En un centre comercial, una gran botiga oberta de bat a bat, sense portes, ha penjat a primera línia perquè es vegin de ben lluny una col·lecció interminable de jerseis de rombes de tota mena de colors. La imatge em transporta immediatament a l’adolescència, quan la majoria dels meus companys de classe lluïen uns jerseis idèntics. Aleshores l’estampat ja em recordava les fotos d’infantesa on els meus amiguets, especialment els nens, també duien aquests mateixos rombes en jerseiets i armilles, aleshores de colors més marronosos i apagats.
Tornen els jerseis de rombes. L’afirmació és útil per als darrers dos anys. Segurament el confinament ha contribuït a allargar la tendència i encara ens estan encolomant jerseis de rombes que s’haurien hagut de vendre l’any passat. Des de la tardor del 2019 que s’anuncia la reaparició d’aquest estampat que sembla homenatjar l’aristocràcia britànica d’una manera peculiar.
Tradicionalment el rombe es considera un dels estampats oficials de la moda preppy. La paraula en anglès fa referència a una persona jove d’una família rica, d’aquestes que van a escoles privades, porten roba molt cara i el primer cotxe que condueixen costa una fortuna. Però paradoxalment l’estampat de rombes ha acabat gaudint d’una transversalitat social insòlita i connecta tota mena de classes i tribus urbanes. Els jerseis de rombes es poden veure des de la Bonanova fins al Raval, en els aparadors més selectes del passeig de Gràcia i ens els penjadors del mercat dels dijous, de Dior a l’H&M, en el conductor del Mercedes embussat a la Diagonal i en el que li dona el tiquet del pàrquing quan arriba a lloc.
La història d’aquest rombe tan popular comença després de la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya. Fins i tot té un nom propi. El rombe Argyle és aquest patró repetit on a la figura geomètrica més plana s’hi superposa la silueta d’uns altres rombes de la mateixa mida però d’un altre color, de tal manera que es forma un entramat de múltiples rombes. El disseny original s’atribueix a la marca Pringle of Scotland i la moda es va escampar ràpidament pel Regne Unit i els Estats Units. El duc de Windsor, que havia de ser rei però va abdicar de la corona britànica per casar-se amb una dona divorciada, va popularitzar no només els jerseis sinó també les armilles i els mitjons en les seves estones de lleure, bàsicament per jugar a golf. El rombe Argyle és l’uniforme oficial dels golfistes per excel·lència, els de pura raça. Si mai viatgeu a Saint Andrews, una ciutat convertida en un parc temàtic del golf, descobrireu que pràcticament a totes les botigues on venen roba, tot té l’estampat d’aquests rombes. Fins i tot la roba de llit, els davantals i els guants de cuina. Payne Stewart, una promesa del golf que es va convertir en llegenda perquè va morir amb només quaranta-dos anys en un accident d’avió, es caracteritzava per lluir els mitjons de rombes fins a mitja cama com a complement dels tradicionals bombatxos que ara ja no porta cap professional.
Ara bé, hi ha un fet irrefutable en els jerseis de rombes que resisteix malgrat el pas del temps. Si vas conèixer un cretí que no se’ls treia de sobre, mai més els podràs tolerar.
