Sa Dragonera, un quart de segle de tots

Palma.El 14 de juliol de l'any 1988 el Consell de Mallorca comprava l'illa de sa Dragonera. La institució insular estava dirigida aleshores pel popular Joan Verger, mort recentment, qui no dubtà a comprar-la a l'empresa Pamesa, que havia adquirit l'illa el 1974 amb la intenció de construir-hi un complex de 1.200 habitatges de luxe amb capacitat per a 3.600 persones, a més d'un port esportiu per a 600 barques i un de comercial i també una dessaladora i carreteres per comunicar els diferents nuclis de població projectats.

Commemoració

El Consell de Mallorca celebrà ahir

els 25 anys en un acte amb la presidenta de la institució insular, Maria Salom, qui aprofità per anunciar la restauració de l'escar de Cala Lladó.

Des del Consell volgueren destacar que sa Dragonera "s'ha convertit en un dels parcs més consolidats i equilibrats de les Illes, amb una mitjana de 40.000 visitants anuals".

La comitiva de polítics que es desplaçà fins a l'illa aquest diumenge estava formada també pel batle d'Andratx, Llorenç Suau, i per gran part dels membres de la corporació insular. Els acompanyà, així mateix, la vídua de Joan Verger, Maria Dolors Bonnín, qui pogué inaugurar la placa dedicada a l'expresident insular, impulsor de la compra de l'illa.

A l'acte, Salom féu un repàs de les actuacions duites a terme durant aquest quart de segle a l'illa, com la recuperació dels fars o la rehabilitació de les cases pageses com a centre d'interpretació.

'Dragonera per als dragons'

La data del 14 de juliol de 1988 és indestriable de l'altra data emblemàtica de l'ecologisme balear: el 7 del 7 de 1977. La història de la victòria de l'interès general amb sa Dragonera no es pot deslligar de l'acció del grup de joves llibertaris anomenat Terra i Llibertat, entre els quals es trobava el pintor Miquel Barceló, i que ocuparen l'illa per evitar que les ànsies urbanitzadores arrasassin aquest petit bocí de paradís. Els vint dies d'ocupació esdevingueren crucials gràcies a l'enorme repercussió que tingué l'acció en els diaris de les principals ciutats europees.

La consciència ecologista de les Balears s'articulà entorn d'aquell fet, que aconseguí el suport social de Mallorca. L'octubre de 1979 el GOB encapçalava una manifestació històrica per continuar reclamant la "Dragonera per als dragons" i no per als especuladors urbanístics i els constructors. Fou una de les primeres grans manifestacions que marcarien el camí de la lluita ecologista. Els anys següents, seguirien campanyes com es Trenc o sa Canova.

Després d'anys de batalla legal juntament amb l'Obra Cultural Balear, la Societat d'Història Natural, Foment del Turisme i el Col·legi d'Arquitectes, el 1987 el Tribunal Suprem prohibia la urbanització de sa Dragonera. Així, l'Alt Tribunal ratificava la sentència que havia emès tres anys abans l'Audiència Territorial de les Illes Balears i s'anul·lava el pla parcial perquè considerava que "facilitava situacions proclius al sorgiment de concepcions privatístiques legals", entre altres consideracions.

Finalment, el 1988 els cinc quilòmetres de llarg i 800 d'ample tornaren a ser de tots els ciutadans de les Illes. El gener de 1995, el Govern balear declarà l'illa Parc Natural, juntament amb les illes del Pantaleu i la Mitjana. D'aquesta manera, s'ha pogut conservar l'enorme biodiversitat que acull.