Publicitat
Publicitat

Sánchez i Díaz es juguen les primàries en territori hostil

Els candidats creuen que la clau de la victòria és minimitzar les diferències en els feus del rival

El recompte d’avals dels candidats a les primàries del PSOE va refermar dues idees que han marcat la campanya. D’una banda, que en la pugna entre Susana Díaz i Pedro Sánchez -la victòria de Patxi López es dona per descartada- no hi ha un guanyador clar. De l’altra, que la cursa per liderar Ferraz es juga en territori enemic: Sánchez necessita retallar distàncies amb Díaz a Andalusia, mentre que la baronesa s’esforça perquè la previsible derrota en feus de l’ex secretari general, com Catalunya i el País Valencià, sigui el mínim de dolorosa.

En la recta final abans de la votació de diumenge, doncs, els dos candidats han fet equilibris entre les visites als llocs on són hegemònics i els actes a les federacions que els són més hostils. Díaz, per exemple, va ser divendres a Catalunya -on va aconseguir sis cops menys avals que Sánchez- per cinquè cop des que és candidata i ahir va fer un míting a València, mentre que avui té un gran acte allà on preveu recollir més suports: Sevilla, la seva ciutat natal. Sánchez, en canvi, va oferir ahir el seu últim míting a Catalunya, on veu la victòria més que assegurada, i avui plantarà cara a la seva rival a la mateixa capital andalusa. La federació del sud, la més gran del PSOE, va donar uns 8.800 avals al candidat madrileny, però la presidenta de la comunitat se’n va endur més de 26.500. Els dos aspirants a liderar Ferraz confien que el vot ocult els permeti transformar els avals, que són a cara descoberta, amb suports a les urnes, que són secrets i s’escapen de les pressions dels aparells.

Grans esforços a Catalunya

“Els vots a Catalunya seran superiors als avals”, va clamar Díaz el 6 de maig en un míting a Sant Boi de Llobregat, i una setmana després intensificava des de Mataró els seus missatges amables amb la “identitat nacional” de Catalunya i la relació fraternal amb el PSC. Una estratègia amb la qual busca llimar els recels que ha generat entre la militància catalana, que l’assenyala com a artífex del defenestrament de Sánchez i l’abstenció del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy.

Els esforços de Díaz, però, no seran suficients, asseguren des de l’equip de Sánchez: “No crec que obtingui més de 1.000 vots a Catalunya”, diu un càrrec local favorable a l’ex secretari general. Si bé reconeix que el vot ocult a Díaz es podria donar precisament a Catalunya -on, malgrat que l’executiva del PSC es manté neutral, el suport a Sánchez és majoritari entre quadres i bases-, aquest mateix càrrec es mostra convençut que la baronesa no superarà el miler de firmes que va recollir fins al 4 de maig.

Els sanchistes catalans basen la seva teoria en els banys de masses amb què Sánchez ha sigut rebut en tots els seus actes a Catalunya, on ha estat fins a quatre cops durant la campanya. L’últim exemple, el d’ahir a Viladecans, on l’ex secretari general va celebrar un multitudinari acte. “Gràcies, gràcies i milers de gràcies”, va cridar un cop i un altre a un públic entregat, al qual va demanar un últim esforç fins a la votació de diumenge: “Fins al minut 90 no s’acaba el partit i hem d’aconseguir més vots que avals”. El candidat madrileny, que va prometre “rescatar” el PSOE de l’abstenció al PP, vèncer la dreta i posar el partit “rumb a la Moncloa”, es va mostrar convençut que el pròxim cop que visiti Catalunya ho farà com a secretari general. Un escenari que convertiria el PSOE en “el millor aliat de Catalunya”, va destacar l’alcalde de Viladecans i coordinador de la campanya catalana de Sánchez, Carlos Ruiz, que va agrair al seu candidat que hagi fet bandera de l’Espanya plurinacional en plena ebullició del Procés.

Mentre el madrileny consolidava suports en un terreny amic, Díaz buscava el vot a València. Malgrat que compta amb el suport del president Ximo Puig, la presidenta andalusa va tenir 2.800 avals menys que el seu rival entre els militants valencians. La baronesa va ser rebuda entre llamps i trons, potser contagiada pel clima de crispació que viu el PSPV, dividit entre els seus partidaris i els sanchistes. La pluja va reduir el públic previst a la ciutat del Túria, que va ser d’unes 500 persones. Davant d’elles, la dirigent andalusa va evocar la figura de la difunta Carme Chacón, i va assegurar que la catalana seria ara amb ella, fent-li costat. Com ha fet durant la campanya, va basar el seu discurs en la reivindicació de “l’essència socialista d’un partit que, si s’alça, és suficientment fort per alçar Espanya”.

La presidenta andalusa no va perdre l’oportunitat de queixar-se per haver de justificar que li agrada guanyar. “Si vull guanyar és per ajudar la gent més vulnerable. Com deia Ramón Rubial [president del PSOE entre el 1976 i el 1999], ser revolucionari és utilitzar el BOE per elaborar lleis i normes, i jo vull ser útil així”, va dir. Díaz tampoc va defugir la qüestió territorial i va assegurar que vol ser la secretària general “d’una Espanya federal i inclusiva”. Però va remarcar: “Als socialistes els que ens emociona són les persones i no la terreta”.

L’andalusa dedicarà els dos últims dies abans de diumenge -no hi ha jornada de reflexió- a refermar els suports a Andalusia, on va aconseguir més de 26.500 avals (enfront dels 8.800 de Sánchez) i Extremadura, on també es va imposar. La competició serà màxima a Sevilla, on no només coincidirà amb Sánchez, sinó que el candidat demanarà el vot prop del barri de Triana, on va néixer Díaz, i comptarà amb el suport de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo (originària de Cadis). Serà, en tot cas, l’últim cop que mesuren forces en un mateix espai abans de donar la veu a la militància. Sánchez tancarà la campanya demà a Madrid, on el resultat, com el de les primàries, es preveu molt ajustat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/06/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT