Qui gosava dir 'no' a un cap de l'Estat Major?

Hi ha canvis que una està encantada d'haver viscut. Una d'aquestes transformacions socials, que feia temps que es percebia entre la ciutadania però no gens en les institucions públiques que la representen, és haver perdut la por d'oposar-se als considerats tradicionalment poders intocables. Fa temps que és el sentir de molta gent, però avui s'ha visualitzat en la carta que ha enviat el batle de Manacor, Miquel Oliver, al cap de l'Estat Major a Balears. La ciutat mallorquina denega el permís per celebrar amb un concert el tricentenari de la Capitania General de l'Estat a Balears. No hi ha res a celebrar en aquest sentit: "la creació de la Capitania General de l'Estat a Balears és una conseqüència del Decret de Nova Planta, en què, per dret de conquesta, les Illes Balears perdien les seves institucions centenàries", escriu el batle en la missiva. Res a celebrar. Qui gosava, fins fa no res, dir 'no' a un cap de l'Estat Major? Qui s'atrevia a argumentar de tu a tu i en contra d'un representant de l'exèrcit?

S'ha perdut la por, que no el respecte, com segur que diran alguns. No ha passat només amb l'exèrcit, el mateix ha succeït amb altres estaments: avui parlam amb la Policia pel carrer o al cafè del cap de cantó, mentre que fa unes dècades ningú s'hi acostava. Avui, els que vetllen pel patrimoni històric, per posar-ne un exemple, neguen els permisos a l'Església quan creuen que ho han de fer. I els governs, alguns, es mostren ferms quan les autoritats eclesiàstiques intenten condicionar les polítiques socials i educatives.

Són les conseqüències sanes no només de la separació de poders, sinó també de tenir la cultura suficient com per saber quines són les funcions que fa cadascú a la nostra societat. I un ajuntament, com és el cas de Manacor, en democràcia ha de poder triar què es commemora al municipi i allò que no hi té lloc per a la commemoració. És una lliçó d'educació bàsica: la història no només l'han d'escriure els vencedors.