convençuts que 11.000 pisos nous serviran per minvar la tensió que ara mateix hi ha perquè la demanda supera totes les expectatives. "En el cas de la segona ma, és tot tan exagerat que ja té el mateix preu que l'habitatge nou. Falta tant d'habitatge que la gent està disposada a pagar per la segona mà el mateix que per un pis de nova construcció amb les mateixes característiques", diu el president dels promotors.
El recurs davant el Constitucional
La norma que empara aquestes actuacions urgents (la Llei 4/2025) ha arribat al Tribunal Constitucional mitjançant el recurs, admès a tràmit, que va interposar un grup de 50 diputats dels grups parlamentaris Sumar-Més i Mixt (Podem) del Congrés. L'actuació va tenir el suport d'entitats socials i ecologistes, i sosté que la llei vulnera la seguretat jurídica, la normativa ambiental, la protecció del sòl rústic i les competències municipals, perquè permet requalificacions i construccions amb poca regulació prèvia. Els responsables del recurs consideren que els PRE poden posar en perill la transparència del planejament urbanístic i afavorir beneficis per a promotors privats en comptes de garantir habitatge assequible real per a residents.
Els arguments a favor dels PRE se centren en la capacitat per agilitar la tramitació urbanística i incrementar l’oferta d’habitatge en un context on la demanda supera àmpliament l’oferta. La normativa permet desbloquejar sòl urbà i urbanitzable que durant anys havia estat bloquejat i assignar-lo a promocions que "prioritzin residents locals", en paraules del Govern, amb l’objectiu de pal·liar els efectes de l’augment de preus i garantir habitatge assequible. A més, la llei estableix que una part mínima de l’edificabilitat ha de destinar-se a habitatge protegit, un avanç respecte de la normativa prèvia.
No obstant això, els PRE han suscitat crítiques i controvèrsies importants. Col·lectius ecologistes i socials han advertit sobre els impactes territorials i ambientals, i alerten que la normativa podria facilitar expansions urbanes desordenades i afectar espais i recursos naturals. Alguns ajuntaments, com Manacor, han rebutjat explícitament l’aplicació dels PRE al seu territori, adduint que podrien incrementar la densitat i l’edificabilitat més enllà del que preveien els plans urbanístics vigents i posar en risc la planificació sostenible del municipi. El GOB ha qualificat l’acord polític entre el Govern i Vox, que va permetre impulsar aquesta normativa acceleradora, d'una “bomba urbanística i demogràfica”, i assenyala que la requalificació de sòl rústic podria alterar la sostenibilitat territorial i ecològica de l’Arxipèlag.
En aquest sentit, el president dels promotors, Oscar Carreras, ha assegurat a l'ARA Balears que "cal donar resposta a la població que ha arribat els darrers anys (més de 100.000 persones)". "Si no canvia aquesta tendència, les Illes que hem conegut patiran canvis territorials molt importants", diu.
