Publicitat
Publicitat

FEDERACIÓ ESPANYOLA DE FUTBOL

Ha eliminat rivals i ha driblat polítics durant 24 anys amb males arts

El 'fúlbol' espanyol segueix en mans del polèmic Villar

Ángel María Villar seguirà sent el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) quatre anys més. Ahir va ser reescollit per sisè cop, i sense rival, per 161 vots a favor, 5 de blancs i 1 de nul. Cap sorpresa. Aquest biscaí de 62 anys ja en fa 24 de consecutius que és al càrrec -des del 1988-, i no ha après encara a pronunciar bé el nom de l'esport que ell presideix: ell en diu fúlbol . Tot i que molts dels seus enemics l'acusen de ser una mica curt i de no saber fer subjecte-verb-predicat, també afirmen que ha sigut, i segueix sent, prou llest per mantenir-se al càrrec tants anys esquivant les travetes que li han volgut fer els governs del PP i el PSOE per fer-lo fora, i eliminant rivals i opositors amb estratègies pròpies de Maquiavel o de la Màfia, com afirmen molts dels que han parlat d'ell a l'ARA, i que volen mantenir l'anonimat per por de represàlies.

Quines habilitats té?

Alguns diuen que en aquestes eleccions ha sabut conciliar les diferències d'etapes anteriors, i d'altres que té l'oposició atemorida i domesticada. Ángel María Villar utilitza el futbol com un intercanvi de favors. Antics opositors, com el president de la Federació Andalusa, Eduardo Herrera, tenen ara un càrrec a la UEFA, i el president de l'Hospitalet, Miguel García, un anti-Villarconvençut, també ha acotat el cap a canvi de formar part d'alguna comissió a Madrid. "L'oposició mai s'ha sabut organitzar i, quan han vist que no poden lluitar contra el poder, s'hi han abraçat", afirma García. Fins al 2004 Villar no va haver de lluitar a les urnes amb ningú, però aquell any Gerardo González, que havia sigut mà dreta de Villar com a secretari general des del 1992 fins al 2003 -quan va ser acomiadat per deslleialtat-, li va plantar cara.

Neix el 'villarato'

Aquella va ser la vegada que va ser més a prop de perdre el poder. A les urnes el resultat va ser de 98 vots per a Villar i 78 per a González, tot i que el segon sempre ha assegurat que la nit abans un bon grapat d'assembleistes van canviar la intenció de vot després de sopar amb Joan Gaspart -expresident del Barça i encara vicepresident de la RFEF- en un dels seus hotels a Madrid. En aquelles eleccions va néixer també el concepte batejat per Alfredo Relaño -director del diari As - de villarato . Gerardo González era un candidat apadrinat per Florentino Pérez -i pel govern socialista-, i Joan Laporta va donar suport explícit a Villar. Mesos després el president de la Federació indultava el Camp Nou dels dos partits de sanció pel cap de porc del 2002.

El 2008 el govern i l'oposició habitual van trobar un altre candidat, l'expresident del Mallorca Mateu Alemany, però Villar, hàbil, va convocar les eleccions tan tard com va poder per canviar el reglament electoral i adaptar-lo al de la FIFA, amb què Alemany no complia els requisits per presentar-se. Villar no podia retardar la convocatòria d'eleccions fins al novembre, pel mateix motiu que aquest 2012 no podia avançar-les a principi d'any -hi ha una ordre ministerial que obliga les federacions esportives no classificades per als Jocs a convocar eleccions abans de l'estiu, i les que no ho estiguin, després-. Villar se l'ha saltat dos cops, i el 2008 va fer que Joseph Blatter, el president de la FIFA, amenacés de treure Espanya de l'Eurocopa si hi havia ingerències polítiques, i el govern espanyol es va arronsar. Aquest cop no ha fet falta, n'hi ha hagut prou que Michel Platini, president de la UEFA, estigués ahir al seu costat. Els rumors diuen que Platini està preparant el salt a la FIFA, i Villar ocuparia el seu lloc a la UEFA.

Un home avariciós

Els que coneixen Villar de fa temps el defineixen com un home "pacient i tranquil", i fins i tot un dels seus enemics diu: "És un bon tio però ha perdut el món de vista per culpa dels diners". Tot i que el 1988, quan va guanyar per primer cop les eleccions -Villar era el rupturista-, va assegurar que no tindria cap sou i que només rebria mig milió de pessetes -3.000 euros- pel lloguer d'un pis i despeses de representació, aviat va canviar d'idea i actualment cobra uns 140.000 euros a l'any de la RFEF, però nets, ja que la Federació li paga els impostos i totes les despeses, al marge del 3.000 euros de representació, que els manté, cosa que l'Agència Tributària va investigant. Igual que Hisenda, que va detectar que Villar no havia declarat els seus ingressos pels seus càrrecs a la FIFA i la UEFA -entre dietes i despeses pot arribar a rebre uns 300.000 euros a l'any. També hi ha una denúncia per ús fraudulent de fons públics. Totes aquestes investigacions i altres acusacions de corrupció i malversació de fons han anat passant d'un jutge a un altre per acabar al fons d'un calaix. "El cas Gürtel són dibuixos animats al costat del que passa a la Federació", assegura la gent ben informada.