Publicitat
Publicitat

EMPRESES

Pols de la CEOE a De Guindos per la llei de cambres

La patronal al·lega que veu trepitjades competències en internacionalització empresarial i formació

L'avantprojecte de llei de cambres que el govern espanyol va aprovar fa un mes ha rebut al·legacions per part de les grans patronals espanyoles -la CEOE, la Cepyme i l'ATA, que representa els autònoms-. Totes estan incòmodes amb el protagonisme que el PP atorga a les cambres en matèries com la internacionalització empresarial i la formació, que consideren àmbits tradicionalment propis. A més a més, són crítiques amb la creació i articulació de la nova Cambra de Comerç d'Espanya, que veuen com una via per fer públics (i, per tant, carregar al pressupost) temes que ara desenvolupen ens privats.

Avui culmina el termini per fer arribar al ministeri d'Economia propostes per part dels interessats, tot i que les cambres catalanes no hi han fet cap al·legació. El text clarifica l'escenari per a aquests organismes després que s'hagin suprimit les quotes obligatòries que pagaven les empreses i li atorga noves funcions que garantiran ingressos pels serveis prestats. El text passarà les setmanes vinents pel consell de ministres per convertir-se en projecte de llei i començar la fase de tramitació parlamentària.

Representativitat

La CEOE vol més rol en la futura Cambra de Comerç d'Espanya

El govern espanyol vol crear una nova marca comercial per pilotar l'estratègia d'internacionalització de les empreses: la Cambra de Comerç d'Espanya. La junta del nou ens es repartiria la representativitat en tres terços: un terç dels vocals per a les cambres territorials (actualment representades en el Consell Superior de Cambres), un per a les organitzacions empresarials i un tercer per al lobi de grans empreses exportadores que, desmarcant-se de la CEOE, formen el Consell Empresarial per a la Competitivitat (on hi ha noms com Telefónica, Abertis, Acciona i Repsol, entre altres).

En el document d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, la CEOE considera que s'atorga una representació excessiva a les grans companyies (26 vocals sobre els 61 totals) i que s'oblida la importància de les pimes, representades només per les organitzacions empresarials.

Veu internacional

La Cambra d'Espanya tindrà el timó de la internacionalització

El solapament de funcions és una altra de les amenaces que veu la patronal espanyola en la futura llei. Són temes com ara el full de ruta i programes d'internacionalització, que el text adjudica a la futura Cambra de Comerç d'Espanya. Es tracta d'accions que ara també desenvolupen tant les cambres amb acords amb els governs autonòmics com les mateixes patronals. La patronal catalana Foment del Treball té un departament internacional que es dedica a aquestes tasques.

L'avantprojecte de llei no menciona que les noves atribucions de la cambra espanyola privin les autonomies de seguir pactant programes propis amb les cambres dels territoris, però el Govern, apunten fonts pròximes al procés, podria moure peça en el tràmit parlamentari per blindar la seva competència.

Formació dual

Les cambres, com en el model alemany, guanyen pes en la FP

El desplegament de la formació professional (FP) dual a Espanya era un dels camps que la CEOE confiava que caigués en el seu negociat -i el de les seves territorials, com Foment a Catalunya-, sobretot ara que la retallada de subvencions obre el repte de subsistir estrictament amb les quotes de les empreses i els ingressos pels serveis que presten. Les patronals defensaven la seva experiència en la gestió de la formació als treballadors, de la qual s'encarreguen ara, però l'avantprojecte de llei habilita les cambres per assumir el paper en aquest àmbit, tal com passa a Alemanya, tot i que allà el paper de les cambres és molt més destacat.

El model català

Les cambres catalanes i la Generalitat pactaran l'adaptació

La desaparició de l'actual Consell Superior de Cambres també obre un debat territorial sobre la representatitivitat catalana en l'ens estatal i com es repartiran els recursos. Un cop aprovada la llei marc, la Generalitat i les cambres catalanes hauran de seure a pactar la transposició de la llei, que no serà fàcil, ja que a Catalunya hi ha 13 ens camerals i les veus patronals també són més diverses que al mapa estatal.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT