El poeta veneçolà Rafael Cadenas guanya el premi Cervantes

BarcelonaEncara que hagi estat proclamat guanyador del premi Cervantes 2022, el guardó més prestigiós de les lletres espanyoles, un dels poemes més coneguts del veneçolà Rafael Cadenas (Barquisimeto, 1930) es titula Derrota i fa així: "Ante todo competidor me he sentido débil", "he sido negado anticipadamente y escarnecido por los más aptos" i "soy objeto de risa para mí mismo".

"La seva obra és una de les més importants i demostra el poder transformador de la paraula quan la llengua és portada al límit de les seves possibilitats creadores", ha dit Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esports, durant l'anunci del premi aquest dijous a la tarda. En nom del jurat, Iceta ha recordat que Cadenas aconsegueix "destil·lar l'essència enlluernadora de les paraules i les col·loca en el territori dual del somni i la vigília, fent que els seus poemes siguin una expressió de l'existència mateixa i de l'univers: les deixa en una doble dimensió mística i terrenal".

Cadenas, que té 92 anys, va debutar el 1946 amb Cantos iniciales, i en un primer moment va combinar la voluntat d'escriure amb la militància al Partit Comunista de Veneçuela. Molts anys després, el 2018, quan ja havia rebut el prestigiós Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, afirmava que "el problema de tota ideologia és que ja està feta, i això frena la possibilitat de pensar lliurement".

El pas per la presó i l'exili

El compromís amb el comunisme el va portar a la presó durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez, a la dècada dels 50. Refugiat a l'illa de Trinitat, va escriure dos títols fonamentals en la seva obra, Una isla (1958) i Los cuadernos del destierro (1960). Va ser de tornada a Veneçuela que va formar part del grup artístic i polític Tabla Redonda, al qual pertanyien autors com Jacobo Borges, Manuel Caballero i Jesús Sanoja Hernández.

Entre els referents de Cadenas hi ha, pel que fa a la poesia, Rainer Maria Rilke, Walt Whitman, Friedrich Hölderlin, Fernando Pessoa, Antonio Machado i la Generació del 27. També prosistes com Henri Michaux i Miguel de Unamuno van ajudar-lo a modelar la seva veu, que ha crescut tant en poemaris com en assajos. En el primer apartat destaquen Intemperie (1977) i Sobre abierto (2012), que va publicar a l'editorial valenciana Pre-Textos. En el segon s'hi poden trobar llibres com Apuntes sobre San Juan de la Cruz y la mística (1977) i Reflexiones sobre la ciudad moderna (1983).

"Vaig dedicar molt de temps a aquella religió laica anomenada comunisme, sobre la qual, encara ara, elucubren alguns intel·lectuals europeus –explicava el 2020–. N'hi ha que fins i tot tenen fantasies amb un comunisme millor, com si haguessin oblidat el segle XX. Qualsevol règim comunista és una dictadura".

L’any 2000 l’editorial mexicana Fondo de Cultura Económica va publicar el conjunt del seu treball a Obra entera. Poesía y prosa, que set anys després la valenciana Pre-Textos va reeditar. Aquesta última editorial i Visor han publicat bona part de la seva obra durant les últimes dues dècades. De moment, l'últim poemari del veneçolà és Contestaciones (2018).

Un palmarès amb cinc catalans

Dotat amb 125.000 euros, el Cervantes es lliura des del 1976 i només ha premiat sis dones: María Zambrano (1988), Dulce María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010), Elena Poniatowska (2013), Ida Vitale (2019) i Cristina Peri Rossi (2021).

El palmarès el va inaugurar Jorge Guillén, i inclou autors com Rafael Alberti (1983), Miguel Delibes (1993), Antonio Gamoneda (2006), Nicanor Parra (2011) i Sergio Ramírez (2017). Els autors catalans que l'han rebut fins ara són Juan Marsé (2008), Ana María Matute (2010), Juan Goytisolo (2014), Eduardo Mendoza (2016) i Joan Margarit (2019).