Publicitat
Publicitat

RESIDUS

Contra l’obsolescència programada i en favor del medi ambient

El Consell de Mallorca vol impulsar la reparació de productes electrònics per reduir la generació de residus

No és cap novetat ni cap sorpresa que moltes de les empreses que fabriquen productes elèctrics i electrònics programen la vida útil dels seus aparells. La famosa obsolescència programada, que permet que un mòbil deixi de funcionar poc temps després d’exhaurir-se la garantia del fabricant, ha estat criticada per associacions de consumidors, que en molts de casos es veuen obligats a comprar un producte nou abans d’arreglar l’espenyat perquè la reparació seria “tan costosa que surt més a compte comprar-ne un de nou” i, a més, l’estada al taller seria massa llarga.

Però l’obsolescència programada té, també, efectes mediambientals. Els RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) són residus de complicada gestió perquè en moltes ocasions inclouen elements contaminants i, sobretot, perquè la gent encara no és conscient de la importància de desfer-se’n correctament, als punts verds, a les deixalleries o a l’establiment on compri un aparell nou.
Un decret del 2005 prohibeix desfer-se d’aquests productes en abocadors o deixant-los al carrer, però, segons dades de la Unió Europea, només el 20% dels residus elèctrics o electrònics que es generen anualment a l’estat espanyol és recollit correctament per ser processats. A més, aproximadament un 60% dels RAEE acaba en parador ignot. Entre un 5% i un 10% es llança als poals de fems i acaba en una planta incineradora o en un abocador. La UE estima també que al voltant d’una tona de residus europeus acaba exportant-se cada any il·legalment a altres països, fet que agreuja les desigualtats i manté les dinàmiques de les relacions nord-sud al planeta.

La clau, el disseny

A l’hora de reduir la quantitat de RAEE, és fonamental incidir en el disseny industrial. Crear productes cada vegada més lleugers, prims i estilitzats provoca moltes vegades reparacions molt complicades i la necessitat d’utilitzar eines molt específiques, i això sense tenir en compte la dinàmica empresarial d’afavorir l’adquisició d’un producte nou de seguida que la reparació de l’antic suposa una despesa elevada de doblers o una inversió important de temps.

Un disseny modular, aplicable als aparells electrònics però també a qualsevol altre bé, evita precisament això, perquè permet canviar només la peça de l’aparell que no funciona i mantenir la resta. Empreses com la creadora del telèfon Fairphone (telèfon just, en anglès) utilitzen precisament aquest criteri a l’hora de fabricar els seus dispositius.

La voluntat i les decisions de consum de les persones també hi tenen molt a dir. Voler (i saber) reparar un aparell evita que es converteixi en un residu i, en cas de no voler reaprofitar les peces del producte que encara funcionen, permet que altres persones en facin ús. És per això que des del Consell de Mallorca es vol introduir al pla director sectorial de residus, en elaboració actualment, que recomani als municipis que les deixalleries tinguin espais espefícics amb aquesta funció. De fet, Sandra Espeja, consellera insular de Medi Ambient, no descarta que aquest sigui un requisit inviolale per a tots els ajuntaments quan el nou pla entri en vigor.

“En l’actualitat hi ha espais per als residus perillosos, per exemple. També hi podria haver espais destinats a articles que es poden reparar i que la gent dona perquè algú en tregui profit i, fins i tot, es podria fer que aquests fossin espais on poguessin fer-se reparacions”, assegura la consellera.

D’aquesta manera, segons explica Catalina Canals, directora insular de Residus, el residu deixa de ser precisament descartable, perquè “canvia el seu paper” i cobra valor, s’aconsegueix “que el material no sigui un residu només per haver entrat dins la deixalleria”.

Aquests són alguns dels principis de l’economia circular, que defensa la recuperació de residus per convertir-los en recursos i que forma part ja de moltes de les directives europees en matèria de medi ambient. A escala local, la materialització d’aquests criteris, pel que fa al RAEE, implica, per exemple, oferir els espais de reparació.

“Apoc a poc va canviant el paper que fan les deixalleries”, afirma Canals, qui recorda que, en qualsevol cas, són una competència municipal i que cada ajuntament pot aplicar els seus criteris. A Pollença, per exemple, es té la intenció de crear un espai com el que defensa Espeja, on la gent pugui anar a deixar material però també a aconseguir-ne per endur-se’l i reparar-lo.

Més enllà de si s’aposta o no per la reparació dels RAEE, el que és imprescindible és, apunten des de la institució insular, una bona gestió: “Deixar un electrodomèstic de qualsevol manera al carrer no només n’impedeix la reutilització, també és il·legal”, remarca Canals.

A més, “moltes vegades, quan el deixes, de seguida es comença a canibalitzar” (és a dir, a ser desmuntat per persones que n’aprofiten materials per vendre’ls i que deixen la resta de l’aparell inservible i difícilment gestionable a la planta de residus).

Què fer?

Des del Consell de Mallorca recorden que, després de comprar un producte elèctric o electrònic, tothom té dret a deixar el vell a l’establiment on compra el nou sense haver de pagar i, de fet, l’establiment ha de fer la recollida, el transport i el tractament d’aquest residu.
En cas de no voler substituir un aparell per un altre, els electrodomèstics o aparells electrònics poden dur-se a un punt verd municipal. A més, hi ha ajuntaments que tenen un servei de recollida de mobles i d’altres residus (en el cas de Palma, per exemple, no inclou els RAEE, però sí la resta de ‘trastos’). Una darrera opció per desfer-se d’aquest tipus de residu és lliurar-los a la planta de Mac Insular i pagar la tarifa corresponent.