Microsites 15/07/2019

Margalida Jordà: "Ajudar a recuperar l'autoestima és la clau de la integració social"

Fa 24 anys que treballa a Son Roca, un barri oblidat i marcat per la pobresa

Anna Schnabel
3 min
Margalida Jordà: "Ajudar a recuperar l'autoestima és la clau de l'integració social"

PalmaMargalida Jordà (Sineu, 1947) és, potser, la veu més experta de la Palma perifèrica. A només 21 anys va entrar a formar part de les Germanes de la Caritat i se li obriren les portes al món. Va viure set anys a Burundi, a l’Àfrica, on va treballar sense descans per treure'n molts de la misèria. Allà hi va descobrir la seva gran motivació vital. Ja fa 24 anys que fa feina a Son Roca, un barri oblidat per molts i marcat històricament per la pobresa. Una pobresa que, a poc a poc, recula gràcies al treball en xarxa d'entitats socials com 'Naüm'.

Com vàreu arrencar el projecte socioeducatiu 'Naüm' que dirigiu?

Al maig de l’any 2000 vàrem començar a fer feina amb els infants de Son Roca. Ens havíem ‘patejat’ tot el barri per animar els més vulnerables a venir al centre. En vàrem convèncer alguns, però sabíem que era més difícil convèncer els més vulnerables de tots. Llavors, vam preguntar-nos què podiem fer per motivar-los. I vam començar a arreglar el centre amb ells. Volien posar-hi una sèrie de decorats i així ho vam fer. Al principi, hi impartíem activitats extraescolars dos dies per setmana. Més tard, vam afegir-hi escoles d’estiu i campaments. Després, començàrem a oferir formació professional de lampista per als al·lots que no havien assolit els objectius mínims de Secundària.

Els va anar bé?

Vam animar els joves assegurant-los que els ajudaríem a treure-s'ho i que entre tots ho aconseguiríem. I pràcticament tots hi quedaren fent feina. Més tard, ens vam haver d’enfrontar als elements típics de l’adolescència, més dispersió i inquietud, però aleshores els engrescàrem perquè ajudassin els nostres monitors. I els va anar molt bé. D’aquesta manera, iniciàrem el voluntariat amb els mateixos al·lots del centre. Tan bon punt feien els 18 anys, els impartíem un curs i hi quedaven com a monitors.

O sigui, que d’alguna manera els vàreu implicar en el projecte d’integració?

Exacte. Teníem clar que si el mateix barri no s’hi ficava, el projecte no aniria enlloc. Son Roca està definida com una de les quatre barriades més vulnerables de Palma. És la més poblada de la ciutat i diria que també d’Espanya. Viu moltíssima gent als pisos. Molts residents vingueren als anys seixanta d’Andalusia i Múrcia per treballar a l’obra i als hotels, fins que als vuitanta va esclatar la droga i Son Roca va convertir-se en una de les zones més afectades. Molts joves hi varen morir per l’heroïna. Era imprescindible començar-hi a fer feina.

Quines eines tenien, aleshores?

Ni els joves ni les seves famílies sabien on aferrar-se. Els Serveis Socials eren a la plaça Madrid. Els quedava molt lluny. Però aquí hi havia xeringues pertot i el fracàs i l’absentisme escolar n'eren la norma. Passejaves pel barri a les dotze del migdia i hi trobaves els al·lots que s'acabaven d'aixecar.

Quins fruits ha donat la vostra feina?

Hem aconseguit canviar coses. D’aquest centre ja han sortit dos al·lots amb carrera universitària. Un d’ells hi ha vingut des que era nin i enguany ha acabat el grau d'Integració Social. Ha anat fins a Manacor cada dia durant dos anys perquè només l'impartien allà. Això és una satisfacció molt gran. I les notes, en general, també han millorat.

Quina és la clau de la integració social?

Ajudar-los a recuperar l’autostima i la motivació per fer alguna cosa. Fer-los saber que ells també poden. Que malgrat viure envoltats de precarietat, tenen potencial per canviar la situació. Cal entusiasmar-los perquè es posin un objectiu a la vida i entenguin la importància de l'educació i la formació. Molts no s’estimen i pensen que han nascut per viure en la pobresa i que tot serà sempre un desastre. I això no és cert.

Què falla en aquesta societat perquè encara hi hagi tanta pobresa i marginació?

Els doblers atreuen els doblers. La pobresa atreu la pobresa. El context social empeny i oprimeix. És una dinàmica gens fàcil d’aturar. Nosaltres animam els joves a treballar... però en quines condicions ho acaben fent? Tots ho sabem: feines inestables i mal pagades. Els lloguers de Son Roca s'han mantingut baixos fins fa poc, però ja comencen a costar 700 i 800 euros mensuals. Qui ho pot pagar, aquí? També hi ha ocupes, però què han de fer? A més, molts tenen fills i fan allò que poden. Són víctimes de la societat i el context. El model productiu és allò que ha afavorit aquesta marginació. Hi entren en joc els interessos dels qui mouen els fils del món i combatre la pobresa no els interessa prou. Moltes entitats socials hi feim feina, però el sistema mana i el capitalisme arrasa.

stats