Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Villar, el president del 'fúlbol' espanyol

Ángel María Villar (Bilbao, 21 de gener de 1950) està a 11 dies de complir els 29 anys al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol

Ángel María Villar (Bilbao, 21 de gener de 1950) està a 11 dies de complir els 29 anys al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol -n'és el president des del 1988-, però encara no ha après a pronunciar bé el nom de l'esport que ell presideix: ell en diu 'fúlbol'. Tot i que molts dels seus enemics l'acusen de ser una mica curt i de no saber fer subjecte-verb-predicat, també afirmen que ha sigut, i segueix sent, prou llest per mantenir-se al càrrec tants anys esquivant - fins aquest dimarts, en què ha estat detingut- les travetes que li han volgut fer els governs del PP i el PSOE per fer-lo fora, i eliminant rivals i opositors amb estratègies pròpies de Maquiavel o de la Màfia, com afirmen molts dels que han parlat d'ell a l'ARA, i que volen mantenir l'anonimat per por de represàlies.

Lligat sempre al futbol

Villar es va formar a les categories inferiors de l'Athletic Club i, després de passar pel Galdakao i el Getxo, va tornar al club de Bilbao per triomfar. L'èxit futbolístic el va portar a abandonar la carrera de química i fins als 23 anys no s'hi va tornar a posar... canviant química per dret. S'hi va estar deu temporades al primer equip (va disputar 361 partits) i va aconseguir una Copa del Generalísimo (1973) i ser subcampió de la UEFA (1977). Jugava com a migcampista i, tot i que a nivell tècnic no brillava, tenia clar que el més important era la possessió i, per tant, arriscava poques passades. Va ser internacional amb Espanya en 22 partits, la majoria, a les odres de Kubala i amb Vicente del Bosque com a company. Quan encara estava en actiu va convertir-se en un dels fundadors de la Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) i va arribar a ser-ne el vicepresident. Quan va retirar-se (1981), va passar a ser el president de la Federació Basca de Futbol i, després de ser reescollit l'any 86, el 88 va deixar el càrrec per convertir-se en el president de la RFEF, càrrec que no ha abandonat.

Quines habilitats té?

Ángel María Villar, 'Chule', sobrenom amb el que el coneixen als seus cercles propers, utilitza el futbol com un intercanvi de favors. Antics opositors, com el president de la Federació Andalusa, Eduardo Herrera, van aconseguir un càrrec a la UEFA, i l'expresident de l'Hospitalet, Miguel García, un anti-Villarconvençut, també va acotar el cap a canvi de formar part d'alguna comissió a Madrid. Fins al 2004 Villar no va haver de lluitar a les urnes amb ningú, però aquell any Gerardo González, que havia sigut mà dreta de Villar com a secretari general des del 1992 fins al 2003 -quan va ser acomiadat per deslleialtat-, li va plantar cara. Malgrat que totes les assemblees que ha celebrat com a president li han donat sempre suport, no va poder passar per alt que un jutjat l'investigués per un possible tracte de favor als clubs Recreativo i Marino, i que també fos obligat a retornar al Consell Superior d'Esports 1,2 milions d'euros d'una subvenció que havien donat a la Federació per construir una escola de futbol a Haití que mai es va fer (el cas segueix obert a un jutjat de Majadahonda).

Neix el 'villarato'

Aquella va ser la vegada que va ser més a prop de perdre el poder. A les urnes el resultat va ser de 98 vots per a Villar i 78 per a González, tot i que el segon sempre ha assegurat que la nit abans un bon grapat d'assembleistes van canviar la intenció de vot després de sopar amb Joan Gaspart -expresident del Barça i vicepresident de la RFEF- en un dels seus hotels a Madrid. En aquelles eleccions va néixer també el concepte batejat per Alfredo Relaño -director del diari 'As'- de 'villarato'. Gerardo González era un candidat apadrinat per Florentino Pérez -i pel govern socialista-, i Joan Laporta va donar suport explícit a Villar. Mesos després el president de la Federació indultava el Camp Nou dels dos partits de sanció pel cap de porc del 2002.

El 2008 el govern i l'oposició habitual van trobar un altre candidat, l'expresident del Mallorca Mateu Alemany, però Villar, hàbil, va convocar les eleccions tan tard com va poder per canviar el reglament electoral i adaptar-lo al de la FIFA, amb què Alemany no complia els requisits per presentar-se. Villar no podia retardar la convocatòria d'eleccions fins al novembre, pel mateix motiu que l'estiu de 2012 no podia avançar-les a principi d'any -hi ha una ordre ministerial que obliga les federacions esportives no classificades per als Jocs a convocar eleccions abans de l'estiu, i les que no ho estiguin, després-. Villar se l'ha saltat diversos cops, i el 2008 va fer que Joseph Blatter, el president de la FIFA, amenacés de treure Espanya de l'Eurocopa si hi havia ingerències polítiques, i el govern espanyol es va arronsar. En efecte, Villar és únic per aconseguir que les eleccions a la Federació Espanyola de Futbol se celebren en la data que ell proposa i, les últimes, que es van celebrar al maig (també va ser l'únic candidat que es presentava i va guanyar amb 112 vots a favor, 6 de nuls i 11 en blanc) s'haurien d'haver celebrat un any abans.

Un home avariciós

Els que coneixen Villar de fa temps el defineixen com un home "pacient i tranquil", i fins i tot un dels seus enemics diu: "És un bon tio però ha perdut el món de vista per culpa dels diners". Tot i que el 1988, quan va guanyar per primer cop les eleccions -Villar era el rupturista-, va assegurar que no tindria cap sou i que només rebria mig milió de pessetes -3.000 euros- pel lloguer d'un pis i despeses de representació, aviat va canviar d'idea i cobra uns 140.000 euros a l'any de la RFEF, però nets, ja que la Federació li paga els impostos i totes les despeses. Els comptes de la Federació sempre han aixecat polseguera i generat polèmica. La detenció d'aquest dimarts de Villar i del seu fill Gorka tindria relació amb suposades comissions que haurien cobrat per partits de la selecció en què les federacions dels països rivals contractaven suposats serveis d'assessorament a empreses de Gorka Villar.

A més de ser el president de la RFEF des de 1988, Villar actualment és també vicepresident de la FIFA, a més de directiu de la UEFA. De fet, mentre era vicepresident de la UEFA es va produir un escàndol que va portar a dimitir el seu president, Michel Platini. Villar, llavors, va exercir de president de la UEFA en funcions, càrrec que va mantenir fins al 2016. De fet, va intentar presentar-se a la reelecció, però no va aconseguir els avals necessaris i ara tan sols n'és directiu.