‘DELIVERY’
Suplements 10/01/2022

Take Eat Easy: menjar ràpid, desfeta fulminant

En tres anys la companyia va arribar a operar en 20 països i a tenir 350.000 usuaris i 160 treballadors abans de la seva caiguda

2 min
Take Eat Easy: menjar ràpid, desfeta fulminant

“Cada error que podíem cometre el vam cometre”. El 26 de juliol del 2016 Adrien Roose, un dels quatre cofundadors de la start-up de delivery Take Eat Easy, feia públic un comunicat demolidor. “Durant les últimes vuit setmanes hem buscat desesperadament una solució que ens permeti mantenir el negoci, però no n’hem trobat cap”, admetia. Aquelles línies eren l’adeu definitiu a un ambiciós projecte que, tan sols mig any enrere, semblava haver trobat la recepta de l’èxit absolut. L’estiu del 2012, Roose s’havia proposat trobar la manera d’aconseguir que restaurants gurmet poguessin oferir un servei d’entrega de menjar per emportar ràpid, eficaç i fàcil de gestionar.

Va aconseguir-ho ideant un model de negoci força senzill. “Quan un client feia una comanda en un restaurant, nosaltres cobràvem entre un 25% i un 30% de comissió a l’establiment i 2,5 euros al client -confessava el cofundador en el comunicat de comiat-. Amb part d’aquests ingressos, pagàvem el cost que ens suposava el missatger que feia el repartiment amb bicicleta”, concretava. D’entrada, el sistema els va funcionar. De fet, a Bèlgica, el primer país on es va posar en marxa, va ser tot un èxit. Al cap de poc temps, els fundadors van decidir fer el salt a França i també van sortir-ne victoriosos.

El fet que els restaurants no haguessin de fer cap tipus d’inversió per oferir el servei a domicili va aplanar-los el terreny. A mitjans del 2015, van tancar dues rondes de finançament. “De cop, vam passar d’operar en dues ciutats europees a fer-ho en més de 20; de tenir 10 treballadors a ser-ne més de 160, i de treballar amb 450 restaurants a gestionar comandes de 3.200 negocis”, detallava el cofundador. “Els usuaris també van créixer ràpidament: de 30.000 usuaris a 350.000”, reblava al comunicat. Amb aquestes xifres, la companyia va decidir continuar expandint-se. A finals de novembre del 2015, Take Eat Easy ja s’havia obert camí a Londres i acabava d’estrenar-se també a Madrid i a Barcelona. Aleshores ningú s’ho esperava, però l’èxit de Take Eat Easy ja tenia data de caducitat, i no quedava massa per arribar-hi.

Tan sols mig any després d’arribar a Catalunya, Roose va fer públic el comunicat de comiat. Els números no quadraven. Si bé el nombre de comandes havia crescut molt -havia arribat al milió pocs dies abans de l’anunci-, els ingressos no havien seguit el mateix ritme. “Dels 350.000 usuaris que teníem, tan sols un terç estaven actius -va concretar l’emprenedor-. A més, feien una mitjana d’1,5 comandes mensuals, un fet que no ens permetia cobrir els costos operatius del negoci”, va afegir. Amb aquestes xifres sobre la taula, Take Eat Easy ho va tenir molt difícil per trobar nous ingressos. “Vam trucar a la porta de 114 fons d’inversió i tots ens van rebutjar”, explicava Roose. Finalment, van acabar tirant la tovallola. Quan tot va fer aigües, Simone Colombelli, director de la companyia a Espanya, també va sortir als mitjans per assegurar que “l’empresa guanyava diners, però no suficients per poder pagar tot l’equip i invertir en màrqueting”.

La lliçó

“Take Eat Easy va patir un dels problemes habituals amb què topen els negocis que comencen: les tensions de tresoreria –apunta Susana Domingo, professora de la BSM-UPF–. Havien crescut sobre un model de negoci que no era viable: no generava ingressos suficients per poder pagar els sous ni invertir en màrqueting”, resumeix

stats