Publicitat
Publicitat

CONFLICTE EDUCATIU

Antoni Camps no es retracta

La denúncia contra el diputat menorquí del PP per vulneració del dret de vaga continua la seva tramitació als jutjats

La denúncia interposada per un grup de professors de l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó contra el diputat del PP Antoni Camps continua la seva tramitació judicial després que el diputat menorquí s'hagi reafirmat aquesta setmana, a l'acte de conciliació davant el jutge, en el contingut de la carta que la va motivar. "Si hagués demanat disculpes, ens hauríem pogut plantejar la possibilitat de retirar-la, però no ha estat així", expliquen els demandants. Lluny d'això, el polític popular ha lamentat un intent de vulnerar la seva llibertat d'expressió.

En el polèmic escrit, publicat a diferents mitjans el 15 de setembre passat -un dia abans que s'iniciàs la vaga indefinida en l'educació-, Camps acusava una part de la comunitat docent d'emprar els estudiants "com a escuts humans", d'adoctrinar-los "en el catalanisme radical" i, fins i tot, reconeixia que allò "positiu" de l'aturada convocada era que se sabrien "amb noms i llinatges" els professors que jugaven "amb els alumnes per aconseguir objectius polítics".

Aquesta darrera afirmació, interpretada per molts com una "amenaça d'elaboració de llistes negres", va ser la que va decidir aquest grup de professors menorquins a presentar una denúncia per amenaces i injúries, causa que s'ha plantejat per la via civil, i per vulneració del dret de vaga i incitació a l'odi, que s'ha canalitzat per la via penal. Val a dir que la interposició de la demanda ha estat possible gràcies als 4.100 euros aportats per part de 220 donants privats.

Admissió a tràmit

De moment, el titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Ciutadella encara ha de decidir si l'admet a tràmit, o no. Si ho fa, el més previsible és que no emeti cap resolució i s'inhibeixi a favor del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per la condició d'aforat d'Antoni Camps.

Els demandants reconeixen com a "escenari bastant probable" que el magistrat que finalment hagi de decidir sobre aquest cas tingui en compte el càrrec de parlamentari del denunciat i, tot i que els doni la raó moral, acabi fent prevaler el dret a la llibertat d'expressió. Una resolució que donarien per bona, ja que, segons expliquen, el que persegueixen és que "el pronunciament de la justícia sigui exemplar". "En cap cas no volem venjança, com ha dit algun cop el senyor Camps, tan sols pretenem defensar els nostres drets com a docents i evitar que s'empri impunement un dret essencial com el de la llibertat d'expressió", assenyalen.

La carta motiu de denúncia ha estat la darrera provocació del polític menorquí, però no l'única. Abans ja havia generat un profund malestar entre la comunitat educativa balear amb afirmacions com la que emparentava l'escola pública amb "un regne de taifes on un petit dictador, o un grup de dictadors, imposa la seva voluntat". Aquesta va ser especialment punyent, ja que la va pronunciar poc després que la Conselleria d'Educació obrís els expedients sancionadors, encara no resolts, als directors dels tres instituts de Maó.

El català tampoc no s'ha salvat de les seves crítiques. I és que el diputat del PP ha arribat a afirmar que el que realment inquieta alguns professors "és poder continuar penjant flocs amb la bandera d'una altra comunitat autònoma a la façana de les escoles".

Etiquetes