Vox demana al Govern substituir el nom del català pel de "llengües balears" a l'Estatut

PalmaEl Govern temia que, amb els canvis interns a Vox, aquest endurís el discurs en qüestions com la llengua. La formació, amb el lideratge renovat, ha obert el meló de la unitat de la llengua aquest dijous. La diputada Patricia de las Heras ha registrat una pregunta al Parlament en què reclama al vicepresident, Antoni Costa, que respongui la pregunta següent: "El seu Govern és partidari de substituir la denominació de català per la de 'llengües balears' al nostre Estatut d'Autonomia?".

"Vull que les meves filles estudiïn en mallorquí, no en català", ha dit la portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, en una intervenció íntegrament en castellà. "Som defensors que a Balears s'estudiï la llengua que sempre s'havia estudiat, i ens sembla una anomalia que s'estudiï en català", ha assegurat. En què es basen per assegurar que el balear és una llengua diferent de la catalana? Preguntada per la qüestió, Cañadas ha dit que "la història s'explica per si sola". Sigui com sigui, el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, s'ha desmarcat d'aquesta proposta. "No entrarem en debats estèrils", ha dit: "El PP va votar l'Estatut, que defensa que tenim una llengua pròpia, que és el català, i fomentar les diferents modalitats, no ens mourem d'aquí i tampoc entrarem en debats que no duen enlloc".

La pregunta parlamentària s'afegeix a la reclamació que la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà va registrar el passat dimarts al Parlament. Brandant el certificat de 'reial' que Felip VI li va lliurar, l'associació, que nega la unitat de la llengua catalana, va demanar al president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), que declari "l'existència de la llengua balear com a llengua minoritària espanyola". Costa també es va desmarcar divendres passat dels postulats d'aquesta entitat. "Hi ha una llengua pròpia de les Illes, que és el català", va defensar el vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, després d'una reunió del Consell de Govern. "El posicionament de l'Executiu és de respecte a l'Estatut d'Autonomia i la unitat de la llengua", va remarcar.

Apesteguia: "Si no fos per com de greu és, faria rialles"

El portaveu de MÉS, Lluís Apesteguia, ha ironitzat sobre la pregunta de Vox al Govern. "Si no fos per com de greu és, faria rialles", ha dit. L'ecosobiranista s'ha mostrat sorprès perquè es parli de "llengües balears" en plural: "Entenc els diputats d'Eivissa, els de Menorca, Formentera, entenc la gent de Pollença, Manacor, Sóller", ha dit. "Jo, que segons Vox supòs que som parlant de la llengua deianenca, he de concloure que la providència del senyor ha actuat damunt jo i m'ha donat la capacitat d'entendre tots els idiomes", ha etzibat. "Respectam la filologia, la lingüística, i ens remetem al pronunciament de la UIB", ha dit. El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha considerat un "esperpent" el reconeixement que la Casa Reial va donar a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà: "Té unes conseqüències que entren a l'àmbit polític, només ens falta que es facin bromes amb la denominació de la llengua".

El Parlament ja inclou el bilingüisme a les seves comunicacions

Sota la presidència de Le Senne, el Parlament ja ha aprovat incloure el bilingüisme a les seves comunicacions. Amb el suport del PP, Vox va trencar el passat mes de febrer un consens per afavorir l'ús del català a la Cambra que s'havia mantingut durant 32 anys. Encara que inicialment es va aprovar emprar el castellà a les comunicacions externes i les publicacions a les xarxes socials, finalment la Mesa va rebaixar aquesta reforma després que MÉS per Mallorca i Més per Menorca advertissin en un escrit que l'acord entre el PP i Vox entrava en contradicció amb la Llei de normalització lingüística i l'Estatut d'Autonomia. Amb la reforma, les comunicacions externes del Parlament amb administracions d'altres comunitats autònomes es faran en qualsevol de les llengües de cooficials de cada territori, encara que amb preferència pel català en el cas dels territoris d'àmbit lingüístic català. Pel que fa a les xarxes socials, a les publicacions del Parlament el català serà la llengua d'ús habitual, malgrat que s'hi podrà usar "esporàdicament" el castellà.