Publicitat
Publicitat

ATLETISME

Carles Castillejo: "A la marató t'ho jugues tot un dia i has d'encertar"

Granollers "Haver superat en l'esprint el rècord del món [Patrick Makau] dóna més valor a la victòria a la Mitja"

L'atleta de Rubí -resident a Viladecans- es va guanyar el dret a participar en els seus tercers Jocs Olímpics el desembre passat. Després d'Atenes 2004 amb els 5.000 metres, de Pequín 2008 amb els 10.000 metres, a Londres participarà en la marató, la prova més prestigiosa de l'olimpisme. Carles Castillejo (18-8-1978), conegut en el món de l'atletisme com a Grover -la versió americana del Coco del Barri Sèsam -, va fer un pas de gegant en la seva preparació olímpica guanyant la mitja marató de Granollers.

Quin valor té haver guanyat la Mitja de Granollers superant el rècord del món de marató, Patrick Makau?

Ja només el fet d'inscriure el meu nom com a guanyador de la Mitja de Granollers al costat dels de Haile Gebrselassie i Samuel Wanjiru és importantíssim, però el que li dóna encara més valor és haver guanyat en l'esprint el rècord del món. Si ell hagués quedat 10è la victòria no tindria el mateix valor.

Què implica guanyar la Mitja dins la teva preparació per als Jocs Olímpics, a més de moral?

Sobretot això, em dóna molta moral. I després confirma que m'he recuperat molt bé de la marató del Campionat d'Espanya, i que tota la preparació va molt ben encaminada per als objectius a curt termini que tenim, i també per al gran objectiu de la temporada, els Jocs de Londres.

I la cursa en si com va anar?

El fred que feia va fer que els atletes africans no sortissin tan forts d'entrada i no destrossessin la carrera. Això ens va permetre que poguéssim anar entrant en cursa disfrutant de córrer amb ells. I quan ens vam trobar a mitja cursa i encara estàvem tots junts, i com que la segona part feia baixada, em vaig dir: "Al màxim fins al final i fins on em deixin". I vaig tenir la sort d'aguantar tots els seus canvis de ritme, que van ser molts, i guanyar.

I la marca va ser bona?

Sí, 1 h 2 min 37 s és una bona marca en una mitja marató, i en les condicions de fred que vam córrer. Em diuen que puc córrer per sota de l'hora i 2 minuts, que està molt i molt bé. Això em dóna molta confiança de saber que en una marató puc arriscar per buscar una bona marca perquè la tinc a les cames.

En quant la podries rebaixar encara? Quin marge de millora tens?

No tinc una vareta màgica... però sí que asseguro que m'entrenaré molt per arribar al dia 12 d'agost a les 11 del matí en un estat de forma suficient per córrer la marató entre 2:08:00 i 2:09:00. Si ho aconsegueixo, sé que acabaré en una bona posició, quina? Això ja no ho sé.

Seran els teus tercers Jocs després d'Atenes i Pequín, què en recordes?

A Atenes vaig estar-hi pocs dies perquè era un viatge curt i ens hi van portar tres dies abans, i quan ja estava situat vam tornar. En canvi a Pequín sí que vaig viure tots els Jocs, les tres setmanes senceres. La cerimònia inaugural en si és brutal, però recordo especialment aquell minut abans d'entrar a l'estadi, jo era just darrere de l'abanderat espanyol, i vaig mirar enrere i vaig veure tota la delegació cantant, saltant i disfrutant d'aquell moment que només podíem viure uns pocs escollits. Aquest moment és el que m'ha esperonat per aconseguir un tercer bitllet olímpic.

La marató és la prova mítica de l'atletisme i d'uns Jocs. Què és el que la fa tan atractiva?

És tot un misticisme el que envolta la marató. Les altres proves són dures però no les has de preparar amb tanta cura. En la marató no et pots passar mai, si fas un sobreesforç, com que t'entrenes tant, no et recuperes. Sempre has de guardar forces, com en el conte de la formiga i la cigala, has de ser formigueta i anar guardant per deixar-ho anar tot el dia de la competició, si no no surt bé. Això és el que la fa tan especial, perquè la preparares durant quatre mesos i t'ho jugues tot un dia i has d'encertar.