Publicitat
Publicitat

RECUPERACIÓ ECONÒMICA

Alemanya i França treuen l'eurozona de la recessió

Espanya aconsegueix frenar la contracció i només cau una dècima en el segon trimestre

Bones notícies per a l'euro amb segell franco-alemany. El bon funcionament de les economies de França i Alemanya ha aconseguit treure la moneda única de la recessió més llarga de la seva història, i portar-la fins a uns números verds tímids i inesperats a la primavera.

Segons les últimes dades publicades ahir per l'oficina d'estadística comunitària, l'Eurostat, els 17 socis de l'euro van créixer un 0,3% durant el segon trimestre de l'any, deixant enrere, així, un fosc any i mig en recessió. I, tot i que els analistes ja donaven per fet que l'eurozona deixaria enrere els números vermells durant aquest període, ningú no s'esperava que l'escalada fos tan intensa. De fet, els experts vaticinaven un repunt d'un 0,2%, però les dues principals economies de la moneda única han aconseguit estirar la zona euro una mica més.

Després de dos trimestres en negatiu, el PIB francès va créixer un 0,5% entre l'abril i el juny. Un creixement impulsat per la millora del consum de les famílies i per la bona marxa de les exportacions. "En l'actual ambient de pessimisme, aquestes xifres reconforten la nostra estratègia per sortir de la crisi", es va felicitar ahir el president francès, François Hollande.

I si les xifres de França mostren un bon estat de salut, encara són més bones les dades que arriben des d'Alemanya: un creixement del 0,7%, que suposa la millor lectura de PIB alemany des de principis de l'any passat. La clau de l'embranzida alemanya la tenen l'augment del consum de les famílies i l'administració pública, així com l'aportació de la balança comercial i la recuperació de la inversió -després d'un hivern "excepcionalment llarg i fred" en què, segons l'Oficina Federal d'Estadística, es van parar totes les obres.

En el terreny positiu destaca especialment el comportament de Portugal, que ha aconseguit la millor dada de tota l'eurozona. Després d'enfonsar-se durant dos anys i mig en recessió, i d'haver patit un rescat dels socis de l'euro que ha aprimat el sector públic a marxes forçades, el país lusità va registrar un intens creixement trimestral de l'1,1%. Un dinamisme degut a "l'acceleració significativa de les exportacions i el menor descens de la inversió", segons l'Institut Nacional d'Estadística portuguès.

La perifèria s'encongeix

La sort de Portugal, però, queda molt lluny de la que va patir l'última economia que ha demanat l'auxili europeu, Xipre, que continua en el terreny negatiu i durant la primavera va perdre un 1,4%. I és que, tot i que la dada general sigui positiva, no tot són flors i violes. Almenys quatre països de l'euro -l'Eurostat no disposa de dades de Grècia ni Irlanda- continuen en recessió.

Entre aquests, dos pesos pesants, Itàlia i Espanya, que ocupen el tercer i el quart lloc al podi de les grans economies de la moneda única i que han estat dels països que més han patit els efectes de la crisi. El PIB italià va retrocedir un 0,2% a la primavera i l'espanyol un modest 0,1%. Aquestes dades, tot i continuar en el terreny negatiu, aconsegueixen frenar el deteriorament dels últims mesos i moderen la contracció.