03/02/2023

La misogínia subtil de Bertrand Russell

2 min
Bertrand Russell i el valor de l'escepticisme

BarcelonaVolíem publicar aquest article l’any 2022, quan en va fer cent cinquanta de la mort del pensador anglès Bertrand Russell (1872-1970), tercer comte de Russell, però va passar l’any sense que ho féssim. Aquí no se’n va parlar gaire –i això que va ser molt editat en català a Edicions 62–, però la seva lluita contra la desraó i la intolerància, la seva brega constant contra les guerres i el seu pacifisme gairebé bèl·lic (!) seran sempre un bon pretext per honorar-lo.

Va ser declaradament faldiller i, si ara visqués, hauria passat pels tribunals més d’una vegada: no violava ni assetjava les dones, pròpiament, però les desitjava amb una passió no inferior a la que sentia per la lògica matemàtica. Això sí: malgrat aquesta devoció, va practicar aquella misogínia subtil, carregada de wit, que encara practiquen les societats que no s’han vist envaïdes per cap tendència políticament correcta, una de les xacres més fabuloses del nostre temps. Li agradava parlar dels beneficis del tabac, dels inconvenients del deport per a la ment –en donen proves molts esportistes–, de la inutilitat de la farmacopea industrial, dels mals que provenen del menjar ecològic i de moltes altres coses.

Un dia, una dama amb aire de setciències li va demanar que expliqués la diferència entre el temps i l’eternitat. Russell se la va mirar uns segons i li va respondre: “Senyora, encara que esmercés tot el temps del món per explicar-l’hi, vostè necessitaria una eternitat per entendre-ho”. (Avui dius això en públic a una dona i et fiquen a la presó per no se sap exactament quina llei enemiga de l’enginy.) Quan estudiava a Harvard, el seu futur editor, Jovanovich, assidu en un restaurant de poc preu i escassa qualitat, va trobar-hi Russell i va fer: “Hi ha una raó per la qual vinc a dinar en aquest lloc: no tinc gaires diners. Però, vostè, ¿per què hi ve?” [Russell sempre va ser ric]. El filòsof va respondre: “Doncs jo vinc a dinar aquí perquè no hi trobo cap conegut”.

L’any 1917 va viatjar als Estats Units després d’haver escrit, en un diari anglès, que l’exèrcit nord-americà s’havia implicat en la Gran Guerra només amb la intenció de reprimir les vagues obreres que tenien lloc a Anglaterra. Només de passar la frontera van ficar-lo a la presó i el van sotmetre al qüestionari habitual. En resposta a una pregunta sobre el seu credo religiós, va dir “Soc agnòstic”. El funcionari se’l va mirar uns instants, i va dir: “Cap problema, senyor, cadascú creu en Déu a la seva manera”. No ens consta la cara que va posar-hi Bertrand Russell.

stats