La reconstrucció d’un espai de comunicació en català

El president de la CCMA, Brauli Duart, va oferir ahir fer informatius en desconnexió per al País Valencià mentre les noves autoritats no reobrin Canal 9. Es tracta d’una mesura d’urgència per omplir el buit actual, però que té a l’horitzó un objectiu molt més ambiciós: construir un espai de comunicació audiovisual propi que abraci tots els territoris de llengua catalana. Aquest anhel no s’ha arribat a acomplir mai a causa de la interferència política. Ha passat, sobretot, amb el País Valencià, on els successius governs del PP van acabar prohibint les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, però també amb les Balears, on l’executiu de José Ramón Bauzá va privar els seus conciutadans de veure el 3/24 i el Super3.

El resultat electoral del passat 24 de maig obre, però, un escenari completament nou. El nou govern valencià, previsiblement una coalició d’esquerres amb una forta presència de Compromís, té la intenció de reobrir Canal 9 perquè els valencians puguin recuperar la televisió i la ràdio públiques en valencià que mai haurien hagut de perdre. A partir d’aquest moment es podria fer realitat el vell objectiu de la reciprocitat, és a dir, que igual que al País Valencià i les Balears s’ha pogut veure durant molts anys TV3 i Catalunya Ràdio, al Principat es puguin veure els mitjans públics valencians i balears.

L’objectiu final, però, ha de ser allò que ja va ser teoritzat fa molts anys per Josep Gifreu, catedràtic de teoria de la comunicació i professor de la UPF: crear un espai comunicatiu propi per al català on els continguts circulin sense traves entre els diferents territoris i es puguin crear sinergies de col·laboració i enriquiment cultural mutu.

És obvi que un dels efectes de l’estat autonòmic ha sigut crear unes fronteres administratives artificials que han dificultat l’intercanvi de continguts en totes aquelles llengües que no eren el castellà, fins a arribar a l’absurd que un ciutadà de Gandia pot veure Al-Jazira però no TV3. El moment actual, amb l’eclosió d’internet i les xarxes socials, obliga a repensar quina és la millor estratègia per superar aquests entrebancs i aprofitar una oportunitat que s’endevina històrica.