L’aigua és ben necessària

La compra de Monsanto

La fusió representarà el 24,6% de la producció mundial d’agroquímics

La compra de l’agroquímica nord-americana Monsanto, líder mundial en llavors transgèniques, costarà a la farmacèutica alemanya Bayer uns 66.000 milions de dòlars, la major compra empresarial dels darrers 20 anys si no surten contratemps de darrera hora. Per tenir una idea del que representa basta una dada: els treballadors de Bayer són 110.500 (2012) i els de Monsanto, 25.500 (2015). Des de Monsanto diuen que la fusió servirà per “fer front al repte d’alimentar 3.000 milions de persones més el 2.050”. Vet ací que una de les empreses més depredadores de la història té una noble preocupació social! Es volen berenar el planeta sencer, però ho fan per donar menjar a les multituds. La nova Bayer-Monsanto representarà el 24,6% de la producció mundial d’agroquímics i el 30,1% de la producció mundial de llavors. Un monstre transfronterer amb capacitat de fer aprovar el TTIP, el CETA i el que faci falta.

Les pluges de tardor

La sequedat sobre la sequedat no ens durà res de bo

Han arribat les pluges i aquest fet ha estat una bona notícia per a la pagesia. Tot i això, la previsió és d’una tardor més aviat seca. I la sequedat sobre la sequedat no ens durà res de bo. L’aigua és ben necessària. De fet, a les garrigues es veuen mates i arbusts morts o esgrogueïts de set. Dels ametlers, garrovers i altres arbres de secà ja no importa parlar-ne. El període de sequera que estam vivint no és un fet puntual, és un indicador de les noves condicions climàtiques que, amb alts i baixos, ens afectaran de manera estable. És “el canvi climàtic” i hi haurà poca aigua. La sorpresa, amb aquest quadre d’horrors meteorològics, és constatar que la quasi totalitat de camps de golf de Mallorca reguen amb aigües bones. Mentrestant els pagesos de les Balears han hagut de deixar de regar i els regadius s’han situat per sota del nivell de sostenibilitat.

Els hotelers i l’ecotaxa

Els emprenedors haurien de tenir funcions de lideratge social

Qualsevol generalització sempre és desafortunada. Parlar “dels hotelers”, com fer-ho “dels polítics” i “dels pagesos”, amb facilitat acondueix a les simplificacions més desafortunades. Molt més si es volen atribuir qualitats generals a tot un grup humà en el qual, com per tot, hi ha de tot. El cas és que és freqüent sentir desqualificar el col·lectiu hoteler, per persones de totes les ideologies i totes les posicions socials. Això és habitual des de fa anys i sorprèn una mica. A un país on el turisme juga un paper tan important sembla que hi hauria d’haver, de banda dels emprenedors turístics, unes majors funcions de lideratge social. No tant a l’antiga manera, és a dir com unes relacions d’influència i domini, sinó com un veritable lideratge democràtic basat en la capacitat d’impulsar iniciatives d’interès general i de socialitzar els guanys generats pel turisme de masses.

PAC més equitativa

La UE té una política agrària massa dictada pels grans grups

Va ser interessant la trobada a Ciutat, promoguda per l’Institut Ignasi Villalonga, entre membres de l’administració i del sector agrari de Catalunya, València i les Illes Balears per a parlar del futur de la PAC. En varen sortir idees i propostes. Però tot plegat tenc la sensació que correm el risc que les grans decisions del futur les promoguin més els gegants mundials de l’agroquímica i la biotecnologia que no les administracions públiques (i molt menys els agricultors). La Unió Europea té una política agrària i comercial massa dictada pels grans grups d’influència. De fet és una rara política que, tot i els desastres que acumula any rere any, continua persistint en els mateixos errors. Però això no lleva que les reflexions i propostes, fetes a partir de considerar valors diferents, més equitatius i més sostenibles, no siguin necessàries.

Menys consum de llet

Hi ha una superproducció de llet provocada per la liberalització

Segons un informe d’InLac (la interprofessional làctia), hi ha una superproducció de llet provocada per la liberalització del sector i també pel descens del consum de llet a les llars. Això ja va ser advertit fa més de 15 anys a les instàncies comunitàries pel sector ramader, que considerava un desastre la desaparició de la regulació que comportaven les quotes lleteres. Però és el que dèiem abans, a Brussel·les no importen tant els resultats de les polítiques com que aquestes concordin amb l’ortodòxia neoliberal. El descontrol va dur a un increment desmesurat de la producció de llet i després a la desfeta dels preus, convertint en ruïnosa l’activitat ramadera. L’informe afegeix que en 7 anys cada ciutadà de l’Estat ha reduït el consum de llet líquida 5 litres anuals. Ara un sector que a l’estat ocupa unes 80.000 persones està fent equilibris, caic no caic, sobre la corda fluixa.