EscorcaCaragol i/o Caragoler, quin significat tenen? Miquel Àngel Escanelles ens dóna algunes pistes al seu web Toponímia Mallorca (toponimiamallorca.net) quan ens diu que pot fer referència a un antropònim (l’illa d’en Caragoler), a la presència de caragols marins (platja del Caragol) o de construccions prehistòriques de forma circular (es caragol de sarrià), o fins i tot per referir-se a un camí que supera coster abrupte amb nombrosos revolts (el Caragol dels Cairats). “La interpretació més agosarada -diu Escanelles- és la d’Álvaro Galmés de Fuentes, que relaciona el nom de l’animal amb la paraula preromana karr ( quer, pedra). Seria aquest l’origen del nom dels dos puigs caragolers de la nostra serra -del Guix i de Femenia?”. No en tenim certesa sobre aquesta darrera qüestió, però a la vista de com és el puig que us convidam a recórrer aquesta setmana, ben bé ho podria ser.
Itinerari
00’ Iniciarem la ruta a peu des del coll de la Batalla, a la cruïlla allà on s’ajunta la carretera d’Inca a Lluc, la Ma-2130, amb la que transita per tota la serra de Tramuntana, la Ma-10, entre Andratx i Pollença. Caminarem en direcció cap a Caimari i en haver travessat el pont sobre el torrent del Guix o de Comafreda, travessarem un portell sense barrera que trobarem a la dreta. Ja som al camí vell de Lluc (GR-222/Ruta de Pedra en Sec). 05’ A partir d’ara i fins a la bretxa vella, seguirem els indicadors del Consell de Mallorca (GR). 15’ Passam per davant les cases del Guix, malauradament substituïdes per una construcció moderna que fou aturada per l’Ajuntament d’Escorca. Tanmateix, el mal ja està fet.
20’ Arribarem a la bretxa Vella, un estret pas obert amb barrobins quan es va fer el camí Nou entre 1705 i 1714 i que substituí el perillós pas del Grau, un centenar de metres més avall. Des d’aquí podem observar, als nostres peus, la bretxa Nova, per on passa la carretera i on s’ubica la llegenda del salt de la Bella Dona.
Continuarem fent passes en direcció cap a Caimari, però no gaires; perquè en haver travessat una tanca que trobarem just després del pas, ens hemde començar a fixar perquè a la dreta s’obrirà un petit comellar, per on iniciarem l’ascens cap al puig del Caragoler del Guix. A partir d’ara anirem fora camí i per un terreny rost i pedregós. El més aconsellable és atacar-lo per la dreta i progressivament anar a cercar el centre del comellar (nord-oest); aviat veurem una canal amb un pi vell al mig.
55’ En haver superat aquest primer tram, ja ens trobam dins la ruta principal del cim, és a dir, la que ressegueix la vertiginosa carena. Si no volem acostar-nos tant al penya-segat, l’altra opció és que des de la sortida de la canal orientem la pujada cap a l’oest, en diagonal, i aviat trobarem fites que ens guiaran fins al cim. Ens ho hem de prendre amb calma, perquè el terreny no és fàcil i requereix una certa pràctica, a més d’un bon sentit de l’orientació.
2h00’ Si hem seguit les fites i ens hem orienta paral·lels a la carena, en una hora i escaig haurem assolit el cim del Caragoler des de la bretxa Vella; dues hores des del coll de sa Batalla, a poc a poc i amb bona lletra. La perspectiva des del cim és senzillament espectacular: l’horitzó de les grans muntanyes ens vindrà representat pel Massanella, el puig Roig, el Caragoler de Femenia i el puig Tomir. Al vessant nord, a baix, les cases de Comafreda; mentre que cap al sud, la plana de Mallorca.
Per a la tornada podem desfer les nostres passes o bé, si som un poc agosarats, continuar carenejant en direcció nord fins a assolir un collet, poc abans del puig del Grau. Aquí podem girar a la dreta per un tiranyet que ens durà a les cases de Comafreda i el coll de sa Batalla. Les dues opcions representen entre dues i tres hores més de camí (en aquest cas, comptant les aturades).
