Balears només negociarà un finançament que li deixi retenir part dels impostos

PalmaEl grup de treball catalanobalear que intentarà negociar un nou finançament amb Madrid trencarà les converses si el futur govern central no s’avé a partir de la base que la comunitat retindrà directament una part dels impostos que recapti. Així ho ha assegurat, a l’ARA Balears, Guillem López-Casasnovas, el president d’aquest grup que s’ha de constituir de manera immediata. L’economista menorquí, expert en balances fiscals, va ser nomenat per dirigir aquest front comú per la presidenta, Francina Armengol, i l’homòleg català, Carles Puigdemont, en la visita d’aquest darrer a Palma, divendres de la setmana passada.

López-Casasnovas confia que el grup de treball es constitueixi durant el mes de juny. Estarà compost per set persones, amb tres representants balears i tres de catalans. Cada comunitat hi aportarà un representant de l’administració, una personalitat acadèmica i el que anomena un “maquinista”, un especialista a fer càlculs.

Un cop es constitueixi la mesa, el que més preocupa el menorquí és l’elaboració d’un “primer esborrany de línies bàsiques”. Aquesta tasca no serà gaire costosa, perquè López-Casasnovas assegura que ja en té una versió “treballada”. A partir d’aquí, el grup haurà d’elaborar un document base que “haurà de ser digerit per les dues bandes”. Si el text rep llum verda, serà entregat a Madrid. López-Casasnovas creu que no serà complicat elaborar una proposta que satisfaci les aspiracions d’ambdues comunitats: “El punt d’unió és que el finançament ha d’estar lligat a les bases tributàries pròpies; basat, per tant, en la capacitat fiscal d’ambdues comunitats”, assenyala.

Canvi de paradigma

El catedràtic ja avança que les negociacions sobre el nou finançament haurien de ser ben senzilles. I és que només considera dos models: un, l’actual, basat en la despesa; l’altre, al qual aspira Balears, basat en els ingressos. Satisfer aquesta demanda implicaria que Madrid acceptàs que Balears retingués “tot o part” dels impostos que recapta. Aquesta “part” seria el que es negociaria, afegeix, i el punt en què Catalunya i Balears haurien de negociar separadament. “Catalunya vol un tot”, reconeix. “En un esquema de federalisme fiscal i de redistribució, seria una part”, afegeix.

López-Casasnovas entén que el model actual, basat en la despesa, no té futur i, per tant, diu, “si la proposta que es fa no va per la línia d’ingressos, sigui tot o en part, per mi no hi té cabuda, no perdríem ni un moment”. El catedràtic defineix el model actual com “si et donassin una setmanada. Et diuen que per l’edat que tens i per les teves característiques, aquesta és la despesa que has de fer”. Coincideix, en aquest cas, amb les queixes de la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera. “Quan ells et transfereixen menys del que tu gastes, t’estan forçant un dèficit. I encara després et renyen”, afirma.

Les negociacions, òbviament, seran complicades per la disparitat d’interessos de les comunitats. “No ens enganem, això és un joc de suma zero. I el que guanyin uns ho han de perdre uns altres”, adverteix. En aquest sentit, Balears i Catalunya no podran comptar amb la complicitat de l’altre territori de parla catalana, el País Valencià, com sí que s’ha tancat en altres camps. “Tenen una problemàtica diferent perquè, per raons en les quals no vull entrar, si bé sospit que és per excés d’economia submergida, tenen una fiscalitat per sota de la mitjana”, explica. Per tant”, afegeix, “no els interessa anar per la via dels ingressos com tampoc interessa a Extremadura”.

El color del pròxim govern espanyol també tindrà una importància cabdal en l’èxit de les negociacions, que haurien de començar abans no acabi l’any. Sigui com sigui, López-Casasnovas té clar els tres conceptes que defensarà a capa i espasa: “El principi d’ordinalitat ha de prevaldre, l’anivellament no ha de ser total, sinó parcial, i la redistribució ha de ser condicionada”. I, hi insisteix, si Madrid proposa més del mateix, “la Comissió durarà poc”.