Isern abandona i atribueix l'oposició de Bauzá i Rodríguez a qüestions personals

PalmaMateu Isern no es presentarà a la reelecció i abandonarà la política quan acabi el present mandat a la batlia de Palma. Però se'n va atribuïnt l'oposició que ha trobat dins el PP a que repeteixi com a candidat just a qüestions personals, i advertint que qui no assumeixi el seu estil de governar "aviat en patirà les conseqüències" davant els ciutadans. Amb la seva decisió Isern renuncia a sotmetre's a un procés d'elecció interna dins el PP de Palma, admetent la manca de suport per part de la direcció del partit encarnada en José Ramón Bauzá i José María Rodríguez, i fins i tot el rebuig frontal, i després d'haver esperat sense èxit, fins al mateix dilluns a la nit, que la cúpula del PP estatal intercedís per ell des de Madrid. En la roda de premsa que s'ha torbat 12 dies a oferir, Isern ha remarcat que entén el rebuig de Bauzá i Rodríguez cap a ell per qüestions personals, perquè no ha rebut crítiques internes per la seva gestió al capdavant de Cort.

Davant això, l'encara batle de Palma ha fet una encesa defensa del seu tarannà i el seu estil de governar. "Entenc la política com la cultura del pacte, el respecte a l'adversari i la recerca del consens per arribar a acords a llarg termini, això és innegociable per mi", ha dit, i ha subratllat l'advertència que "qui no sigui capaç de veure que això és una demanda dels ciutadans aviat en patirà les conseqüències". Isern ha afirmat que, davant el rebuig per part de la direcció, no ha volgut plantar batalla interna perquè "la manca d'unitat hauria penalitzat d'una manera molt important les expectatives electorals, no senzilles, del PP". Això malgrat que ha assegurat haver fet "tot el que he pogut i sabut" per arribar a un acord i que durant els darrers mesos ha rebut el suport de "moltíssims ciutadans anònims" que li han repetit "Mateu, aguanta i no afluxis". Amb tot, el batle ha assegurat que "el candidat de consens" que ara triï el PP de Palma tindrà el seu suport "sense fissures".

Indiferència de Bauzá

Sobre Bauzá, Isern s'ha queixat que les intencions d'aquest respecte d'ell "han estat molt difícils de descobrir perquè no he aconseguit una resposta clara per part seva", malgrat que "li he demanat en reiterades ocasions si tenia el seu suport i invariablement s'ha remès a allò que digués la junta territorial de Palma". El batle ha dit que pel seu "codi de lleialtat" necessitava saber si Bauzá li donava suport, perquè fa quatre anys "va ser ell qui va apostar per mi de manera personal, i per això sempre li estaré agraït". En canvi, Isern ha evitat en tot moment referir-se a José María Rodríguez. Només a preguntes de la premsa ha admès que a la reunió mantinguda el dia 9 a la seu del partit –on eren amb ell Bauzá; Rodríguez; el secretari general del PP, Miquel Vidal; i el president de la junta insular de Mallorca, Jeroni Salom– "la part de la junta territorial de Palma em va manifestar que no tenia el suport del partit per tornar a ser candidat".

"Hi ha una part del partit que no se sent còmoda amb la meva forma de governar", ha admès Isern, però ha remarcat que "les crítiques s'han centrat en la meva manera personal d'exercir la batlia, no en la meva gestió" i que aquest rebuig ha vingut per part dels "quadres directius" del partit i no per "una gran part de la militància". Sap que allò que li retreuen des de la direcció és haver governat d'esquena al partit i, per això, ha dit que "tenen raó els que diuen que he avantposat els interessos de la ciutat als del partit. Potser no he estat prou a prop del partit. M'he dedicat a gestionar i potser aquest ha estat un dels meus errors". No obstant això, no ha renegat d'aquesta forma d'actuar, i al contrari, l'ha defensada com el seu principal valor polític.

"Alguna cosa hauré fet malament si no meresc la confiança del partit per tornar a ser candidat", ha acabat concedint a les preguntes dels periodistes, però per deixar en evidència el que considera una contradicció en la seva situació: "Seré el primer batle que ve d'una majoria absoluta i que, amb una acceptació ciutadana del 54% segons els sondejos i de més del 70% entre els votants de dretes, no s'hi torna a presentar". També ha admès que li feia "il·lusió" tornar-se a presentar i optar a ser quatre anys més batle de Palma "perquè ara sí que tenc la ciutat al cap". Ha assegurat que aquesta decisió no afectarà el treball del seu equip de govern a Cort en els darrers mesos de mandat i ha bravejat d'haver disposat de "la unió" dels seus 16 regidors "sense excepció", tot i la disputa interna del PP de Palma.

Les cridades de Madrid

Isern ha començat la intervenció demanant disculpes per no haver complit el termini de "quatre o cinc dies" que es va fixar per anunciar la decisió després de la reunió de dia 9, on Bauzá i Rodríguez li advertiren que no tenia el seu suport. Ha deixat entreveure que aleshores ja tenia dedicit renunciar-hi, però que una vegada que es va posar en contacte amb la direcció estatal del partit a Madrid, des d'allà, li van demanar que no amollàs encara la tovallola a l'espera que es poguessin fer "gestions" a favor d'ell. Ha dit que aquests dies ha mantingut fins i tot "reunions" amb dirigents de Madrid per tractar la seva qüestió, però, sense voler revelar qui era el seu interlocutor, "del més alt nivell", Isern ha explicat que finalment dilluns a les nou de la nit rebé una telefonada des de Madrid en què se li comunicà que "el més adient" era que renunciàs finalment a ser candidat.

Isern ha deixat entreveure que tenia el suport de la direcció del carrer Gènova però que finalment des d'allà s'ha optat per no intervenir-hi i evitar així un enfrontament amb el PP balear i obrir un conflicte per la qüestió de Palma a pocs mesos de les eleccions. "Aquestes converses han estat una de les meves satisfaccions polítiques més grans i han compensat moltes incomprensions", ha acabat dient sobre el suport que hauria rebut per part de Madrid. En tot cas, ha negat tenir "res pactat ni acordat" amb el partit a canvi de la seva renúncia: "No amoll una liana per agafar-ne una altra".