Els Ferrando-Bennaser van fer les donacions sense pressions i coneixent-ne les conseqüències

PalmaDos dels tres notaris que tramitaren les donacions del matrimoni Ferrando-Bennaser a Luis Rodríguez Toubes declararen ahir davant el tribunal que jutja el cas.

En el decurs de la tercera jornada del judici contra Luisito per presumpte delicte d'estafa, Andreu Isern i Álvaro Delgado afirmaren que aquestes operacions es dugueren a terme sense pressions i que els donants n'eren coneixedors de les conseqüències patrimonials i fiscals.

Isern mantenia relació professional habitual amb la família de Rodríguez Toubes, però no recorda si havia tramitat alguna escriptura amb els Ferrando-Bennaser. Quan els donants i el donatari arribaren a la notaria, s'estranyà que la parella volgués fer una donació d'aquesta mena –lliure, sense reserves ni condicions–, els advertí de les conseqüències fiscals que tindria per a ells i els va enviar a una gestoria perquè s'informassin bé del que haurien de pagar en concepte d'imposts. “Una hora i mitja més tard, varen tornar tots tres i els donants em varen dir que estava tot controlat”, afegí Isern, qui a continuació, i ja “amb la consciència tranquil·la” d'haver informat i alertat convenientment els Ferrando-Bennaser, va escripturar les donacions. A continuació, va comunicar l'operació a Hisenda i l'òrgan que s'encarrega de la prevenció de blanqueig de capitals, ja que “l'edat i la formació” del donatari eren indicadors 'sospitosos'.

Isern va reconèixer que en 30 anys de professió mai no havia fet una operació d'aquest valor sense cap contraprestació per al donant.

En la mateixa línia, Álvaro Delgado, a la notaria del qual varen acudir per fer una altra sèrie de donacions, recorda que en aquesta ocasió l'escriptura es va haver de fer “sobre la marxa” i en el mateix dia, ja que ni donant ni donatari l'havien avisat prèviament. El testimoni ha recordat que els tres varen estar bastant de temps al bufet i que va preguntar al matrimoni per què donaven les finques a un jove que ni tan sols era familiar seu. “Ells contestaren que no tenien fills, que mantenien una relació estreta amb Rodríguez Toubes, que en coneixien la família i que perquè el seu patrimoni se'l quedàs l'Estat”, millor donar-lo a Luisito. A preguntes de la Fiscalia, el notari ha sostingut que els donants eren “comunicatius” i que va notar bastant familiaritat en la relació amb l'acusat. Delgado va insistir en l'elevat cost fiscal que per al matrimoni tenia l'operació i, aprofitant que Toubes va sortir de la sala per parlar per telèfon, els va demanar si estaven sent pressionats: “Contestaren que no”.

Capacitat i solvència

Abans dels notaris, Juan Ferrando va continuar contestant les preguntes que els lletrats no van tenir temps de formular dimarts. Per començar, el donant va admetre que no llegia o llegia “per damunt” els documents que firmava en relació al seu patrimoni. A continuació el misser de Rodríguez Toubes, Laureano Arquero, intentà demostrar la total capacitat intel·lectual de Ferrando –”que algú ha qüestionat”, segons l'advocat– i recordà que té permís de conduir, llicència d'armes i el títol de patró d'embarcació d'esplai. Una altra teoria que Arquero ha mirat de desmuntar és la de la suposada insolvència del matrimoni una vegada realitzades les donacions. En aquest sentit, ha fet reconèixer a Ferrando que, a més de les finques donades, durant anys ha cobrat el lloguer (30.000 euros) del vedat de caça de la finca de Garonda, a Campos, que també ha rebut ajuts europeus per la conservació d'aquestes finques i que la seva dona, Aina Maria Bennaser, va rebre recentment la ”important” herència d'una tia que va morir.

El moment més delicat per a Ferrando ha estat quan el lletrat que defensa la mare de Luisito, Catalina Roselló (també imputada), li ha demanat com va reaccionar quan el pagès de Garonda li va comunicar que Rodríguez Toubes tenia intenció de vendre Garonda i que “uns senyors” havien visitat la finca. Davant la vaga resposta de Ferrando, el misser li ha recordat que davant el jutge d'Instrucció va dir que “era una conxorxa entre Luis i jo” per esbrinar el preu de mercat de la propietat”, de manera que donava a entendre que era conscient de les intencions de Rodríguez Toubes.

En la jornada d'ahir també va declarar com a testimoni Dolores Oliver, veïna i amiga del matrimoni, qui va reforçar la tesi que aquest només va realitzar les donacions a Luisito perquè aquest pogués demostrar solvència econòmica. L'objectiu era que aquest pogués negociar en nom dels Ferrando-Bennaser amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) el preu a la baixa de la casa de s'Estanyol que els interessava comprar.

Sobre les seves presumptes pretensions de gestionar el patrimoni de la parella, Oliver va recordar que finalment va desistir de ser-ne administradora “perquè no volia tocar doblers”.

Cal recordar que la Fiscalia demana per a Luis Rodríguez Toubes 4 anys de presó per un delicte continuat d'estafa.

Aquest dijous continuen les declaracions dels testimonis.