Opcions de futur per a la ramaderia

Els arbres i els conreus

Les mesures per replantar han de ser significatives

El segle XX, des d’un punt de vista de l’agricultura i el paisatge, va ser el segle dels arbres. El segle XXI no hauria de ser el de la desertificació. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va publicar la setmana passada una ajuda per replantar arbres en l’àmbit de totes les illes. Es podran replantar albercoquers, ametlers, garrovers, figueres i oliveres. La mesura és la continuïtat d’una d’anterior en el mateix sentit i és probable que sigui la precursora, a la vegada, d’una altra que hauria de sortir l’any 2018. Farà falta una forta empenta per fer front als problemes de les sequeres, les plagues i l’abandonament dels conreus. Les mesures per impulsar les replantacions hauran de ser significatives, a més de treballar en experimentació i en investigació, que en temes com la selecció de varietats a replantar és de primera necessitat.

La Festa de la Collita

Tot i la mala anyada, el dinamisme d’uns joves la fa possible

Dijous passat es va dur a terme, una vegada més, la Festa de la Collita al restaurant Es Cruce de Vilafranca. Una festa popular, amb berenar i dinar inclosos, en la qual es va efectuar una desfilada de maquinària agrícola i una mostra de sega i batre que enguany va ser a càrrec de màquines antigues. La participació va ser extraordinària i hi concorregueren agricultors de tot Mallorca i molta de gent amb la sana intenció de passar un moment d’esplai. L’anyada no ha estat bona, amb excepcions, tant en quantitat com en qualitat: inundacions, pluges que no han anat bé, tot plegat és un escenari xerec per a les produccions de cereals, ja afectades pels baixos preus. Així i tot, el dinamisme d’un grup de joves agricultors del Pla de Mallorca és allò que fa possible una festa que ja s’ha consolidat.

Ovelles i anyells

Els ramaders aposten pel producte fresc per competir

El mercat de l’oví a Mallorca manté una bona evolució, amb una demanda que estira amb força. L’estiu sol ser el moment en què la producció d’anyells és més escassa, a causa de les condicions de la meteorologia i la disponibilitat de menjar per al bestiar, però la tirada de l’economia turística té conseqüències en tots els àmbits i també en el sector agroalimentari. Tot i l’allau d’aliments importats des de la Península i des de totes les parts del món, l’increment poblacional és tan elevat que té efectes directes, no podria ser d’altra manera, sobre tots els mercats alimentaris, provocant un augment constant de la demanda. Els nostres ramaders en són conscients i estan apostant pel producte fresc i per la carn de qualitat, que és l’única que pot plantar cara a la torrentada de produccions càrnies barateres que ens arriben de fora, com a mercat finalista, o ‘de cul de sac’, que som.

Els escorxadors

Sense instal·lacions no hi ha sobirania alimentària

La possibilitat de posar en el mercat productes de qualitat depèn de l’existència d’instal·lacions adequades. En aquest sentit els escorxadors tenen un paper important, ja que són el punt de sacrifici i el centre de producció on s’assegura la qualitat i la seguretat de la carn, i on el producte es prepara per anar al mercat. L’escorxador de Palma és una instal·lació que ofereix un servei a productors i consumidors en el mercat més important de les Balears. Tradicionalment, els escorxadors eren competència municipal i es feia front als costos perquè s’entenia que oferien un servei a la generalitat de la població. Ara, la crisi de la ramaderia, que arrossegam de fa quaranta anys ençà, ha reduït el nombre d’animals i d’escorxadors, fent-los més deficitaris. Això obliga a una modernització que n’asseguri la continuïtat, perquè sense instal·lacions per treballar-hi la carn no hi ha sobirania alimentària possible.

Les carns de qualitat

La certificació de la procedència local, un element a considerar

Les produccions alimentàries de les illes tenen les possibilitats de futur en la frescor i la qualitat. Hi ha un tercer element a considerar, que és la certificació de la procedència local, a efecte que no se’ns doni gat per llebre. Estam parlant d’elements garantits per certificacions independents i plecs de condicions assumides pels productors que participen en els processos de qualitat. D’aquesta manera les nostres carnisseries, les de tall a la vista del client, les de tota la vida, poden comptar amb uns productes que les singularitzen i fidelitzen els consumidors, cansats de carns que, ni pel procés de producció ni pels sistemes de conservació, no arriben a uns mínims acceptables de gust i qualitat. Al final, la recuperació d’una part del mercat carni local per als productes locals ha de ser la conseqüència lògica del procés.