Publicitat
Publicitat

TOCAR TERRA

Caragols, qui en vol comprar

Les Illes Balears són terra de caragols i la seva gastronomia en fa bandera

Puja la venda de vi de qualitat

Els nostres vins mantenen un ritme de creixement constant

Segons dades de l’Institut de Qualitat Agroalimentària (IQUA), l’any 2016 la comercialització de vi amb denominació d’origen o identificació geogràfica s’incrementà a les Balears un 6,8%. Els nostres vins mantenen un ritme de creixement constant i, així i tot, encara hi ha molt per fer. L’any passat es varen vendre uns 4,8 milions de litres de vi amb identificació de les Illes. El vi negre va ser el més comercialitzat amb 26.471 hl, seguit del blanc amb 15.089 hl i del rosat amb 6.953 hl. Cal notar que el tipus de vi que més va créixer va ser el blanc, amb un 13% més respecte al 2015. El valor econòmic dels vins de les Balears comercialitzats representà més de trenta milions d’euros. Aquests vins varen ser consumits sobretot a les Illes (81%), a la Unió Europea (12%), a altres països del món (4,8%) i a la resta de l’Estat (1,25%).

Caragols, qui en vol comprar

Una activitat agrària de cada cop més important i en expansió

Les Illes Balears són terra de caragols i la seva gastronomia en fa bandera. Els caragols són un dels plats imprescindibles de qualsevol restaurant que atengui la tradició culinària insular. Per això l’actual floració de granges a les Illes és expressiva d’una vivacitat empresarial que respon a uns fets molt arrelats i que ha convertit la producció de caragols en una activitat agrària de cada cop més important i en expansió. Les granges de caragols van creixent dia a dia i la producció local no és suficient per atendre la demanda. Cal esmentar, entre d’altres, la granja pionera de Diego de Leon Payeras, a Jornets; Son Pou, a Son Mesquida de Felanitx; Sa Caragolera, a Binissalem; Treu Banya, a Muro; Caragol Bover, a sa Pobla; Son Pieres, a Calvià; Helixinca, a Inca, etc. La cria de caragols, assentada sobre patrons de qualitat, és una activitat amb molta projecció de futur.

PAC i diversificació

Més compromís amb els agricultors i el medi ambient

Un dels trets característics de l’agricultura tradicional és la pràctica de les rotacions de conreus. Els agricultors solien sembrar a tres, quatre o cinc fulles. Normalment primer se sembraven faves o un altre llegum, després blat i després ordi i civada, a vegades, segons les terres i si hi havia o no arbres, se solia fer un any de repòs (guaret) o un any de pastures. La rotació, amb l’ús de lleguminoses, servia per mantenir la fertilitat de la terra. Amb la mecanització i els canvis a les varietats i tècniques de conreu, les rotacions s’abandonaren. Ara s’estan recuperant, encara que sols sigui una miqueta, coincidint amb una tendència a la diversificació de conreus i a un lleuger augment dels conreus de lleguminoses. El motiu és l’exigència de pràctiques ‘verdes’ o ‘greening’ en l’aplicació de la nova PAC. Això demostra que és possible una PAC més compromesa amb els agricultors i amb les seves funcions mediambientals.

Sembrats i avena

L’any agrícola pareix que ha de ser bo

La pagesia sempre està condicionada pel clima. La meteorologia no basta per assegurar produccions i rendes, però ajuda molt. Les pluges de l’hivern i la primavera sembla que han anat més que bé per als camps de les Illes. És una sensació que es percep a simple vista. Els sembrats van bons, amb molta força, i hi haurà molta garba d’avena. Enguany els animals tendran molt de menjar i això serà un gran benefici per als pastors i ramaders. Els arbres també van esponerosos. Si qualque bocí de terra es va inundar amb les pluges de gener, les pèrdues estaran més que compensades pel vigor dels sementers no inundats. De moment, i encara en espera del que passa aquesta primavera, l’any agrícola pareix que ha de ser bo tant per als ramaders extensius com per als cerealistes.

Evolució de preus ramaders

Notes positives en els preus dels xots i les porcelles

Sembla que hi ha notes positives, sense que serveixin per amollar coets, en l’evolució dels preus dels xots i les porcelles. També és cert que davant Pasqua aquest fet és normal i previsible. El preu del porc d’engreix ha estat millorant a Mallorca des del començament de l’any, passant d’1,613 €/kg a un preu d’1,904 €/kg a hores d’ara. En canvi, el preu de la porcella ha davallat molt des que començamà l’any, passant de 47 € la unitat a 40 €, que és el preu actual, amb tendència a pujar a les darreres sessions de la llonja. Pel que fa al xot, els preus van per avall des del gener i, en els xots de 8 a 10 kg, han passat de 5,80 a 4,70 €. Ara també duen una lleugera línia ascendent, prou constatada en les darreres setmanes. La demanda d’uns preus dignes, o com a mínim equiparables als preus existents a la Península, és una reivindicació antiga dels ramaders mallorquins.

Etiquetes