Yadira Fernández: "D'una manera o una altra, una part important de Mallorca ha estat vinculada a la indústria de la pell i del calçat"

PalmaEl Museu del Calçat i la Indústria d'Inca inaugura aquest divendres, a les 19 h, l'exposició Leather Factory Shop, amb la finalitat de recuperar la història de la marroquineria i de la confecció en pell a través de les grans marques del municipi, segons ha explicat l'Ajuntament. A continuació parlam amb la comissària de l'exposició, Yadira Fernández, per conèixer en profunditat els detalls d'aquesta mostra que recorre una part important de la història del municipi.

Quin és el fil conductor de la mostra?

— Hem aprofitat el concepte de leather-factory shop o fàbrica-botiga d'articles de pell (que va ser una de les fórmules més icòniques i característiques de la indústria de la confecció de pell i marroquineria illenca) per fer una immersió al moment de major auge i expansió d'aquest sector, que va tenir lloc principalment al darrer terç del segle XX. Les leather factory shop no van ser evidentment, l'únic model empresarial, va haver-hi una gran diversitat i varietat d'establiments de manufactura i venda d'articles de pell. Tot i això, a l'exposició hem intentat posar en relleu alguns dels trets o característiques comunes o més freqüents tant en la fabricació (l'especialització i els amplis coneixements en el tractament de la pell, l'aposta per una matèria primera d'altíssima qualitat, la importància del disseny) com en la comercialització, amb l'orientació al turisme i a l'exportació exterior com a pilars principals.

Quins eren els municipis que tenien més fàbriques de pell i calçat? Per què?

— Sempre s'ha destacat Inca i la comarca del Raiguer com a principal centre de manufactura i venda d'articles de pell, és una tradició que té segles d'història, tot i que en altres indrets de l'illa també hi va haver un desenvolupament d'aquestes indústries, com ara a Llucmajor. D'una manera o una altra, una part important de la població a Mallorca ha estat vinculada a la indústria de la pell i del calçat.

Qui treballava en aquest sector industrial? Homes, dones o ambdós indistintament?

— La confecció de pell va ser un sector eminentment femení, tant en la part de fabricació com en la de comercialització, amb una distribució de tasques molt clara: 1) El disseny: el treball creatiu de dissenyadors i patronistes, que consistia a concebre i dibuixar els models d'un article o peça de pell, va ser una ocupació realitzada tant per homes com per dones. 2) El tall de les pells: els encarregats d'aquesta feina van ser sempre, majoritàriament, homes. 3) La confecció va ser una ocupació enterament femenina, amb la figura de les repuntadores i confeccionistes, que armaven i cosien les peces de vestir de pell. Quant a la comercialització a les botigues, també hi havia, majoritàriament, dones.

Diríeu que les fàbriques de pell i calçat tenien algun tret característic?

— L'esperit emprenedor, la passió per l'ofici de diverses generacions, no només dels empresaris, sinó dels treballadors i treballadores del sector, i l'aval de tota l'experiència i tradició manufacturera prèvia, amb segles d'història.

Com heu organitzat l'exposició? En què us heu basat?

— Ha estat una feina de mesos de recerca, documentació i sobretot de recuperació de la memòria oral amb desenes d'entrevistes i converses amb empresaris, empresàries i treballadors del sector de la confecció de pell.

Per què diríeu que va decaure la indústria de la pell i del calçat a Mallorca?

— Bé, segons ens han comentat els mateixos protagonistes, va ser segurament una suma de diversos factors: l'augment dels costos de producció i l'augment de competència exterior, canvis en la demanda, manca de mà d'obra qualificada... i, en general, el progressiu procés de desindustrialització des dels anys 90, amb el viratge cap a un nou model econòmic centrat en el turisme i el sector terciari.