Publicitat
Publicitat

LUIS GARCÍA, LÍDER NATURAL

L'asturià marca el camí de l'Espanyol i s'implica per recórrer-lo

Quan un líder sap que ho és, però fa com un més a l'equip

Luis García va ser el millor contra el Saragossa. En la prèvia, va reclamar més esforç als seus companys. I també se'l va autoexigir, com ha estat fent durant tot l'any amb gran èxit. I l'equip el va seguir encantat.

"Sempre ha tingut un caràcter guanyador i la voluntat d'ajudar els companys en qualsevol moment". Parlen de Luis García i l'afirmació és de Dídac, al final del partit contra el Saragossa, el millor de la temporada dels blanc-i-blaus. Casualment, o no, va ser aquell diumenge i no un altre, quan va jugar-se el millor partit. Dies abans, el 10 periquito havia reclamat "més mala llet" als seus companys. Faltava mossegar.

Va parlar el capità. La resta el va seguir i l'equip va golejar els aragonesos. La connexió sembla evident. Però realment ho és? "No sento que sigui cap líder. El líder de l'equip és el grup. Tots intentem posar el millor de nosaltres al servei de l'equip i així aconseguim ser forts tots", diu el mateix protagonista. Exageradament humil, o potser sincer, és una realitat que l'asturià viu un gran moment esportiu. Torna a fer gols, fa assistències. I és una peça determinant per a Pochettino, que li ha donat els galons que necessita.

D esprés de dos anys sense punteria i amb poca influència en el joc d'atac de l'equip, Luis García recupera xifres de la seva millor època en clau ofensiva: amb cinc gols (quatre de penal) i tres assistències, va al ritme d'igualar les millors temporades. Van ser els tres primers anys a l'Espanyol quan va fer més de deu gols i un total de quinze assistències. Res a veure amb el curs passat, quan va ser autor de només tres gols i una assistència.

Paraula de Luis
En paral·lel a aquesta responsabilitat ofensiva, el capità fa una bona feina en tasques defensives. En Lliga ha recuperat 49 pilotes, unes tres per partit, i s'implica tant en la pressió com els jugadors de més ofici com Callejón (52) o Baena (46). Aquest últim, però, amb menys minuts al camp.

L'asturià està tirant de veterania per assumir la direcció del vestidor. De manera natural i gairebé indirecte, el seu braçalet, la seva paraula és una llum que persegueix el grup i el prevé d'estar a les fosques. I és quan millor funciona l'equip, quan ell fa més evident la seva presència, la seva protecció del grup perquè res el destorbi ni l'allunyi de la bona línia. Com diumenge amb 3-0 al marcador: "Era quan ens calia estar més seriosos. Al descans vaig recordar a Amat que tenia una targeta i que una segona era l'únic punt que podia complicar el partit", va afirmar en zona mixta.

Sempre alerta, sempre implicat, Luis García és conscient que quan reuneix al grup al mig del camp per donar les últimes consignes no ho fa de jugador a jugador. Ho fa de líder a seguidor. I la fórmula funciona de manera magistral, perquè ser el líder no l'eximeix de treballar com un més.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT