Com són els nins d'avui?

PalmaA les Illes Balears, hi viuen 201.928 infants, que representen el 18% del total de la població. Avui, en el Dia mundial de la infància, l'ARA Balears vol posar de manifest com viuen els nins i les nines i fer un retrat de les seves condicions de vida.

Pobresa infantil

El 36% dels infants de Mallorca, per davall del llindar de la pobresa.

A Espanya, el 21,8% de la població està per sota del llindar de la pobresa i, a les Illes Balears, parlam del 18,5% de la població. A Mallorca, uns 45.000 infants viuen per davall del llindar de la pobresa, xifra que representa el 36% dels menors de 16 anys, només per darrere de Ceuta i Melilla. L'impacte de la crisi en els infants ha estat devastadora: la població infantil empobrida ha augmentat un 56% des de 2008.

Atenció pública

Un 10% dels nins i nines han de ser atesos per l'Administració

Els serveis socials municipals o insulars donen atenció a un 10% dels nins i adolescents. D'aquests, el 65% dels menors atesos tenen problemes econòmics i d'exclusió social. La meitat dels recursos destinats a atendre les persones més vulnerables es dediquen a la població de menys de 16 anys; d'aquests, més de la meitat dels beneficiaris són immigrants, segons dades de l'Observatori de la Infància i l'Adolescència de Mallorca.

Efectes de la crisi

Malnutrició i risc d'exclusió social, avanç desbocat

Un de cada deu menors mallorquins té un expedient obert en els serveis de protecció per risc d'exclusió, guarda i tutela judicial. Amb tot, segons afirmà el març passat el director de l'Observatori, Serafín Carballo, "encara no ha arribat tot el tsunami". D'altra banda, a les Illes Balears el 31,1% de les llars tenen serioses dificultats per arribar a final de mes, segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de 2011, davant el 26,2% de mitjana estatal. Segons Unicef, aquesta falta d'ingressos o la seva reducció es pot constatar amb un empitjorament de la qualitat de l'alimentació. Segons l'Oficina dels Drets del Menor, 1.893 nins han rebut ajuda alimentària enguany de part de serveis socials o entitats sense afany de lucre. Tot i les reiterades denúncies de malnutrició d'entitats com Prosocial, el Govern balear nega que la majoria dels casos d'alimentació anòmala estigui "directament relacionat amb problemes socioeconòmics, sinó amb hàbits alimentaris". A més, el pressupost destinat a beques de menjador s'ha reduït un 41% respecte del curs 2010-2011, ja que ha passat d'1.068.000 euros el curs 2010-2011 a 490.000 euros el 2012-2013. Allò més alarmant és que, malgrat la gravetat de la situació social per a aquest curs, el Govern "no té previst"convocar aquests ajuts.

El treball amb menors

El tercer sector, alarmat per la devastació de la crisi

El cas del Grec (Grup d'educadors de carrer i treball amb menors) és representatiu de la situació en què es troben les entitats sense afany de lucre que treballen amb menors. Des de fa 26 anys fan treball socioeducatiu en medi obert amb educadors de carrer a l'àmbit on hi ha l'infant, el carrer en molts casos. Des de fa 3 anys tenen un programa comunitari finançat per l'Ajuntament de Palma als barris de l'Arenal, Son Oliva, Santa Catalina, el Terreno, el Polígon de Llevant i Son Roca. Els educadors de carrer que treballen en aquests barris posen de manifest que a totes aquestes barriades s'ha pogut constatar un augment del nombre de persones en situació de pobresa i vulnerabilitat social, sumada a la desaparició o minva de recursos com ara el programa 'Èxit' de suport als nins amb dificultats escolars, biblioteques, centres culturals, menys oferta d'activitats de les AMIPA... "Les mancances en material esportiu, roba i alimentació són els principals indicadors que ens confirmen aquesta situació. Els menors no poden participar com ho feien abans en moltes de les activitats, ja que no totes les famílies hi tenen accés", expliquen els educadors de l'entitat.

Oci i família

Inici precoç de la pubertat i canvis en les relacions socials

Les noves tecnologies són el canal habitual de consum cultural dels infants. L'ordinador, la televisió i els videojocs són presents en la seva vida quotidiana. Mestres, pedagogs i psicòlegs han observat que "els nins accedeixen a edats més precoces a aparells tecnològics i deixen de jugar més prest". "S'estan retallant les etapes evolutives de la infància i accedeixen de manera precoç a la pubertat, i això és preocupant", assegura Gemma Cànovas, psicòloga especialitzada en maternitat i infància. Afirma que es pot traduir en una adolescència més complexa. Segons Cànovas, el repte més immediat és que els infants "recuperin la infància". "I això no s'ha de confondre amb la sobreprotecció, sinó a respectar les etapes de maduració", afegeix.