Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Pedro Rosselló: “La continuació del tren cap al Llevant és un projecte a recuperar”

Batle de Manacor

Pedro Rosselló Cerdà (Manacor, 1967) és, des del 4 de novembre de 2015, batle de Manacor pel PP (4), autoritat que exerceix amb el suport d’El Pi (5) i AIPC (3). El Consistori està integrat per 21 regidors, per tant el pacte actual supera la majoria absoluta. És advocat, és casat i té dos fills. Entrà en el món de la política sent prou jove, a mitjan anys 80, en el CDS d’Adolfo Suárez, just començar la carrera de Dret. El 2007 acompanyà com a regidor Antoni Pastor a la llista del PP. Entre 2007 i 2011, fou secretari general tècnic de l’Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) de la Conselleria de Medi Ambient, i el maig de l’any passat tornà a la política local per encapçalar el PP, avui tercera força política al municipi de Manacor.

Vàreu dir el dia en què fóreu investit batle: “Les majories no es guanyen, s’acorden”. Aquest pronunciament no topa de ple amb la doctrina Rajoy, que predica deixar governar el partit més votat?

Crec que fórem coherents amb la doctrina Rajoy deixant governar el partit més votat. Amb Miquel Oliver a la batlia plantàrem una oposició en positiu i li deixàrem clares dues coses: que a l’hora de governar li tocava comptar amb tots els grups de l’oposició i que havia de ser el batle d’un municipi de 40.000 habitants, no només d’una part del poble. Passat un cert temps veiérem que no complia aquests compromisos i que resultava molt partidista. Això facilità que s’articulàs una majoria diferent. Amb una altra manera de fer les coses per part seva, tal vegada el canvi no s’hauria produït.

Us condiciona ser el batle del PP amb menys vots de la història democràtica, tot i venir d’una greu crisi interna, el mandat passat?

No. És veritat que veníem d’una forta sacsejada interna dins el PP local a la qual s’afegí un càstig per la política regional del partit, i també a escala estatal. És evident que els vots del PP i El Pi sumen els vots del centredreta.

L’esqueix en la dreta manacorina, amb la fuita d’Antoni Pastor del PP (ara a El Pi), s’ha recompost al voltant d’un govern municipal bicèfal en què AIPC, la força política de Portocristo, ha actuat d’agulla en el recosit. És correcta la lectura?

Quan parlàvem d’enllestir la moció de censura pesava la ruptura que havíem patit. Llavors, el PP passà d’11 a 3 regidors a causa de l’esqueix intern. Fou un trauma dins el partit. Però per fer un govern fort, no podíem permetre que les diferències internes pesassin més que l’interès general. Deixàrem enrere allò que ens separava i ens aferràrem a allò que ens unia. Personalment, tenc una bona relació amb tots, i tothom està implicat a fer una bona feina.

No fa gaire, la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria es reuní amb l’Ajuntament i els empresaris del calçat d’Inca, per recollir les seves propostes en el futur pla industrial. Quin encaix pot tenir la indústria de Manacor en aquest pla?

Inca té una indústria molt arrelada. Aquí el sector de les perles s’està dinamitzant. El regidor de Comerç, Bernardí Bou, s’ha reunit recentment amb els sectors econòmics perquè s’han de revitalitzar i s’han d’harmonitzar també amb el petit comerç. Tots junts han de fer possible la reactivació econòmica. No és fàcil. Aquí, per exemple, el sector de la fusta ha de seguir la línia de la qualitat per continuar sent una referència. Des de la Direcció General d’Indústria ja ens han cridat per parlar del pla industrial i també estam en contacte amb la regidora socialista Núria Hinojosa, que a la vegada és la gerent de l’Institut de Desenvolupament Industrial (IDI) del Govern, i de la qual esperam la màxima col·laboració en defensa de l’interès general de Manacor.

Els anys 80 i 90, especialment després d’aconseguir el primer hospital comarcal, Manacor tenia una certa flaire de capital de la Part Forana. Creis que encara la manté o Inca li ha guanyat el terreny?

Som comarques diferents. Manacor té atractiu en l’àmbit comercial, esportiu -ara, a més, amb el Centre de Tecnificació Rafel Nadal-, i també som un referent cultural. Hem de treballar en tots els sectors. Inca és la capital de la comarca del Raiguer i Manacor, la capital del Llevant.

Però heu perdut el tren.

La continuació de la línia del tren cap als pobles de la comarca del Llevant és un projecte a recuperar. El Govern autonòmic anterior -del PP- no el va eliminar, el va aparcar, i no s’ha de descartar per al futur, de seguida que la situació econòmica ho permeti. Perquè s’entén que en temps de crisi els serveis socials, l’educació, la sanitat i cobrir les necesitats bàsiques han de tenir prioritat davant objectius d’infraestructura. Desitjam que Manacor sigui el punt de rellançament del tren cap a tota la comarca del Llevant. El projecte de vial verd en què s’ha convertit el traçat així ho considera.

El vostre partit, a escala estatal i autonòmica, diu que sortim de la crisi. En què es nota a Manacor?

Pel que fa a grans superfícies, venda de cotxes... la gent s’anima a comprar i em comenten que la situació millora, de la mateixa manera que hi ha gent que no ha notat encara símptomes de recuperació personalment o familiarment. Tardarem temps a tornar al nivell d’abans de la crisi, però molts ciutadans encaren el futur amb cert optimisme.

Arriba el gas natural a la ciutat. Manacor solcada de nou per obres d’infraestructura. Us preocupa?

El gas natural arriba a Manacor coincidint amb la necessitat de canviar la xarxa d’aigua potable, i juntament amb la companyia Redexis, que canalitza el gas, tenim un acord de col·laboració i repartim les despeses d’aixecar els carrers i reasfaltar-los. Així, l’Ajuntament s’estalvia doblers, perquè Redexis paga una part important de l’obra que es va fent per sectors i ella pot fer la seva instal·lació, a la vegada que nosaltres milloram la xarxa d’aigua.

El servei de l’aigua s’ha municipalitzat. Quan beuran aigua potable els veïns de Manacor?

Perdem un 48% del cabal per la canalització, tot i que el més normal seria un màxim d’un 12%. Hem rescatat una concessió del servei després de 30 anys. La Conselleria de Medi Ambient proposa que els municipis renovin un 10% cada any la seva xarxa. A Manacor això són molts quilòmetres, però ho anam fent. Aviat connectarem el pou de sa Gravera a la xarxa general i creim que en millorarà la qualitat, però encara serà insuficient. A manca d’una potabilitzadora a la comarca del Llevant, hi ha la intenció del Govern de canalitzar aigua de les plantes de la zona de Palma cap a Manacor. De moment, feim equilibris per garantir-ne un subministrament més o menys acceptable.

A Santa Cirga es vol muntar el major parc fotovoltaic de Balears, amb 75 hectàrees de mòduls solars. El guany econòmic compensa l’impacte a la carretera de Portocristo?

Estam davant una aposta per l’energia renovable, i respecte del segon projecte presentat, sabem que hi ha previst instal·lar barreres vegetals vora la carretera per reduir-ne l’impacte visual a nivell de terra. L’Ajuntament no hi ha pres cap decisió vinculant. Quan vegem el segon projecte, tindrem veu però, igual que en el primer, el nostre informe tampoc serà vinculant.

Fa 30 anys que Manacor no té un pla d’ordenació urbanística definit. Quan s’acabarà això?

És una prioritat tenir un pla general. Miquel Oliver s’ho marcà, però no veiérem cap moviment en aquesta direcció. Ara hi ha dos tècnics dedicats en exclusiva treballant-hi i estam posant els filtres necessaris abans de fer entrar el document en el Consell, per tal que s’agiliti com més aviat millor. Ara no hi ha pressions. Els temps han canviat i ja no hi ha aquella pressió, que condicionava. Volem un pla que doni seguretat jurídica i confiam que a finals d’abril es pugui aprovar inicialment. De moment s’està plasmant en el pla el catàleg de patrimoni.

Pensau donar les competències del control urbanístic en zona rústica a l’agència de control del Consell de Mallorca com diu l’oposició?

De moment el que es proposa és debatre la conveniència de cedir la competència. La part positiva és que evitaria l’enfrontament directe de l’Ajuntament amb els infractors, perquè no és un procediment administrativament pacífic. Però es perd una competència. Jo crec en el municipalisme i, per tant, primer convé que ho estudiem de manera objectiva. I dubt que l’Agència del Consell tingui capacitat tècnica per tractar el cúmul d’expedients. És un tema delicat que s’ha de debatre.

L’atenció mèdica a l’Hospital Manacor està col·lapsada. Diuen que és un problema comú en tots els centres hospitalaris, però la gent del primer que es queixa és de la manca de places per aparcar-hi.

Hi ha un projecte de la Conselleria de Salut d’ampliar l’hospital i l’espai d’aparcament. En el futur pla general, a més, es considera eixamplar la zona d’estacionament. També s’ha de dir una cosa: es treballa per crear un segon PAC (Punt d’Atenció Continuada) que pot ajudar a reduir la pressió sobre l’hospital.

Mantindreu aquest estiu la prohibició d’estacionar en el camí de Cala Varques?

Es necessita urgentment un pla d’usos públics que determini el màxim grau de pressió sobre una cala verge tan emblemàtica, i també el nombre de cotxes. Més enllà no s’hi pot anar. El que es va fer l’estiu passat fou traslladar el problema del camí a la zona de la carretera de Portocristo, amb moltes famílies que travessaven la carretera a les 11 de la nit, i s’incrementava el perill a gran escala. Però també convé controlar el fondeig de barques i evitar la venda ambulant, les acampades... Són moltes situacions a vigilar i per això cal un pla d’usos... i no fer gaire publicitat de les nostres cales verges.

Pensau actuar contra la venda ambulant a les platges, com la que cada any hi ha a Cala Domingos?

La intenció del delegat municipal de Costes, Joan Gomila, és aturar-ho i fer intervencions. Sé que està darrere el tema. És una qüestió de competència il·legal que es fa als comerços que tributen religiosament, i també cal actuar per higiene i salut.

Permetreu col·locar el mural d’en Frau a S on Coletes per a les víctimes de la Guerra Civil, tenint en compte que el projecte té el permís del vostre antecessor i que vós declaràreu a Inca Ràdio que “això només crea enfrontament i divisió” i que “respon a política sectària”?

Amb aquestes frases no em referia al mural, sinó a una qüestió sobre el rebuig del batle a autoritzar un concert a l’exèrcit que celebrava el seu 300è aniversari, crec recordar. Sobre el mural, el tema apareix de tant en tant, i darrerament Miquel Oliver va dir que acceptava la cessió. Ara esper un informe tècnic per si suposa o no una infracció de la Llei de memòria històrica, i després m’ho plantejaré. Cal valorar si es dignifica totes les víctimes perquè no es torni a repetir, o només una part. Hem de superar els fets. Tots vàrem ser víctimes de la guerra. N’haurem de parlar amb l’oposició.

Quin és el vostre repte personal abans d’entregar la batlia a El Pi?

Deixar les coses millor. Un municipi amb la ciutat i els pobles més nets, més seguretat, una millor imatge pública del territori. No tenc cap repte particular, perquè form part d’un govern municipal que treballa en una mateixa línia, malgrat que hi hagi tres grups. I jo, mentre sigui batle, cercaré tot allò que cregui que és millor per als manacorins.