Surar fora vila sense edificar-hi més

PalmaUna llei agrària ha de promoure i regular l’activitat agrícola i ramadera, però no pot canviar lleis territorials, ni molt menys afectar les normes “mare” en la matèria. Això és el que considera el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, que ha presentat dures al·legacions al projecte de llei agrària.

Els arquitectes veuen amb alarma i preocupació la invasió que preveu l’esborrany de la llei agrària en la regulació urbanística. El Col·legi considera que el nou text legal que promou el conseller Biel Company i que ja està en exposició pública des de mitjan juliol “hauria de prescindir d’incloure, novament, modificacions del marc normatiu vigent en matèria d’ordenació territorial”. I així ho ha fet arribar el Col·legi a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori que dirigeix Company, en forma d’al·legacions.

En aquest sentit, els tècnics vénen a dir al Govern que la llei agrària no pot ser una excusa per modificar les normes territorials i que, en tot cas, “el més raonable hauria de ser assolir la revisió de la Llei de directrius d’Ordenació del Territori, tot evitant ara la proposta de modificar la matriu de sòl rústic de la LDOT”, que regula quins són els usos permesos en les diferents categories de protecció del sòl rústic, però en cap cas a través d’aquesta nova norma.

Si quedàs així, la nova llei agrària podria suposar donar “barra lliure” perquè la Conselleria d’Agricultura pugui decidir usos i construccions de nova planta en, fins i tot, Àrees Naturals d’Especial Interès d’alta protecció, expliquen experts consultats.

No només això. Si s’aprovàs, la llei agrària modificaria també fins a vuit articles de la Llei de sòl rústic, un extrem que l’òrgan col·legiat considera totalment “inconvenient”.

Un dels punts més delicats des del punt de vista urbanístic és l’excepció que planteja l’avantprojecte de llei a les activitats agràries per poder edificar sense que es disposi de la parcel·la mínima. Tant la Llei de sòl rústic com les Directrius d’Ordenació del Territori impedeixen construir per davall dels metres quadrats exigits en cada tipus de sòl.

En l’article 102.3, l’esborrany fixa aquestes excepcions. Així, la parcel·la mínina “no s’aplica a les actuacions en explotacions agràries prioritàries, a les infraestructures de reg, als hivernacles, als edificis o a les construccions per a activitats de venda directa o transformació agrària”.

Llei d’espais naturals

Especialment dur és l’apartat en què el Col·legi d’Arquitectes recrimina a Company que “resulta de difícil comprensió que, només en els àmbits protegits per la Llei d’espais naturals, els edificis, construccions i instal·lacions que ja eren existents, ara siguin considerats com que es troben ‘ajustats a la legalitat’”. “A quina legalitat es refereix?”, es demana el COAIB, “A qualsevol norma? Vol dir que una vegada aprovada la llei -agrària- es permetrà que, per exemple, una activitat contamini un aqüífer, infringint la Llei d’aigües o el Pla hidrològic? O que es permetrà que l’excés d’enllumenat contamini, infringint la normativa ambiental?”.

Construccions injustificades

Un dels aspectes que més preocupa als arquitectes és precisament la proliferació de noves edificacions en sòl rústic, un clàssic de Balears. Per aquest motiu, consideren que el projecte de llei de Biel Company ha de posar molt més emperons a les construccions de nova planta. “Només s’haurien de permetre si es troben degudament justificats, als efectes d’evitar les innecessàries implementacions de difícil adaptació a l’entorn”, assegura el col·lectiu en el seu escrit d’al·legacions.

Precisament amb el pretext de “magatzem agrícola”, a Balears es coneixen molts de casos d’edificacions que mai no han tengut aquest ús i que han emparat xalets camuflats. Els arquitectes volen evitar més abusos en aquest sentit.