Publicitat
Publicitat

LA NOVA ESTRATÈGIA MADRIDISTA

Oblidat el 'señorío', el club blanc utilitza fins i tot l'ombra del dopatge contra el líder

El dia que el Madrid va decidir que tot s'hi val contra el Barça

Segons va informar la cadena Cope, al Madrid no li agrada que "metges de dubtosa credibilitat" treballin amb el Barça. I el Madrid calla, demostrant que ha enterrat el señorío per intentar aixecar el cap.

El madridisme va viure dissabte un acte teòricament poc interessant: l'entrega d'insígnies als socis que compleixen 25, 50 o 60 anys de fidelitat a l'entitat. A l'hora de la veritat, durant aquest acte Florentino Pérez va oferir un discurs en què va certificar la defunció del señorío tal com s'havia entès des de sempre al club blanc. Fent seves les tesis de José Mourinho, va afirmar que denunciar allò que és "injust, irregular i arbitrari" també és "madridisme" i " señorío ". El discurs del Madrid està canviant, i molt. I no només per aquest " discurso del rei Florentino ", tal com el va definir José Mourinho poques hores després.

El tècnic portuguès, de fet, va deixar clar que aquest discurs de Florentino era molt important i no només pel que havia dit. Apuntant-se una victòria, el tècnic celebrava que tot el club se sumava a les seves tàctiques per intentar pressionar el Barça: calendaris, arbitratges o qüestionar la figura de Guardiola.

Al Bernabéu hi ha pànic quan s'imaginen què podria passar si aquesta temporada tornen a no guanyar cap títol amb l'equip més car de tots els temps. I Florentino, aconsellat en el passat per un defensor de l'elegància, Jorge Valdano, ha passat a donar suport obertament a Mourinho. Si no fa gaire Pérez encara semblava defensar mínimament un Valdano cada cop més arraconat, ara s'escolta més Mourinho i figures claus en l'entorn blanc com Antonio García Ferreras, exdirector de comunicació del Madrid en l'anterior mandat de Florentino i actual director de La Sexta. Una cadena de televisió que curiosament pertany a la Mediapro de Jaume Roures.

Si l'actitud de Mourinho irrita molts madridistes, portes endins ja ha esdevingut el discurs oficial. La taula de salvació. García Ferreras ha convençut Pérez que cal salvar aquesta temporada com sigui, i que toca intentar posar bastons a les rodes del Barça. Si s'ha apostat per Mourinho i els seus mètodes com a tècnic, cal posar-se a les seves mans al 100% fent seu el discurs del portuguès.

Però el Madrid, en veure com ni la qüestió dels calendaris, dels arbitratges, de la sobreprotecció a Messi o de la veneració a Guardiola a la sala de premsa del Camp Nou descentra el líder, ha creuat una línia molt perillosa. Just quan l'equip de Pep Guardiola volava de Sevilla cap a casa, es va viure un episodi que ha enterbolit definitivament les relacions entre els dos aspirants a guanyar tres títols.

El periodista de la cadena Cope Juan Antonio Alcalá afirmava, citant sempre una font directa del Madrid, que l'entitat presidida per Florentino Pérez pensa que els controls antidopatge de la Lliga "són de broma". I tornant a citar "la versió del Reial Madrid", va comentar que al club blanc no agrada que el polèmic metge Eufemiano Fuentes hagués col·laborat amb el València quan aquest equip va guanyar dues lligues, i que amb el Barça hi treballin com a col·laboradors "metges de dubtosa reputació". Segons Alcalá, el Madrid també vol demanar un arbitratge de més nivell a Primera. Un altre cop, el victimisme.

El silenci del Madrid

Ahir al migdia el Barça ja va reaccionar fent un comunicat públic. L'afer va ser tractat en la junta directiva que es va fer ahir i avui el portaveu Toni Freixa s'hi tornarà a referir. El comunicat, similar al que va fer públic el València, afirma que els departament jurídics del club ja estudien com iniciar accions legals. Alcalá va reaccionar parlant amb els periodistes de la Cope de Barcelona, afirmant que la font venia des de dins del Madrid, i que si de cas "potser he pecat de passerell o m'han utilitzat. Hi ha fonts que filtren i després no donen la cara".

El club, disposat a denunciar

Però ahir el Madrid no va fer cap comunicat, malgrat que Alcalá deixava clar que hi havia una font dins de l'entitat que havia estat l'origen d'aquesta informació. La Cope sí que va fer un comunicat, en el qual deixava clar que en la seva informació no havia dubtat mai del Barça ni del València. Un comunicat insuficient, ja que els serveis jurídics del club van enviar un burofax i van fer dues trucades a la ràdio exigint una rectificació més contundent. El Barça, com va fer el 2006 amb una informació de Le Monde , estaria disposat a denunciar, ja que es parlava de metges de "dubtosa reputació".

L'única possible prova per a la Cope seria que el Madrid realment presentés aquesta petició a la Federació Espanyola de Futbol per millorar els controls contra el dopatge. Des del club blanc, malgrat el silenci, es van fer moviments. Florentino Pérez va trucar al president del València, Manuel Llorente, per fer-li saber que el Madrid no dubta d'aquesta entitat. Malgrat que a l'entorn del Madrid es deia que Pérez també va voler parlar amb Rosell, al Barça s'assegurava que no s'havia produït aquesta trucada.

El tema del dopatge és especialment perillós. Fonts properes al Madrid, de fet, reconeixien que fins i tot a Mourinho no li va agradar gaire una polèmica que també deixa en una posició compromesa la Federació Espanyola, ja que dubtar dels jugadors del Barça és dubtar de la selecció estatal, que va guanyar el Mundial amb set jugadors blaugranes sobre la gespa. Alcalá, però, no s'ha inventat res. Va parlar amb algú important al Madrid, amb línia directa amb Florentino.

García Ferreras, la ment pensant

Va ser inevitable que moltes mirades tornessin cap a García Ferreras, ja que en la seva columna d'opinió al diari Marca d'ahir escrivia precisament sobre els controls antidopatge utilitzant expressions idèntiques. Ben cert és que el rotatiu dirigit per Eduardo Inda havia fet durant els darrers dies un especial centrat en el sistema per detectar el dopatge a la Lliga espanyola de futbol -igual a la suposada queixa del Madrid-, però la coincidència va fer que el nom de Ferreras fos protagonista a les xarxes socials. El periodista de Cuatro Juanma Castaño, per exemple, escrivia a Twitter que "l'home del president també parla de dopatge a la seva columna d'avui. No s'atreveix a dir res del Barça però posa el ventilador".

La idea és clara: tacar el Barça, i no estar-se de res. Malgrat que no hi ha cap metge que col·labora amb el Barça que sigui dubtós (l'home dubtós seria Ramon Segura, catedràtic de la Facultat de Medicina i assessor del club), el Madrid vol tacar primer, i la qüestió del dopatge fins i tot pot ser una via per intentar debilitar Guardiola per recordar el seu positiu -del qual va ser absolt- quan jugava a Itàlia. Perquè Guardiola fa molta por, a Madrid. El Madrid però, no esperava que Alcalá utilitzaria una conversa off the record ja en directe poques hores després de l'empat del Barça a Sevilla. Dins del conflicte entre les seccions d'esports de la Ser i la Cope, la notícia va esclatar abans d'hora, i va crear una situació incòmoda, ja que parlar de dopatge en aquests termes és posar en perill el prestigi de la selecció estatal campiona del món.

Però a la casa blanca s'ha parlat del Barça i de dopatge. I els mitjans afins se n'han fet ressò. Encara que ha passat abans d'hora, s'ha posat en marxa el ventilador que havia de tacar el Barça. Però en realitat el que han fet és motivar-lo més.