MEMÒRIA HISTÒRICA
Part Forana 29/09/2017

Montuïri eixampla la zona de recerca de la fossa

L’equip d’arqueologia i antropologia d’Aranzadi no s’aturarà aquest cap de setmana

M. Barceló /j. Vinyas
2 min
A la part esquerra, lloc on s’han trobat tres cossos articulats, però de gent molt major.

Montuïri /PalmaDesprés de cinc dies de treballs i de destriar les restes òssies d’antics enterraments a la zona del cementeri vell de Montuïri, a la recerca de la fossa comuna que guarda els cossos de quatre veïns de Campos assassinats la nit del 29 al 30 d’octubre de 1936, l’equip d’investigació Aranzadi ha anunciat que ampliarà el perímetre d’actuació de la zona enjardinada on s’està excavant.

Francisca Cardona, directora de l’operatiu, després d’explicar les actuacions fetes fins ara, ha dit que es treballarà durant tot aquest cap de setmana. Es van descartant trams i un d’ells és la part dreta de la zona enjardinada, a l’entrada de l’edifici principal, i que antigament també formava part del cementeri vell.

Aquest era un dels tres punts assenyalats com a possible ubicació de la fossa amb les restes de Bartomeu Ballester Roig, Miquel Mascaró Ballester, Jaume Puig Puigserver i Joan Vidal Sansó.

La localització d’un enterrament amb tres cossos articulats arran del sòcol d’una palmera ha induït a pensar a alguns visitants de l’excavació que es podria tractar de la fossa, cosa que ha descartat la directora del projecte exhumatori, per l’edat i perquè ha apuntat que es tractaria d’enterraments del segle XIX, molt probablement de l’epidèmia del grip al voltant de 1920.

De fet, quan es troben restes de cossos acaramullats, això obliga a alentir els treballs, “perquè s’ha d’anar descartant cada localització”. Emperò encara queda bastant d’espai per excavar a prop del mur de separació del cementeri, lloc que s’apunta com l’indret on es trobaria la fossa, sempre atenent les fonts orals d’alguns familiars de les víctimes. De fet, fou a la zona del mur on es començà a excavar dilluns al matí. També, aferrat a la paret, hi ha un petit porxet, construït després de la Guerra Civil, que serà objecte d’excavació, si no hi ha resultats positius a la zona enjardinada. La darrera opció seria obrir un tram de passadís interior de la part nova, de moment aparcada.

Autoritzada la despesa per obrir la fossa de Formentera

El Consell de Govern va acordar ahir atorgar a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports l’autorització prèvia per concedir una subvenció directa a l’entitat Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, amb l’objectiu de dur a terme el projecte d’obertura i exhumació de la fossa del cementeri parroquial de Sant Ferran (Formentera), durant el període comprès entre el 15 de novembre i el 31 de desembre, per un import de 16.780 euros. L’obertura i l’exhumació de la fossa es farà en el transcurs de la segona quinzena de novembre de 2017.

Segons estudis històrics, a la fossa probablement es troben restes humanes de cinc formenterers assassinats durant la Guerra Civil.

La fossa està identificada en el Mapa de Fosses de la repressió franquista a les illes Pitiüses, elaborat per l’associació Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, i completat amb un informe sobre la possible localització, contingut i intervenció de l’indret.

stats