Tusk: "No és un dia feliç ni a Brussel·les ni a Londres"

Brussel·lesAlguns eurodiputats laboristes no van poder contenir les llàgrimes durant la reunió del grup socialista per parlar del Brexit. Ahir era un dia trist a Brussel·les. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va rebre la carta que dimarts havia firmat la primera ministra britànica, Theresa May, per demanar el divorci de la Unió Europea.

“No hi ha cap raó per fer veure que avui és un dia feliç. Ni a Brussel·les ni a Londres”, va assegurar Tusk. El president del Consell va destacar que els 27 estats membres que es queden al club europeu estaran “units” en les negociacions i va subratllar que la prioritat ara és “minimitzar la incertesa” per als milions de ciutadans afectats pel Brexit, per a les empreses i per als governs. Tusk va acabar adreçant-se als britànics: “Ja us enyorem. Gràcies i adeu”, va dir.

També el president del Parlament Europeu, institució que haurà de ratificar l’acord final del Brexit, va admetre la decepció europea per la marxa del Regne Unit. “Avui no és un bon dia. El Brexit marca un nou capítol de la història de la Unió. Però estem preparats, tirarem endavant esperant que el Regne Unit segueixi sent un soci proper”, va dir Antonio Tajani.

Carrera a contrarellotge

L’activació de l’article 50 suposa el tret de sortida d’unes negociacions que duraran dos anys, molt poc temps tenint en compte la seva enorme dificultat. Serà una carrera a contrarellotge que, si arriba a bon port a temps, farà que el Regne Unit deixi de formar part de la UE el març del 2019. Mentre durin les negociacions, Londres en continuarà sent un membre de ple dret.

Demà Tusk presentarà les línies directrius de la negociació i el 29 d’abril els líders europeus les acabaran de perfilar en una cimera extraordinària sobre el Brexit. La voluntat del negociador europeu, l’excomissari Michel Barnier, és tancar un acord amb el Regne Unit al cap de 18 mesos sobre els termes del divorci i després negociar la relació que tindrà Londres amb la UE quan ja no en formi part. El govern britànic, però, vol negociar els dos aspectes conjuntament. Aquest pot ser el primer punt de fricció entre les dues parts, tot i que haurà de quedar resolt en les pròximes setmanes.

Els cavalls de batalla de la primera part de la negociació seran la qüestió econòmica -Brussel·les calcula que el Regne Unit haurà de pagar al voltant de 60.000 milions d’euros a la UE per poder-ne marxar- i la situació dels europeus residents al Regne Unit i dels britànics residents als països europeus. En la segona part de les converses, un dels elements clau serà el comerç.

Si no hi ha acord en dos anys, el Regne Unit i la Unió Europea podrien decidir allargar el període de negociació només si hi ha unanimitat entre els estats membres. Si no n’hi hagués, és molt incert avançar què podria passar. Els Tractats diuen que l’estat membre que ha demanat sortir en quedaria automàticament fora. I cap de les parts vol arribar a aquest escenari.