A recer de la fusta de savina

PalmaAbans de l’arribada del turisme, l’economia de subsistència de l’illa de Formentera tenia tres bases: la sal, l’agricultura i la pesca. Una mostra de la importància de la pesca, encara viva avui en dia, són els escars o varadors que rodegen tota l’illa. Hi ha un total de trenta-sis construccions d’aquest tipus, totes catalogades com a Béns d’Interès Cultural (BIC) pel seu interès etnològic. Els varadors són les construccions que servien per conduir les embarcacions fins a la mar, i també per resguardar-hi les barques quan les treien de l’aigua. Així doncs, aquestes rampes tant servien per “posar en mar” com per “treure en sec” les petites embarcacions de pesca.

Els conjunts d’escars solen tenir tres elements: les rampes dels varadors, la barraca i la caseta. Aquestes rampes, també anomenades arriadors, són d’una llargada variable, fetes amb perxes de savina autòctona i col·locades alineades de manera paral·lela amb un metre de separació entre elles. Aquestes perxes estan sostingudes per unes estaques en vertical més gruixades clavades en terra, les quals també aguanten unes altres travesses còncaves amb esmossadures fetes per guiar la quilla de les embarcacions.

Les barraques són construccions normalment de fusta, tot i que en alguns casos són de maó o hi estan reforçades a les parets. Serveixen per protegir i arrecerar les embarcacions. Els pescadors es cuidaven de fer els escars de materials barats, fàcilment transportables i bons de reposar. Sovint, les aiguades i els temporals feien malbé aquestes petites construccions i s’havien de reparar. Fins i tot la mar es podia endur completament les barraques i les rampes, que pateixen l’embat constant de les ones.

Al costat de les barques, se situa en alguns casos el tercer element del conjunt, les casetes. Aquestes construccions són a vegades més robustes i elaborades de maó. Les casetes no patien de la mateixa manera l’embat de la mar que els varadors i les barraques. A dins, els pescadors hi solien guardar els ormejos: les xarxes, les canyes, els palangres, etc. També solien tenir una petita habitació, per si els pescadors hi havien de fer nit.

Els escars són un testimoni monumental del passat pescador de Formentera. En una illa tan petita com aquesta, sovint la terra no oferia prou recursos, i per això tantes famílies disposaven d’un petit llaüt, que els permetia sortir a pescar quan les feines del camp els ho permetien.

Situació actual

Avui, els escars han perdut la funció original i ja no donen aixopluc a les barques dels pescadors, que fondegen als ports i que disposen de barques més grans i preparades que les d’antany. Hi ha varadors que estan en desús, però també n’hi ha molts que serveixen per guardar-hi petites embarcacions d’esbarjo, com ara canoes o petites llanxes.

A més, és habitual que els varadors siguin heretats de generació en generació. És el cas de Francesc Mayans, que és propietari d’un varador al Caló de s’Oli, que va heretar d’un oncle.

Protecció dels varadors

L’origen dels varadors és tan remot com la pesca a l’illa de Formentera. Així mateix, el tipus concret de construcció tradicional que avui en dia es conserva podria tenir l’origen al voltant del segle XIX. Segons explica Francesc Mayans, la protecció dels varadors a Formentera té darrere una història de lluita social i veïnal important. Després de la Llei de costes de 1988, Demarcació de Costes va passar a considerar els escars “obres abusives” i pretenia retirar-los tots.

A partir d’aleshores, els propietaris i veïns de Formentera varen començar a pressionar l’Ajuntament de Formentera, que finalment va aconseguir assegurar la supervivència d’aquests monuments quan el Consell d’Eivissa i Formentera va tramitar-ne la declaració com a Béns d’Interès Cultural.

La declaració protegeix un total de trenta-sis conjunts, cadascun dels quals comprèn un nombre variable de varadors, barraques i casetes de pescadors. Hi ha conjunts més petits, com ara el del Caló d’en Trull, que només comprèn quatre barraques, i altres de més grans, com el del Caló, que n’inclou vint-i-sis i un escar, o el dels Pujols, on hi ha catalogades una caseta, vint-i-tres barraques amb varadors i dos escars més.

Hi ha conjunts de varadors repartits arreu de l’illa, tant a la zona de tramuntana i migjorn com a llevant i ponent. Al Caló i es Pujols, els varadors estan situats en el cor mateix dels respectius centres urbans. Al Caló dels Morts, els escars són una part imprescindible de l’estampa de la petita cala, i els banyistes l’utilitzen fis i tot per deixar-hi les coses mentre neden.

En general, els varadors són abundants, fàcils de trobar i repartits arreu de tota la geografia formenterera.

VARADORS I CASETES PROTEGITS DE FORMENTERA

1. Illa d’en Forn
2. Ses Xalanes
3. Es mollet d’en Guasc
4. Sa Boca
5. Es Campament
6. Estany des Peix
7. Ses Bassetes
8. Sa Pedrera
9. Es Blanc
10. Es Caló d’en Trull
11. Cala Saona
12. Torrent Fondo
13. Torrent de s’Alga
14. Es Mal Pas
15. Es Pi des Corb
16. Ca Marí
17. Es racó Fondo
18. S’Abeurada
19. Es còdol Foradat
20. Es Valencians
21. Es Caló des Mort
22. Es Ram
23. S’Estufador
24. Cala Codolar
25. Sa Cala
26. S’Anfossol
27. Racó de sa Grava Gorda
28. Pou des Verro
29. Es Caló
30. Pou d’en Miquel Pere
31. Es Coralls Tancats
32. Es penyal d’en Jaume
33. Racó d’en Pep Miquel
34. Cala en Baster
35. Es Pujols (roca Plana)
36. Es Pujols (roca Bella)

A les altres illes, poca protecció

A les altres tres illes, els escars no gaudeixen de la mateixa proteció que a Formentera. Els consells insulars d’Eivissa, Menorca i Mallorca no han fet una catalogació de tots els varadors i no estan tots protegits amb la figura de Bé d’Interès Cultural, com sí que va fer Formentera a través del Consell d’Eivisa i Formentera, abans que l’illa tingués consell insular propi.

Així i tot, alguns municipis han optat per protegir de diverses maneres aquestes construccions marineres tan singulars. A Cala Corral (Sant Josep de sa Talaia), tot el moll està declarat com a BIC, igual que els escars. De la mateixa manera, a Sant Antoni de Portmany s’han cuidat de protegir amb la mateixa figura les casetes varadors. A Eivissa existeix una associació d’usuaris de varadors, que en negocia la protecció amb la Demarcació de Costes.

A Artà (Mallorca), un temporal va fer destruir dos dels quatre varadors de Ca los Camps el 2013. Llavors, les casetes ja formaven part del catàleg municipal de Protecció de Béns Històrics.

Segons explica la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament d’Artà, Aina Comas, el 2011 es va impulsar amb el Consell de Mallorca la protecció de tota la zona arqueològica de Ca los Camps, però la declaració de BIC no esmenta les dues casetes varadors que no foren fetes malbé, malgrat que l’Ajuntament les té catalogades.

Hi ha altres casos, com el de s’Estalella (Llucmajor), en què els escars estan protegits dins el conjunt del poblat de pescadors que antigament habitaven aquest indret a prop de punta Plana, igual que les barraques i el moll.