Publicitat
Publicitat

CICLISME - TOUR DE FRANÇA

Rolland guanya i impedeix la sequera francesa a l'Alpe-d'Huez

Contador es queda a mitges en la seva cita amb la història

Les dues últimes etapes d'alta muntanya d'aquest Tour de França quedaran per a la història. Sobretot pel contrast que suposen amb la manera de córrer, no tan sols dels últims anys, sinó justament de l'inici d'aquest mateix Tour de França. Els Pirineus van deixar molt fred a tothom, però els Alps han estat a l'alçada de la història, amb atacs arriscats a l'antiga i defalliments de ciclistes il·lustres, tenint en compte que en aquest 2011 se'ls retia homenatge pel centenari del seu primer pas.

I és que no hi ha millor manera de conèixer el nivell real de cadascú que fer totes les etapes tan exigents com sigui possible. Alberto Contador ho tenia clar tot i estar ja vençut i no va voler ser menys que Andy Schleck, que camí de l'arribada al Galibier va protagonitzar una memorable escapada de 60 quilòmetres. "El dia d'ahir no em va agradar", deia el madrileny just passar la meta de l'Alpe-d'Huez. Contador va voler refer-se i ho va fer explotant totes les opcions que li donava l'explosiva etapa final dels Alps, de tan sols 110 km però amb un recorregut igualment exigent: pujada al Galibier per la banda del Télégraphe i arribada final a l'estació d'esquí on ell era l'últim guanyador: a l'etapa reina del Dauphiné del 2010.

Lluita amb guanyador sorpresa

Tot va començar a les primeres rampes del Télégraphe a 92 quilòmetres de la línia de meta, quan el ciclista de Saxo Bank, guanyador del Tour de França els anys 2007, 2009 i 2010, va llançar un atac del qual no es desdiria fins ben avançada l'etapa. En un primer moment tan sols el va poder seguir un Andy Schleck que veia a tocar la seva opció de vestir el mallot groc, però finalment van respondre Cadel Evans i Voeckler, que ja tenia la seva característica cara d'agonia des de l'inici.

L'australià, per problemes mecànics, i el francès, per senzill esgotament, van deixar sols als protagonistes de les últimes edicions en el seu camí cap a atrapar l'escapada del dia. Finalment el viatge no va servir de gaire, perquè tots els favorits es van tornar a ajuntar per afrontar l'ascens decisiu a Alpe-d'Huez, però almenys es va eliminar definitivament Voeckler, que no podia tenir eternament el mallot groc, i alguns altres favorits com Ivan Basso. L'ambiciosa pujada d'Evans, un cop més, i el descens de Samuel Sánchez van ser els artífexs del reagrupament.

Contador no es va rendir i va tornar a atacar a l'inici de l'arribada en altura. En solitari va arribar a treure un minut respecte al grup d'Evans i els Schleck, però se li apropaven perillosament el seu amic Samuel Sánchez amb Pierre Rolland a roda. El francès, que havia estat el millor gregari de Voeckler, va aprofitar el seu únic dia de llibertat per aconseguir la primera victòria dels bleus . Afavorit per les circumstàncies de cursa, no va haver de prendre la iniciativa a través de les 21 corbes de l'Alpe-d'Huez i va rematar els dos espanyols, que portaven tot un dia de desgast intentant donar resposta a la derrota de l'etapa anterior, que l'asturià havia definit com "un dia de desgràcia". En definitiva, un guanyador sorprenent després de més de tres hores de lluita contínua.