El 70% de les famílies tria català
Els nins de tres a vuit anys que tindran com a primera llengua d'ensenyament el castellà passen del 13 al 30%
PalmaSet de cada deu alumnes de tres a vuit anys seran escolaritzats el curs 2013-2014 amb el català com a primera llengua d'ensenyament, mentre que tres de cada deu ho faran amb el castellà. En comparació a l'any passat, es produirà una reducció del 17% de les matriculacions en català (foren el 87%) i un increment del 17% de les que es faran en castellà (foren el 13%).
Així ho anuncià ahir la Conselleria d'Educació, basant-se en els resultats del procés d'elecció de la primera llengua. Concretament, fins a 8.738 famílies han optat pel català com a primera llengua d'ensenyament per al seu fill, mentre que 3.745 pares i mares han apostat pel castellà. La capacitat d'elecció, introduïda el curs passat pel Govern del PP, afecta els estudiants de segon cicle d'Educació Infantil (de 3 a 6 anys) i de primer cicle d'Educació Primària (de 7 a 8 anys).
Per illes, l'elecció del català com a primer llengua és majoritària a Mallorca (75 a 25%), Menorca (66 a 34%) i a Formentera (61% a 39%). En canvi, a Eivissa la tria del castellà és lleugerament superior (57,5 a 42,5%). La majoria de famílies que ha escollit el català matricula els alumnes en centres públics, mentre que la majoria que ha optat pel castellà ho farà en centres concertats.
A diferència de l'any passat, quan es començà a aplicar la lliure elecció del primer ensenyament, enguany la Conselleria d'Educació només ha deixat triar als pares entre català i castellà, i no ha permès que quedàs la casella buida, com en el curs anterior, que permetia als pares adherir-se al projecte lingüístic del centre educatiu. Així, l'any passat optaren directament pel català un 62% dels pares, un 13% es decantà pel castellà i un 25% no va triar cap opció. Un pic aprovats els projectes lingüístics dels centres, els estudiants amb el català com a primera llengua passaren a ser el 87% i els de castellà, un 13%. Per tant, el curs vinent davalla l'opció del català i creix la del castellà.
En aquesta evolució, hi ha tingut a veure el fet que la Conselleria hagi modificat el sistema d'escolarització no només eliminant la possibilitat de deixar la casella buida, sinó també intentant que el contacte entre les famílies i els centres educatius sigui menor. O inexistent.
El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, diu que "Educació utilitza enguany mecanismes més persuasius i refinats per convèncer els pares". Concretament, cita "la possibilitat de fer la matrícula online que, a més a més, fa que la font d'informació cap als pares sigui la Conselleria mateixa". L'altra eina és la proliferació d'oficines d'escolarització (fins a 31), dirigides per personal de la Conselleria. Segons Caldentey, tot respon als intents del PP "d'estimular artificialment una demanda ara inexistent".
La vicepresidenta de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària, Joana Maria Mas, també secunda aquesta reflexió i aporta dades del seu centre, Ses Rotes Velles (Calvià). "Dels 26 nins que hi han estat inscrits, 11 ho són en castellà. I corresponen, majoritàriament, als que han fet la matrícula online ; als pares i mares que no vingueren a la jornada de portes obertes de l'escola, ni s'han informat directament del nostre projecte educatiu".
Finalment, el portaveu de l'associació de pares i mares COAPA, Jaume Ribas, valora positivament l'increment de la demana directa de català (del 62 al 70%), però critica l'actuació de la Conselleria.
