‘Zona inundable’ de Marta Barceló

Llegir teatre o veure’l representat són, evidentment, dues experiències culturals que comparteixen punts de connexió i alhora estan marcades per importants diferències. No vaig poder anar a veure Zona inundable de Marta Barceló quan va passar pel Teatre Nacional de Catalunya ni pel teatre Principal de Palma, però sí que l’he poguda llegir gràcies al volum que ha publicat AdiA Edicions, concretament a la col·lecció Jàssera, dedicada a l’enyorat Antoni Artigues, després que l’obra de Barceló aconseguís el primer Premi de Teatre Vila de Santanyí, que s’afegeix als ja canònics i prestigiosos Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia i Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa. Si el muntatge per a sis intèrprets, que es reparteixen molts papers, és tan dinàmic com aquestes pàgines tan ben escrites segur que es tracta d’un molt bon espectacle.

El poble de Sant Llis pateix unes severes inundacions després d’hores i hores de pluja intensa. Greus errors de previsió fan que s’esdevingui una tragèdia amb onze morts, moltes persones ferides i considerables danys generals. Enmig d’aquest caos, i en una estructura de vides creuades, una sèrie de personatges intenten sobreviure, trobar éssers i objectes estimats o simplement no deixar-se emportar per l’influx de la follia. Marta Barceló fa un homenatge a les víctimes i a les figures heroiques de les dramàtiques precipitacions que va patir Sant Llorenç des Cardassar dia 9 d’octubre del 2018. En un procés d’alquímia per transformar la merda en or, com ho entendria Carl Gustav Jung, el traumàtic esdeveniment històric es transforma en un material valuós que mena a la reflexió i que conté un alt grau de bellesa ètica i estètica.

Molts són els temes que tracta Marta Barceló a través de 'Zona inundable', orquestrada com una autèntica zona de guerra: l’amor com a font d’energia en el cor de la mort, la hipocresia de la classe política davant de circumstàncies marcades per l’atrocitat, l’estricta solidaritat de les persones en els instants més greus o la recuperació dels arxius per combatre l’oblit i la desmemòria però també per recuperar, simbòlicament, allò desaparegut. Tot i la gravetat dels fets viscuts i presentats, Barceló els sap combinar amb ajustades píndoles d’humor, com quan un dels personatges, després del desastre, diu que canviarà el color de les parets, ja que hi som. També s’inclouen escenes poderosíssimes: “Es produeix una imatge absurda. Un home de genolls intentant abraçar el morro d’una Ford Transit. O potser no és tan absurda. Després d’una torrentada, res no és tan absurd”. Si com a llibre és trepidant, segur que damunt l’escenari 'Zona inundable' de Marta Barceló és un ritual catàrtic, i sens dubte podria arribar a ser una espectacular pel·lícula de catàstrofes.