L’EDITORIAL
Opinió 08/05/2016

La ramaderia i l’agricultura, sectors estratègics que agonitzen a Balears

La classe política està més pendent de la immediatesa de les xarxes que dels problemes estructurals

2 min

De les 311 vaqueries que hi havia a Mallorca fa 20 anys, avui en resisteixen 20. El dossier que presenta el diari aquest diumenge repassa com, amb l’excepció de Menorca, les Balears assisteixen a una pèrdua constant i progressiva de l’activitat ramadera, i del camp en general. Convertides en agroturismes, supermercats o directament abandonades, les vaqueries són un veritable monument a la transformació que ha patit el món rural, i que va estrictament en el sentit contrari del que suposadament pretén la societat, que és mantenir un equilibri entre les activitats econòmiques, i afavorir la preservació del paisatge i la producció i la indústria local. Però el que passa amb el camp no és fruit d’un dia, sinó la collita recollida després de dècades d’enlluernament per un model d’aprofitament del territori que es basa en l’enriquiment ràpid. Aquesta mateixa setmana, un tribunal va tombar les aspiracions econòmiques de dues promotores que havien volgut aprofitar-se d’un dels intercanvis desproporcionats que acollia el Pla territorial de Mallorca, i que consistia, precisament, a cedir una vaqueria abandonada i, a canvi, poder urbanitzar 35 hectàrees del terreny.

Aquest és el joc pervers que respon a la temptació recurrent. Malbaratar el recurs territorial per obtenir rendiments estratosfèrics convertint en cases les pastures. Tan difícil és resistir-se com essencial que Balears ho aconsegueixi, i posi en valor i faci viable d’una vegada el seu sector primari. Les explicacions dels que encara hi aguanten, avui també al dossier, demostren que res no és atribuïble a una sola causa. Lamenten que el sector turístic, basat en gran part en un model quantitatiu i de reducció de costos, hagi ignorat per sistema no ja la llet, sinó tots els productes del camp illenc. No es pot obligar ningú a posar productes locals a la carta i als bufets, però ha de ser especialment dolorós per als pagesos i ramaders veure que la seva contribució a la conservació del paisatge que admiren els visitants no obté premi.

Per si encara no fos prou, l’edició d’avui també ens mostra com a poc a poc torna el totxo i l’activitat immobiliària, que els poders públics s’havien proposat evitar en gran mesura per tal de diversificar i fugir de la dependència del binomi construcció-turisme. Però una classe política més pendent de la immediatesa de les xarxes socials que omplen de ‘selfies’ que d’afrontar els problemes estructurals no sembla haver posat, ni ara ni en el passat, tot l’esforç en el fet de salvar el camp. Cal exigir als nostres representants que posin per fi remei a aquest desànim dels qui encara resisteixen heroicament fent feina com a pagesos o ramaders.

stats