Publicitat
Publicitat

FI A LA RATXA DE PARTITS SENSE PERDRE

Els blaugranes demostren que sense intensitat no són tan bons, però ja són a semifinals

El fantasma de Getafe passa de llarg a Sevilla

Josep Guardiola va fer tot el que va poder per evitar-ho, però els jugadors van sortir al Benito Villamarín pensant que ja estaven classificats i van passar 90 minuts amb un nus a l'estómac.

El Barça jugarà les semifinals contra l'Almeria, però ahir pel Benito Villamarín hi van passar molts fantasmes del passat blaugrana que semblaven enterrats. L'equip, sense cap mena de tensió, va deixar entrar el fantasma de les semifinals de Copa (06/07) a Getafe, el va saludar, però per sort per a ells, va acabar passant de llarg. Ahir el Barça va trencar la ratxa de 28 partits imbatuts i les sensacions van ser molt dolentes.

Precisament el que volia evitar Pep Guardiola amb la convocatòria i l'alineació (Piqué, Xavi i Messi, un per línia al camp) és el que va passar a la primera part. Malgrat els missatges del tècnic des de la sala de premsa, els jugadors no li van fer cas. I el Barça sense la intensitat defensiva en la pressió és mig Barça. El Betis, que al Camp Nou, tot i el resultat, va deixar clar que sap jugar a futbol i va crear molts problemes als blaugranes, ahir ho va tornar a demostrar.

Malgrat tot, sense el gol de Jorge Molina al minut 1, potser els primers 45 minuts haurien estat diferents. Un error garrafal de Milito en la primera jugada del partit va obligar l'argentí a fer una falta perillosa al lateral de l'àrea i en va néixer l'1-0. I quan el Barça encara no havia reaccionat, una gran jugada personal d'Ezequiel pel centre de l'atac, que amb el Barça de sempre no hauria fet ni tres metres seguits, la va culminar Jorge Molina davant la passivitat espantosa de Gerard Piqué i l'argentí Gabriel Milito.

Afellay, el millor; Milito, fatal
El Barça estava desconegut, del primer jugador a l'últim, i només Afellay, que ahir debutava de titular, es va salvar del desastre general. L'holandès es va moure bé a l'espai, va intentar combinar amb Lionel Messi i Bojan -que no el van seguir gaire- sempre que va poder, i no es va tallar a l'hora d'intentar la jugada personal i xutar des de la frontal.

D'atreviment en té, tot i que ahir no va ser el millor dia per debutar. Piqué va salvar el 3-0 quan Jorge Molina ja carregava la cama sol davant Pinto. La primera acció encertada de Piqué ahir segurament va ser clau, ja que minuts després, va salvar els mobles el mateix de sempre. Messi va robar la pilota al mig del camp i, tot i l'oposició, amb la seva carrera va arribar a l'un contra un amb Casto i el va superar per baix (37'). Però ahir Milito no se'n sortia, i tot i la mala sortida de Pinto en un còrner, l'argentí va rebutjar fatal de cap i va deixar la pilota morta a l'àrea on Arzu, d'esquena, va marcar el 3-1. Aquest tercer gol va fer justícia als mèrits dels uns i els altres en els primers 45 minuts.

Després de la lògica i merescuda esbroncada de Guardiola al vestidor, el Barça va sortir amb una altra actitud al camp, però seguien arribant tard a les pilotes dividides i alguns jugadors seguien imprecisos amb la passada, una demostració que hi ha coses que no s'arreglen amb quatre crits. De fet, si Lionel Messi va xutar un penal als núvols és que alguna cosa no rutllava bé ahir. I conscient d'això, la resta del partit el Barça va decidir mantenir la possessió de la pilota sense filigranes ni córrer cap risc per deixar passar el temps -i Pinto va perdre temps com un equip de la zona mitja- i intentar oblidar la nit del 19 de gener com més aviat millor.