Itàlia, l'estat amb més bancs que suspenen

FrankfurtUn total de 25 bancs europeus, entre ells l'espanyol Liberbank, han suspès aquest diumenge l'examen a la banca realitzat pel Banc Central Europeu (BCE) a les 130 majors entitats de l'eurozona, amb un dèficit de capital de 25.000 milions d'euros a la fi de 2013.

Els països on s'ha detectat un major dèficit de capital davant de possibles crisis són Itàlia (9.700 milions d'euros), Grècia (8.700 milions), Xipre (2.400 milions), Portugal (1.100 milions), Irlanda i Àustria (900 milions), Bèlgica (500 milions), Alemanya (200 milions) i França i Eslovènia (100 milions).

No obstant això, una dotzena d'aquests 25 bancs suspesos (entre ells l'alemany Münchener Hypothekenbank o el francès Caisse d'Refinancement de l'Habitat) ja han cobert 15.000 milions de dèficit durant els primers mesos de 2014 i no han de prendre noves mesures. En el cas de l'espanyol Liberbank, el dèficit de capital detectat era de 30 milions d'euros, que s'ha cobert amb 640 milions. Els 13 restants disposen ara de dues setmanes, fins al 10 de novembre, per enviar el seu pla de recapitalització al BCE.

Es tracta dels grecs Eurobank (que necessita 1.760 milions), National Bank of Greece (930 milions) i Hellenic Bank (180 milions); els italians Monte dei Paschi di Siena (2.110 milions), Banca Popolare di Milano (170 milions) i Banca Popolare di Vicenza (220 milions) i Banca Carige (810 milions), els eslovens Nova Ljubljanska Banka (30 milions) i Nova Kreditna Banka Maribor (30 milions); el portuguès Banco Comercial Portugués (1.150 milions); l'austríac Oesterreichischer Volksbanken (860 milions); l'irlandès Permanent TSB (850 milions) i el belga Dexia (340 milions).

La revisió realitzada pel BCE va mostrar que el valor en llibres dels actius dels bancs s'havia d'ajustar en 48.000 milions d'euros, dels quals 37.000 milions no han generat dèficits de capital. Això vol dir que l'impacte global de l'exercici a la banca europea, sumant l'ajust de 37.000 milions i el dèficit de capital de 25.000 milions, puja a 62.000 milions d'euros.

L'ajustament més gran s'ha realitzat a Itàlia (12.000 milions), seguit de Grècia (7.600 milions), Alemanya (6.700 milions), França (5.600 milions), Holanda (3.800 milions) i Espanya i Àustria (3.000 milions).

Morositat addicional de 136.000 milions

A més, utilitzant una definició estàndard dels crèdits morosos (9 mesos sense pagar), l'examen del BCE va detectar una morositat oculta de la banca europea de 136.000 milions, que situa el total en 879.000 milions.

Les proves de resistència van mostrar a més que, en un escenari de fort estrès, el nivell de capital de màxima qualitat de la banca ('common equity Tier 1', que mesura la força financera de les entitats) baixa al voltant de 263.000 milions. Això es traduiria en una reducció de la ràtio de capital mitjana dels bancs en quatre punts percentuals, del 12,4% al 8,3%. Aquesta reducció és superior a la d'anteriors tests similars, i demostra el "rigor de l'exercici", segons el BCE.

Espanya està entre els països on menys cau la ràtio mitjana de capital en un escenari de màxim estrès (2 punts), juntament amb Eslovàquia i Malta. A l'extrem contrari es troben Eslovènia (15 punts), Grècia (10 punts), Xipre (9 punts), Bèlgica (7 punts), o Irlanda (6 punts).

Les entitats examinades havien assolir una ràtio mínima de capital de màxima qualitat del 8% dels seus actius en l'escenari base dels tests d'estrès, mentre que en l'escenari advers havien de mantenir en almenys un 5,5%.

Des que es va anunciar l'examen a la banca al juliol de 2013, els 30 majors bancs participants han dut a terme diverses mesures, inclòs un augment de capital de 60.000 milions d'euros, per reforçar els seus balanços per un total de 200.000 milions d'euros. Segons el BCE, aquestes mesures prèvies han contribuït a l'èxit dels tests.

Els bancs que encara requereixen capital addicional han d'enviar ara al Banc Central Europeu (BCE) plans amb les mesures que pensen adoptar per recapitalitzar-se en un termini de dues setmanes. A continuació, han de disposar d'entre sis i nou mesos per cobrir els seus dèficits de capital.

La factura haurà de ser pagada en primer lloc amb solucions privades i recursos interns, via els accionistes i els creditors júnior, com preferentistes o titulars de deute subordinat. Només si això no és suficient, les entitats podran sol·licitar ajudes públiques, que en primer lloc seran nacionals. Si algun Estat membre no compta amb recursos suficients, podrà demanar un rescat bancari a la UE similar a l'espanyol.

L'objectiu dels tests d'estrès és identificar els problemes que encara queden en el sistema financer europeu just abans que el BCE es converteixi en el supervisor únic de l'Eurozona, cosa que succeirà el 4 de novembre. Amb això es pretén completar la reestructuració bancària i recuperar la credibilitat davant els mercats per poder reactivar el crèdit a l'economia real.

Les dues anteriors rondes de test d'estrès, dutes a terme per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès) van fracassar a l'hora de detectar els problemes del sistema bancari europeu. La primera ronda, el 2010, no va identificar la crisi de les entitats d'Irlanda, que dos mesos després va haver de demanar el rescat. A la segona, el 2011, no es van detectar les dificultats de les caixes espanyoles ni de la banca xipriota.