EscorcaAquesta setmana continuam fent passes per Escorca. I si la setmana passada guaitàvem sobre el clot d’Albarca des del santuari de Lluc i la font Sorda, ara ho fem sobre l’escalonat i torturat -per la naturalesa- vessant nord del Puig Major de Son Torrella i, més en concret, sobre els Clots Carbons. És un conjunt de tres dolines, ubicades en un immens i intens mar càrstic, compreses entre els Binis i Cala Tuent, solcades pels torrents del gorg dels Diners i de l’Al·lot Mort.
Tot i existir-hi diversos camins i passos que ens permetrien fer un circuit pels Clots Carbons (pas de n’Argentó i la Caseta del Moro), la majoria requereix una gran experiència i un enorme sentit de l’orientació. Tanmateix, tots són d’una enorme complexitat, atès que s’han deteriorat a mesura que s’abandonaren les tasques agrícoles i ramaderes fa més de 50 anys; a més, estan escassament senyalitzats amb fites, la qual cosa hi dificulta encara més el trànsit. No obstant això, us proposam fer el més senzill dels itineraris i conèixer aquest bocí de la Serra que conserva l’esperit salvatge de la naturalesa de la Tramuntana.
Ruta
00’ Iniciam la marxa des de la ‘plataforma del funicular’, a la carretera de la Calobra (Ma-2141), poc abans del coll de Cals Reis. Sembla que durant les obres de la carretera de la Calobra, l’enginyer Antonio Parietti projectà el 1930 un funicular que en vuit minuts i un desnivell de 715 metres connectaria la base -Cals Ris- amb el cim del Puig Major (1.445 m). La Guerra Civil aturà les aspiracions de fer un ‘resort’ de muntanya d’alt nivell a la zona.
Des d’aquí dirigim les passes direcció oest per seguir un caminoi que en deu minuts ens ha de dur fins al coll del Porxo Esbucat. 10’ Deixam a la dreta la construcció ruïnosa que dóna nom a l’indret i continuam la marxa sota la mirada atenta de la serra de l’Almangra (altrament dita serra de na Rius), a l’esquerra. Passarem per devora una fonteta (font del Porxo Esbucat) i seguirem el vell camí dels Binis. A partir d’ara, la senda inicia un suau descens. Aviat 30’ ens topam amb una barrereta. Un cop passada, a la dreta tenim les restes de l’antiga possessió dels Colls i a l’esquerra la visió espectacular de la Coma del Ribell o Coma Fosca, que separa el Puig Major del Morro d’en Pelut.
És en aquest tram de camí on hem d’anar vius. 35’ Quan encara no hem conclòs el suau descens iniciat al coll del Porxo Esbucat, hem de vigilar a la dreta l’inici del camí dels Clots Carbons. Potser vegem alguna fita que ens meni per sota de les cases dels Colls per anar a cercar uns petits turons que tenim davamt. El terreny és de mala petja i molt brut de vegetació. Per sort, aviat descobrim les restes del vell camí empedrat que unia els Binis amb Cala Tuent pel coll de Sant Llorenç a través del pas d’en Termes. Una autèntica obra d’enginyeria popular i 1h05’ una miranda excepcional cap al nu de la corbata i es Castellot.
Des que hem deixat el camí dels Binis, no hem aturat de baixar. I no ho farem fins a assolir els 600 metres, on hi ha l’objectiu final. 1h25’ Ara passam un portell sense barrera, mentre el camí empedrat continua descrivint un itinerari gairebé impossible entre el roquissar; ja som ben damunt els Clots Carbons. Unes depressions del terreny (dolines), unes replanades entre abruptes comellars, que possiblement servissin de sementers en una època en què no es deixava pam de terra sense conrear. Una economia de subsistència que lluitava amb força i coratge contra els elements. 1h40’ Aquest indret és també l’entreforc de diversos camins: el de la Barra (que baixa a les cases del Bosc), el del pas d’en Termes (Cala Tuent pel coll de Sant Llorenç) i la Caseta des Moro, sota els Binis. La tornada la farem pel mateix camí.
