AGRICULTURA

Més de vint plagues i malalties han envaït el camp balear

La de la ‘Xylella fastidiosa’ és la més greu ara, però no l’única que preocupa Medi Ambient
Un tronc d’arbre afectat pel bacteri Xylella fastidiosa, que asseca fulles i branques fins que causa la mort de l’exemplar. / CAIB

Més d’una vintena de plagues i malalties han envaït les Illes Balears durant els darrers anys. El cas que més preocupa en aquests moments és el de la Xylella fastidiosa, per la qual cosa davant el contagi d’aquest bacteri els experts demanen precaució.

La de la Xylella fastidiosa és ara per ara la malaltia més greu, amb 92 casos confirmats a Mallorca i Eivissa, però a les Illes també preocupen el becut vermell i l’eruga de la palmera, que afecta el garballó fins al punt que podria suposar-ne la desaparació d’aquí a dues dècades.

Què és la 'Xylella fastidiosa'?

Entre les plagues (causades per insectes o àcars)i les malalties (per virus, bacteris i patògens) que han arribat en els darrers anys, la Conselleria de Medi Ambient també destaca per la seva gravetat l’arna o eruga de la tomàtiga, el poll roig de Califòrnia, el virus de l’arrissat groc de la tomàtiga de Nova Delhi, el Monoxia obesula i el nematode daurat de la patata.

Més presents

Entre les més comunes, hi figuren el repiló o ull de gall (fong), la mosca de l’oliva (insecte), l’assecament de l’ametler (fong), el brot sec (fong), el cuc capgròs (insecte), el míldiu (fong), el cuc de rossinyol (insecte), la mosca blanca (insecte), l’aranya roja (àcar) i el minador de les fulles (insecte).

El clima balear és perfecte per al desenvolupament de moltes plagues i malalties, i els hiverns suaus dels darrers anys fan que el cicle de vida dels patògens s’allargui encara més. Això indiquen els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient en un informe. “Els nostres cultius estan molt exposats a l’atac de plagues i malalties”, conclou l’estudi.

La Xylella fastidiosa és un bacteri que ha arribat a les Illes i, com altres malalties que no són pròpies d’aquí, és molt greu per la seva capacitat de reproducció i la dificultat d’erradicar-les. Miguel Ángel Miranda, entomòleg i professor de Zoologia de la UIB, explica que les plagues que han arribat a la nostra comunitat “s’adapten molt bé a qualsevol condició climàtica” i “el principal problema és que el seu control és molt difícil”.

A les Balears, “totes les plagues detectades a hivernacles són introduïdes, com passa arreu del món, i són plagues cosmopolites, com l’aranya roja”, indica Miranda.

Plaguicides i enemics naturals

Erradicar les plagues amb l’ús de plaguicides és pràcticament impossible, explica Miguel Ángel Miranda. Amb els insecticides, l’agricultor elimina els enemics naturals de la plaga i, si s’abusa dels productes fitosanitaris, “es converteixen en superplagues”. Els passa, explica l’entomòleg, el mateix que als humans quan abusen dels antibiòtics i els bacteris es fan més forts.

En aquests casos, comenta Miranda, la millor opció és fer-ne un control integral: combinar els productes fitosanitaris amb el tipus de cultiu i els enemics naturals de la plaga (els depredadors, virus o bacteris).

L’investigador recorda que als anys 90, el minador de la fulla dels cítrics, procedent de Sud-amèrica, ho arrasava tot i, “a poc a poc, els enemics naturals han restablert l’equilibri”.

Ara bé, és clar, es necessita temps per aconseguir-ho i els pagesos estan alarmats davant l’aparició de la Xylella fastidiosa perquè “s’hi juguen el pa”. Les subespècies detectades a les Illes no són la que a Itàlia va obligar a arrabassar més d’un milió d’oliveres, confirma Miranda, fet que ja havia anunciat Medi Ambient. “S’ha d’esperar a veure com es comporta”, hi afegeix Miranda sobre l’evolució que pot tenir el contagi del bacteri. “És prest per ser optimista i també per ser pessimista”, diu l’expert en insectes.

Manca d’informació

El Govern té indicis que el bacteri és present a les Illes des del 2012, però Miranda apunta que es desconeix des de quan pot estar circulant per aquí o quantes vegades ha estat introduït, simplement perquè abans no es feien controls.

Per normativa europea, s’han de fer prospeccions per detectar si hi ha organismes en quarantena, una llista de plagues i malalties amb conseqüències econòmiques importants.

Tant el Ministeri de Medi Ambient com el Govern balear han prohibit l’exportació de plantes des de les Balears, però Miranda creu que s’hauria d’informar més la ciutadania per evitar que transporti plantes a casa d’un familiar o de coneguts de fora de les Illes.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF