La concertada alça la veu

Palma.L'escola concertada de les Illes Balears s'ha mobilitzat com mai. De fet, la protesta contra el TIL i la vaga dels docents de l'escola concertada contra la política educativa del Govern de Bauzá marcarà un abans i un després en la història de les mobilitzacions educatives a la nostra Comunitat Autònoma. Els docents de la concertada (amb el suport de molts pares i mares) han fet sentir la seva veu i han contribuït a la major dimensió de la protesta verda contra el TIL. Tenen clar que no hi ha marxa enrere. Ahir, les aules de moltes d'aquestes escoles n'eren el reflex.

Si bé en l'estadística final de l'estrena de l'aturada el balanç és el que descriu un seguiment desigual per part de l'escola concertada, cal entrar en el detall per comprendre la dimensió del que ha passat.

És cert que a les escoles concertades més conservadores -com per exemple Mare Alberta- la incidència de la vaga fou quasi inexistent, però també és vera -i aquesta és la gran diferència respecte de qualsevol protesta anterior- que a molts altres centres els docents han fet una passa endavant i s'han sumat a l'aturada. I, el que és més important si cal, el TIL ha aconseguit aglutinar la protesta cohesionada de bona part de la concertada: de centres amb projecte lingüístic en català, però també d'altres que difícilment encaixarien en la qualificació d'escoles "catalanistes" o progressistes, moltes de les quals religioses.

40% de vaga

Ahir, davant el Consolat de la Mar, tant els resposables sindicals com els de l'Assemblea de Docents es referiren expressament als docents de la concertada. Sabien que ho havien de fer perquè la protesta no és just de la pública. Allà se xifrà en un 40% la participació dels docents de la concertada en la vaga, tot i que hi ha centres concertats que registraren percentatges de vaga del 100%, i altres, del 90%.

En l'Assemblea de Docents, els representants de la concertada han creat un grup amb la curiosa denominació d'assemblea "desconcertada", amb comitè de vaga propi, que va recollir les dades dels centres.

A les escoles amb titularitat de cooperatives, el seguiment de l'aturada fou d'un 87%. S'arribà al 100% de docents en vaga a Mata de Jonc, el Liceu, Sant Alfons de Felanitx, Sor Francinaina Cirer, La Porciúncula, Consolació Es Vivero, Consolació de la Indioteria, Sant Salvador d'Artà, Es Lledoner i Majón. També va ser alt el seguiment en centres de com el CIDE, amb un 77,5% de seguiment, Aula Balear (70%) i Gorg Blau (66%).

Molt alta fou la incidència de la vaga en centres com Sant Francesc d'Assís de Manacor i Pius XII, on hi havia aules buides i la pràctica totalitat dels docents que feien feina eren serveis mínims. Segons explicaren alguns ensenyants de Pius XII, en cada un dels cursos d'Infantil i Primària es reunien tots els alumnes en una sola aula (no plena en alguns casos), mentre que a ESO i Baxtillerat pràcticament hi havia just un parell d'alumnes que es reunieren a la biblioteca.

Assoliren nivells de vaga d'entre el 70 i el 90% altres centres com Sant Bonaventura d'Artà, Ramon Llull de Santa Maria, La Salle d'Inca, Consolació d'Alaró, Sant Francesc d'Assís de Palma, Sant Vicenç de Paül de Sóller i la Salle de Maó. A escoles com Santa Mònica, L'Assumpció de Binissalem, Sant Vicenç Paül del Coll d'en Rabassa feren vaga entre el 50 i el 70% dels docents, un nivell considerat altíssim per aquest tipus de centre. Entre el 30 i el 50% es fixà el seguiment de la vaga en centres com La Salle de Palma i Balmes, entre d'altres. Just en 25 centres fou seguida per entre el 8 i el 20%.