24/02/2023

La negror de la salvació

2 min

Josep M. Sala-Valldaura sempre ha mantingut una estreta relació amb les Illes Balears. Va començar una brillant carrera docent a Eivissa, on havia arribat com a soldat per fer el servei militar obligatori i hi acabaria establint lligams d’amistat amb Jean Serra, Francesc Parcerisas o Marià Villangómez. El professor, narrador, investigador i, sobretot, poeta ha publicat alguns dels seus llibres més destacats en editorials mallorquines: Reixes d’aigua a Tafal, Coordenades a AdiA Edicions o Cartes d’un poeta gran. Llibre (de) bord a Ensiola. Aquest darrer és un títol recent i especial, hi explica belles anècdotes com el fet que l’enyorat Andreu Vidal solia recitar uns enigmàtics versos seus (“Tu ets gran, / i jo vaig perduda pel carrer”) i basteix els fonaments d’una poètica estructurada en cartes que expliquen fets vitals però també concepcions ètiques i estètiques. La doctora Margalida Pons ha valorat el treball de Sala-Valldaura en estudis o presentacions com l’antològica d’Arts Santa Mònica. Ara Pagès Editors ha tret el seu darrer poemari, Refer el no-res, un esplèndid llibre circular: quan acaba torna a començar, talment el cicle de la natura, el Finnegans Wake de James Joyce o l’etern retorn que Nietzsche i Eliade varen analitzar com a concepció clau en distintes cosmovisions humanes. 

La primera part, 'Runes', presenta un escenari extern/intern de caos, desolació, perplexitat i extinció: “El lloc, un enlloc”, “Un calendari d’esforços caducs” o “Han callat els xerrics de les tartanes / i la nit no esparpella / el llum frisós de les lluernes”. Aquest darrer vers enllaça amb el demolidor article de Pier Paolo Pasolini, que va entendre la desaparició de les cuques de llum com un símbol de devastació, idea que també Lluís Calvo va recuperar a Ancestral. La segona part, 'Restes', orquestra un renaixement corporal gairebé bíblic a partir de l’exaltació dels elements de la natura: el poeta és el fang del món. Com si es tractés d’un acte psicomàgic, el subjecte líric emergeix a noves realitats físiques i lingüístiques, ben igual que Uma Thurman quan surt a unglades de la tomba on ha estat enterrada viva a Kill Bill 2 de Tarantino: “Esgarrapar records, unglejar el present”, “successió de tenebres / i esclats de claror” o “un gest de dir que es desclou”. La tercera part, 'Vestigis', és una apoteosi de la conciliació, emblema d’una balança còsmica que restaura l’ordre universal a través de l’escriptura, una sagrada i “pòstuma pervivència de les flames” en què la tinta negra “repassa el blanc de l’oblit. / (Tal vegada poema.)”. Escriure és, en un món sense certeses, una forma de vida salvadora i redemptora.

Amb aquesta nova i prodigiosa escriptura poètica, Josep M. Sala-Valldaura aconsegueix “refer el no-res i fer-ne ara” en un excels gest vinyolià.

'Refer el no-res'. Pagès Editors. 128 pàgines. 15 euros.
stats