Publicitat
Publicitat

TEATRE INFANTIL

La Mostra de Teatre Infantil i Juvenil vol espectacles innovadors per a un públic exigent

Els nens no són tontos

Igualada és territori infantil. 54 companyies n'han ocupat els carrers amb la Mostra de Teatre. La consigna és innovar i trencar esquemes. Els artistes reclamen espais per poder mostra la seva feina.

"El teatre infantil no és el germà tonto del teatre", s'exclama Agustina Soler, de la companyia La Trepa i cofundadora del Jove Teatre Regina. "Els espectadors adults són més rucs que els infants, perquè són més manipulables; a un infant una obra li agrada o no, és un espectador verge, no es deixa enganyar pels grans noms", diu Enric Blasi de la Companyia de Comediants La Baldufa. ¿Un mal senyal per a una companyia de teatre infantil? "Molts viatges al lavabo", afegeix Blasi. Els infants s'ho mengen tot, ¿són espectadors poc exigents? "Mentida!", s'exclamen algunes de les companyies que actuen a la 22a Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada.

Del 6 al 10 d'abril la capital de l'Anoia és territori infantil. Acull 75 espectacles diferents: hi ha teatre, animació, titelles, clown , màgia, teatre d'objectes, circ, dansa, teatre musical... El crit de guerra de la Mostra d'Igualada, que compta amb un pressupost de 364.800 euros, és la innovació i el risc. Res de caputxetes vermelles convencionals amb olor de naftalina. A Igualada s'hi pot veure El príncep feliç , basat en el conte homònim d'Oscar Wilde, de la companyia La Baldufa; l'estrena de Minuts , de Marcel Gros -per primera vegada el clown català s'adreça als espectadors més petits-, per reivindicar cada minut "per viure'l com si fos el primer de la nostra vida i no com si fos l'últim com ens ensenyen", explica; o La nina del cap pelat , d'Engruna Teatre, on la protagonista descobreix que ser diferent també et pot fer especial.

És fàcil ser modern?

Les companyies innoven, però el públic és convencional

Ara bé, ¿és fàcil ser modern en el món del teatre infantil i juvenil? Agustina Soler creu que el teatre "sempre ha estat agosarat, però el mercat mana, s'ha fet l'amo". Els teatres com el que va fundar Soler es deuen a la taquilla. I a vegades el públic familiar no s'arrisca: "S'hi ha d'apostar fort des de l'escola, a vegades falta valentia", assegura Soler. Marcel Gros, amb 30 anys de trajectòria, ho té clar: "Els espectacles els pago de la meva butxaca, per tant faig les coses que m'agraden molt, sóc arriscat i si no em surt bé m'ho menjo".

Els afecta la crisi?

Menys subvencions a les companyies i teatres en condicions

Marcel Gros no vol subvenció per a la seva companyia, vol teatres en condicions on poder actuar: "Desitjaria equipaments ben dotats i en condicions òptimes per poder presentar la meva feina".

Enric Blasi reclama que als teatres públics de Barcelona "es plantegi que hi hagi programació infantil i que tingui una continuïtat". Blasi es queixa que a Catalunya i sobretot a Barcelona "la majoria de teatres han obviat el gènere infantil, cosa que no ha passat a la resta d'Espanya, Catalunya ha perdut pistonada". Mireia Fernández, d'Engruna Teatre, vol que les administracions públiques que s'encarreguen de donar les subvencions trepitgin una mica més el carrer: "Per nosaltres, que que fa cinc anys que funcionem com a companyia, ha estat fàcil que els programadors o la Mostra ens acollissin des del primer moment, però no hem rebut cap subvenció fins al cinquè espectacle". Agustina Soler és molt clara: "El teatre infantil és dels més pobres i és el que dóna més rendiment, ja n'hi ha prou de tanta ceguesa!"

Un teatre marginat?

Ni infantil ni adult, simplement bon o mal teatre

Gros recorda que en una actuació adreçada al públic adult van assistir-hi només 40 persones, "però van venir els polítics i les ràdios". L'endemà en una actuació per a públic infantil va omplir la sala: "Però només va venir un home a obrir-me la porta". Aquest veterà clown i artesà, com ell mateix es descriu, creu que no hi hauria d'haver diferències entre teatre infantil i adult: "El teatre és bo o és dolent, no hi hauria d'haver cap més diferència". Òscar Balcells, gerent de la Mostra Infantil i Juvenil, assegura que es treballa "per equiparar les condicions d'exhibició del teatre infantil amb les del teatre adult". Sigui com sigui, per Balcells, l'estat de salut del teatre infantil és prou òptim: "Hem rebut 300 sol·licituds, n'hem escollit 50 i la sensació que tenim és que hi ha més risc que altres anys".