Cinc claus per mantenir el cervell sempre jove

Cinc claus per mantenir el cervell sempre jove

Tot i l'elevat nombre de casos d'Alzheimer i demència en la tercera edat, vellesa i declivi mental no són necessàriament sinònims. Et donem les claus per mantenir el cervell jove

Cinc claus per mantenir el cervell sempre jove / GETTY

Quan envellim les connexions cerebrals s'encongeixen i es fan malbé. Això pot fer que ens tornem una mica més lents a l'hora d'entendre i descobrir coses, i tinguem més dificultat per recordar allò que ens han passat fa poc temps. La conscienciació més gran sobre malalties com l' Alzheimer o la demència senil, sumada a una població cada cop més envellida, pot crear la sensació que el declivi mental és inevitable, que forma part del procés de fer-se gran. Aquesta és, però, una percepció falsa. De la mateixa manera que és possible mantenir el cos en forma, també és possible mantenir el cervell jove i en forma. Com?

Fins no fa gaire, els científics creien que les connexions del cervell es fixaven en l'adolescència i romanien inalterables al llarg del temps

"La gent no canvia". És una frase que forma part de la saviesa popular. Però és una frase que, segons la ciència actual, és falsa. Fins no fa gaire, els científics creien que les connexions del cervell es fixaven en l'adolescència i romanien inalterables al llarg del temps. Ara se sap que això no és cert. La gent pot canviar perquè el nostre cervell pot canviar. De fet, canvia constantment, fins i tot quan ens fem grans. Ho fa perquè és flexible, i es veu modelat pel nostre comportament i les nostres experiències. El cervell sempre evoluciona, canvia amb el temps.

Actitud positiva

Quan es pregunta a les persones grans què és el que més por els fa de fer-se grans molts acostumen a assenyalar l'Alzheimer i la demència com els principals motius de preocupació. Molts creuen que aquest deteriorament mental és inevitable. La realitat és que és possible estar sempre mentalment actius, independentment de l'edat. Ara bé, fer que això sigui així depèn en bona mesura de nosaltres mateixos, començant per la nostra actitud. Alguns estudis demostren que si, de forma conscient o inconscient, estem convençuts que acabarem perdent la memòria podríem estar provocant una profecia autocomplerta. Deixar-nos les claus a dins de casa o no trobar les ulleres no són errors de memòria, sinó falta d'atenció davant d'actes rutinaris. Interpretar que la nostra memòria comença a fallar perquè ens fem grans és assumir un estereotip fals que, paradoxalment, es pot acabar convertint en una realitat.

Reserva cognitiva

Els cervells de les persones amb Alzheimer es veuen inundats per una proteïna tòxica que en primera instància entorpeix la connexió entre les cèl·lules i finalment en provoca la mort. Però no tothom que pateix aquesta condició acaba desenvolupant demència. Per què? Perquè hi ha gent que disposa d'una reserva cognitiva més gran, una mena de magatzem. La reserva permet fer les mateixes coses tot i disposar de menys cèl·lules. En aquests casos, el que fa el cervell és activar zones alternatives per fer un 'bypass' a la zona afectada.

Ja el 1984 un estudi va mostrar com les persones que passen més temps llegint tenen un 33% menys de possibilitats de desenvolupar Alzheimer. Com més nivell d' educació, més tasques intel·lectualment complicades desenvolupem i més socialment actius estem, més gran és la nostra reserva cognitiva. És per això que les persones amb una bona salut cardiovascular, actives intel·lectualment i socialment, que segueixen una dieta sana, no fumen i beuen de forma moderada tenen menys possibilitats de desenvolupar demència.

Com mantenir el cervell en forma?

La importància de disposar d'una reserva cognitiva per minimitzar el risc de patir Alzheimer demostra com disposem d' eines per plantar cara a les malalties de la vellesa. Si sabem que el cervell no s'enfronta a un procés inevitable de declivi i que té capacitat per canviar i adaptar-se, la pregunta és què podem fer per mantenir-lo en forma. Des del Trinity College de Dublín, un dels centres universitaris de referència en l'estudi de la vellesa, s'apunten cinc normes que podem seguir:

  1. Mantenir-se físicament actius. Això no implica necessàriament anar al gimnàs. Es pot anar caminant a la feina, per exemple.
  2. Mantenir-se socialment actius. A mesura que ens fem grans ens fa més mandra mantenir contactes socials, però un estudi de la universitat irlandesa conclou que una interacció social breu —només 10 minuts— és suficient per millorar el funcionament del cervell. La conversa i les habilitats que calen per mantenir un contacte social són un estímul molt important per al cervell.
  3. Mantenir-se intel·lectualment actius. Si el gimnàs desenvolupa els músculs, la cultura desenvolupa les neurones. Aprendre coses noves obliga el cervell a generar cèl·lules noves i posar en marxa noves connexions i rutes entre cèl·lules. No cal anar a la universitat de gran, però sí llegir un llibre d'un gènere que mai no havíem llegit abans, aprendre a fer servir un programa nou amb l'ordinador, descobrir zones noves de la nostra ciutat, memoritzar la lletra d'una cançó… Res no és tan important per al cervell com aprendre coses noves.
  4. Mantenir-se en calma. L'estrès i l'ansietat són grans enemics per al cervell, perquè fan malbé l'hipocamp, la part que s'encarrega de fixar els records en la memòria. Viure el present, parant atenció al que fem en tot moment, és molt important, perquè és una manera efectiva de reduir l'estrès i de millorar la memòria.
  5. Mantenir un estil de vida saludable, parant atenció a la dieta. Diferents estudis apunten que una dieta rica en sucres és un factor de risc en el desenvolupament de la demència.