Protesta concorreguda contra el TTIP a Palma
La manifestació s'emmarcava en una convocatòria internacional per protestar contra la manca de transparència de la Comissió Europea a l'hora de negociar el tractat de lliure comerç
PalmaLa Plataforma NO al TTIP Mallorca ha realitzat aquest dissabte un acte lúdico-reivindicatiu a les 11.00h a la Plaça de l'Olivar de Palma per protestar contra l'Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (conegut pel seu acrònim en anglès, TTIP), en el marc d'una jornada reivindicativa convocada a escala mundial per conscienciar la ciutadania de les conseqüències de l'aplicació del tractat de lliure comerç el contingut del qual, tot i que alguns adverteixen que posarà fi a l'Estat social europeu, encara és una incògnita.
La protesta a Palma ha començat amb una performance i ha continuat amb un cercavila pels carrers de Sant Miquel i Oms, fins al Mercat Ecològic de la plaça dels Patins, on s'ha llegit el manifest. A la jornada hi ha acudit prop d'un 100 de persones, malgrat que la xifra no està confirmada.
El TTIP s'està negociant entre la Unió Europea i els Estats Units i, segons els organitzadors de la manifestació, és "una amenaça per a la democràcia", a més d'estar-se gestant "d'una manera molt poc transparent i gairebé amb un secretisme hermètic", juntament amb el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP), el Tractat de Comerç dels Serveis (TISA) i l'Acord Econòmic Comercial Global (CETA), que s'està negociant amb Canadà.
La Plataforma NO al TTIP Mallorca, conformada per 27 associacions entre organitzacions, sindicats i partits (MÉS i Podem), ha denunciat que "aquests tractats sobre lliure comerç" s'estiguin "negociant amb una finalitat principal: l'eliminació de les normes, de les barreres reguladores, per tal que les empreses (sobretot les grans corporacions) puguin operar lliurement a ambdós costats de l'Atlàntic". Així, diuen, "les grans multinacionals tindran via lliure per fer negoci a costa dels serveis públics, les condicions laborals dels treballadors i treballadores, les nostres condicions de vida i del planeta", ja que "aquests acords estableixen uns mecanismes que permetran a les corporacions demandar als estats si les decisions dels governs els perjudiquen. És a dir, podran qüestionar i condicionar les decisions democràtiques que puguin prendre els Estats sobirans".
