Poemes per canviar el món

Vaig descobrir, amb eufòria, l’existència del poeta i rapsode Amat Baró en veure’l a l’escenari del Palau de la Música amb tots els seus dons en dansa durant una vesprada mítica de versos i llengües diverses. A partir de llavors he seguit amb interès i entusiasme l’obra d’aquest mestre. Acostar-s’hi significa encarar-se a composicions d’una perfecció formal inigualable, mètrica i rima d’inqüestionable bellesa i ritme i musicalitat al servei d’una cosmovisió personal, d’una investigació que situa el bard en els ordres superiors del cosmos, ja que és l’acte pur de la creació el que ens acosta de tu a tu a les divinitats, i ja va deixar dit Friedrich Hölderlin que l’ésser humà és un captaire quan pensa i una divinitat quan somnia, quan crea. M’encanta que Baró torni amb nou llibre: Quartet Aristòtil seguit de 21 pirates, volum doble que veu la llum gràcies a Voliana Edicions, que enguany celebra 16 anys de la seva naixença. Per tot això el nou llibre de Baró és, en efecte, una festassa.

Quartet Aristòtil és un tractat en vers, una corranda en heptasil·làbics quartets rimats d’un poeta que no es considera filòsof i, tanmateix, sap que no pot viure sense (llegir) filosofia (“No som forma ni matèria / i les dues coses som / i vivim buscant el com / seguint una llum etèria”). 21 pirates són deliciosos textos supervivents del naufragi que és l’exigència de l’escriptura –com deia William Faulkner, la millor amiga de qui escriu és la paperera–, però aquests bucaners s’han resistit a l’extinció, i ara fulguren amb la seva perseverança, però també amb una poderosa i contagiosa manera de veure i viure el món (“Que allò que és de veritat / sempre pugui més que el dubte”). Amat Baró s’hauria pogut quedar a la seva torre de vori i anar filant versos amb precisió quirúrgica i passió vivificadora, però s’ha rebel·lat contra la reclusió i surt al carrer i s’enfronta a la vida, i al dolor de viure. Amb aquest material bèl·lic perpetra poemes amarats de pensament i de lluita, de ganes de canviar el món a partir del més humil i sublim dels gestos com és somniar, potser escriure. Enginyós i lúcid, Amat Baró aconsegueix algunes rimes fresquíssimes, originals, com quan per exemple fa servir el mot “cadenci” (“Que diuen els mallorquins”) i demostra que la poesia està fossilitzada perquè volem, ja que la podem reinventar amb il·lusió i provocació i alegria i estil a cada instant.

Quartet Aristòtil i 21 pirates arriben poc abans d’una altra fita: el florilegi Ball de fanalets, bella antologia triada i acompanyada per l’alumnat del CFGS d’il·lustració de l’Escola Massana i publicada per Llibres del Segle. El resultat és un ritual òrfic de poemes encarnats que han conquerit altres cors i altres arts, pura meravella que, tant de bo, garanteixi la pervivència d’Amat Baró.